El petit comerç continua perdent terreny davant les grans superfícies i les vendes en línia
Un informe d'Impulsa Balears recomana més especialització i una aposta per la cooperació empresarial per millorar les eines de competitivitat
PalmaUn informe sobre el sector de comerç a les Illes Balears detecta la creixent pèrdua de terreny davant les grans superfícies i les vendes en línia, per la qual cosa recomana diverses estratègies, com incrementar l'especialització de les tendes i apostar per fórmules de cooperació entre diferents empreses per poder accedir a eines competitives o millorar la producció.
La seu de la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ha estat l'escenari de la presentació aquest dilluns de l'informe monogràfic sectorial 'El comerç davant la cerca d'una nova fórmula de valor', promogut per la CAEB i fet per la Fundació Impulsa Balears. L'acte de presentació ha inclòs les intervencions de la presidenta de la CAEB, Carmen Planas, i del director tècnic de la Fundació Impulsa Balears, Antoni Riera. A aquest, hi ha assistit la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, així com autoritats, representants d'organitzacions empresarials i més d'un centenar d'empresaris i professionals del sector.
El comerç genera anualment a les Balears un valor afegit brut de 2.530 milions d'euros, una xifra que suposa, descomptats els serveis immobiliaris, la segona contribució més elevada a l'economia balear (10,2%), tan sols precedida pels serveis d'allotjament i restauració (18,6%). És una aportació similar a la que el comerç efectua en l'àmbit estatal (10,3%) i lleugerament superior a la que es comptabilitza en l'àmbit de la UE-28 (9,6%).
L'activitat comercial es desenvolupa a les Balears a través d'un total de 14.744 empreses, les quals representen prop d'una sisena part del teixit empresarial de les Illes (15,3%). Específicament, set de cada deu empreses del sector s'adscriuen a les activitats comercials detallistes (71,2% enfront de 28,8%, majoristes).
Riera ha assenyalat que "el sector comercial tendeix a acollir estructures més grans i complexes davant el marc de creixent competència i integració tecnològica". D'aquesta manera, "encara que el teixit comercial de les Balears està format en una elevada proporció per unitats empresarials de dimensions reduïdes, les empreses més grnas han guanyat pes al llarg dels darrers anys en el sector".
Una prova d'això és que la progressiva transformació del teixit comercial està donant lloc a una elevada dinàmica demogràfica en la qual el tancament d'empreses en el sector detallista (11,3%) supera les obertures (10,1%), mentre que en el tram majorista, les defuncions empresarials (8,6%) es mantenen per davall dels naixements de noves empreses (8,9%).
Per afrontar la situació, Riera recomana "dur a terme la reconversió i modernització de la pràctica comercial, que implica explorar i adoptar noves fórmules de valor". Les claus són una major especialització de l'oferta, una millora de la productivitat, una percepció més integral de l'experiència de compra i una major segmentació de la demanda.
També es considera estratègica l'aposta per "la cooperació empresarial com a pilar fonamental per poder obtenir beneficis comuns a l'hora d'abordar la cerca de noves fórmules de valor en el sector del comerç". En aquest sentit, destaca la figura de les Zones de Revitalització Econòmica segons el model dels Business Improvement Districts (BID) desenvolupats al Regne Unit, com un exemple significatiu de com la creació d'una estreta xarxa associativa entre els comerços de les àrees urbanes pot contribuir a facilitar l'accés a eines competitives de major escala i millorar les condicions d'entorn del conjunt de les unitats empresarials implicades.
