Els clients enganxats als jutjats: dos anys de tràmits i 1.000 € perduts

La decisió del Suprem dificulta el camí per als que havien iniciat un recurs

La polèmica decisió del Tribunal Suprem que sigui el client qui pagui els impostos de les hipoteques i la posterior i immediata reacció del govern espanyol ordenant per llei que ho facin les entitats bancàries però a partir dels préstecs que es constitueixin a partir de demà ha enganxat milers de clients en plena batalla judicial per intentar recuperar aquests diners.

Juli Rivas és un d’ells. El març del 2015 va acabar de pagar la hipoteca de 180.000 euros que havia signat amb Deutsche Bank onze anys abans. L’últim pas que li falta és fer front a la cancel·lació, que puja a més de 1.000 euros. “Abans de fer-ho, però, vaig veure una resolució del Suprem en què tornaven a un client els impostos de constitució del préstec i vaig decidir intentar-ho”, explica.

El primer pas el va fer el gener del 2017. Amb l’assessorament d’una advocada, va enviar una reclamació al defensor del client de l’entitat bancària sol·licitant la devolució de 5.083 euros on s’inclou els impostos, però també les despeses hipotecàries. Són 462 euros de notaria, 294 de registre, 241 de gestoria, 171 de taxació, 1.080 de comissió d’obertura i els 2.835 d’impostos. Entre els arguments es recordava a l’entitat bancària la sentència del Suprem del 23 de desembre del 2015 en què dictaminava que “la repercussió al comprador/consumidor de les despeses de constitució de la hipoteca era una clàusula abusiva i, per tant, nul·la”.

Un any de queixes al banc

La resposta del banc -més d’un mes després-és que s’havia de dirigir a l’àrea de serveis jurídics. Rivas va repetir la reclamació fins a quatre cops a les diferents àrees que l’entitat bancària li anava indicant, uns tràmits que entre peticions i respostes es van allargar gairebé un any. “La informació que em donava l’entitat era ambigua i m’anaven passant d’un costat a un altre amb l’objectiu que deixés de reclamar per avorriment”, assegura.

De fet, altres companys seus que també havien començat el procediment el van acabar abandonant perquè l’entitat reclamava desenes de documents que no havien guardat. “El banc té l’obligació de donar-los si els reclames, però en la majoria de casos no van ni respondre a les seves peticions”, explica. En la documentació que Rivas adjuntava a cadascuna de les peticions hi havia fins a deu documents, entre els quals l’escriptura del registre d’hipoteca, la factura de la taxació i la del notari pel registre de la hipoteca.

Tip de reclamacions fallides, el gener d’aquest any va decidir recórrer a la via judicial i va presentar una demanda al jutjat de primer instància de Barcelona. Per fer-ho va haver de pagar la despesa de la procuradora -176 euros més IVA-, les actes notarials i els honoraris de l’advocada, aproximadament un miler d’euros. “Porto gairebé dos anys i segurament no servirà per a res tot el que estic fent, però com a mínim s’ha aconseguit que els que firmin a partir d’ara una hipoteca no hagin de pagar els impostos”, lamenta. Tot i així, Rivas denuncia que tan abusius són els costos de constitució d’una hipoteca com els de tancament. “D’aquests ningú en parla i si no els pagues no pots vendre l’immoble malgrat que ja és teu”, diu.

No hi ha xifres oficials de quantes persones, com Rivas, estan a mig recorregut judicial, però l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APttCB) assegura que la sentència del 16 d’octubre del Suprem en què inicialment feia pagar al banc i no al client va provocar “milers” de noves reclamacions. De fet, tant fonts del departament d’Economia com de l’APttCB xifren entre 700 i 800 milions d’euros els diners que hauria hagut de retornar la banca als compradors pels impostos per les hipoteques firmades en els darrers quatre anys a Catalunya.

“Tots els recursos que ja són als jutjats es resoldran seguint les pautes que ha donat el ple del Suprem. Ara ho tenen molt complicat”, manté el president de l’APttCB, Joan Cortecans. Tot i així, tècnics tributaris reunits a Castelldefels feien un a crida divendres perquè els que tinguin iniciat el recurs el mantinguin per “incitar la nul·litat del procés”. “L’únic recorregut, si n’hi ha, és el del tribunal europeu, però des de l’òptica dels drets del consumidor”, insistia, però, el president de l’APttCB.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF