Els clients deixen de fer-se càrrec de l'impost de les hipoteques a partir d'aquest dilluns

Els bancs, però, es podran deduir el tribut abans que acabi l'any

El conflicte sobre l'impost de les hipoteques ha canviat de capítol. Després de tot el rebombori jurídic que va aixecar aquest tribut els dies, el govern de Pedro Sánchez va aprovar mitjançant un decret llei exprés que el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) corresponia als bancs i no als clients.

La normativa es va publicar divendres al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) i va entrar en vigor l'endemà. A efectes pràctics, el decret llei es comença a aplicar a partir d'aquest dilluns, primer dia feiner per als bancs després de l'aprovació de la normativa.

A més, el govern de Pedro Sánchez va deixar clar que l'impost "l'hauran de pagar els bancs" i que, per tant, no es podrà carregar el tribut al client. Malgrat tot, l'executiu socialista no va especificar quines mesures adoptaria per fer-ho efectiu.

A banda, els bancs es podran deduir aquest any l'impost de les hipoteques. A partir del 2019, però, ja no ho podran fer. El reial decret també inclou algunes excepcions: l'Estat, les administracions públiques, l'Església, algunes ONG i els partits polítics amb representació parlamentària no hauran de fer front a l'impost a partir d'aquest dilluns mateix.

Una decisió polèmica

La polèmica va néixer quan el president de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, va deixar en suspens la nova jurisprudència (que fixava que l'AJD l'havien de pagar els bancs) després de tombar una sentència ferma. Díez-Picazo va justificar la marxa enrere dient que la sentència tenia un "gran impacte econòmic o social".

La setmana passada, 28 magistrats del Tribunal Suprem van reunir-se durant dos dies per discutir qui havia de fer-se càrrec de l'impost. Envoltat de polèmica, el ple va dictaminar finalment que eren els clients els que havien de fer front a tots els costos derivats de la contractació d'una hipoteca (per 15 vots a favor i 13 en contra), una mesura que el govern central finalment va tombar.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF