Economia 13/11/2020

La venda d'habitatges s'enfonsa un 15% a les Balears el setembre

És el segon major descens de l'Estat

Ara Balears
2 min
Les Illes són la segona comunitat on més cau la compravenda d'habitatges.

PalmaLa venda d'habitatges a les Illes continua en caiguda. El setembre se'n varen vendre a les Balears 897, un 15% menys que en el mateix mes de 2019, segons les dades fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'Arxipèlag és la segona comunitat de l'Estat amb el major descens, només superat pel País Basc.

En el conjunt d'Espanya, va tornar a disminuir el setembre, encara que ho va fer de manera més moderada, amb un descens de l'1,1% interanual, amb 37.839 operacions, però va encadenar set mesos consecutius a la baixa en un context marcat per la pandèmia del covid-19.

No obstant això, i segons assenyala l'agència Efe, la caiguda del mes de setembre és la menor des que va començar la crisi sanitària a l'Estat. La venda d'habitatges ja va caure un 18,6% el març, un descens que es va accentuar en els mesos del confinament amb baixades superiors al 39% l'abril, al 53% el maig i al 34% el juny. El juliol l'ajust va superar el 32% i l'agost es va limitar al 12%.

En taxa intermensual, va pujar un 20,5% respecte d'agost. Amb aquestes xifres, enguany les transaccions d'habitatge acumulen una caiguda del 22,1%. La venda d'habitatge nou, que encara continua representant poc més del 22% del total, es va disparar el setembre un 29,2%, fins a les 8.388 transaccions. És el major increment des de novembre de 2017 i la xifra més alta d'operacions en un mes de setembre dels darrers sis anys.

L'agència Efe apunta que gairebé el 78% de les operacions que es varen registrar el setembre varen correspondre a vendes d'habitatge usat. Per altra banda, més del 91% dels habitatges transmesos per compravenda varen ser lliures: 34.536 operacions i una caiguda interanual del 0,6%. El 8,7% restant varen ser protegits i varen suposar 3.303 compravendes, un 6,4% menys.

Per comunitats, la venda d'habitatges es va reduir en set regions i va créixer en deu. Els majors increments es varen donar a Extremadura (53,3%), Astúries (46,9%), la Rioja (38,6%) i Castella i Lleó (27,4%). Per contra, el descens més gran va correspondre al País Basc (-23,8%), seguit de les Balears i Navarra (-15%), Catalunya (-12,6%), el País Valencià (-11%), Madrid (-5,7%) i les Canàries (-4,3%).

stats