POLÍTICA MONETÀRIA

S’ha de retirar el cèntim d’euro?

El valor de la moneda més petita és lleugerament superior al de la pesseta quan es va retirar

La moneda d’un cèntim ja té un valor similar al que tenien altres monedes en el moment de ser retirades de la circulació. En alguns casos, com la moneda d’una pesseta, el poder de compra en el moment de desaparèixer era inferior al que ara té el cèntim, però en altres, com en el cas de la peça de 50 cèntims, era força similar.

Des del 1961, a Espanya hi ha hagut dues divises, la pesseta i l’euro, però quatre peces diferents de valor mínim: la de 10 cèntims de pesseta, la de 50 cèntims de pesseta, la d’una pesseta i la d’un cèntim d’euro.

El poder de compra d’una pesseta el gener del 2002, quan la divisa espanyola va desaparèixer, era inferior al que té avui un cèntim d’euro. Concretament, equivalia a 0,85 cèntims d’euro. En canvi, la moneda de 50 cèntims de pesseta -també coneguda com dos rals -, que va ser retirada l’octubre del 1983, tenia un valor quasi igual (1,06 cèntims) al que ara té la moneda d’un cèntim d’euro. El cas més diferent és el dels 10 cèntims de pesseta, que equivalien a una mica més de mig cèntim d’euro el 1979, quan va deixar de ser de curs legal després de diverses dècades en circulació.

La manera de calcular el valor actual d’una moneda del passat és mitjançant l’evolució dels preus. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ofereix dades mensuals d’inflació des de gener del 1961, que permeten calcular quin seria avui el poder de compra de cada moneda d’un moment determinat del temps.

El debat sobre la necessitat de retirar de la circulació les monedes més petites -la d’un cèntim però també la de dos- fa anys que dura. De moment, cinc països han optat per no acceptar-les més -els Països Baixos, Irlanda, Bèlgica, Finlàndia i Itàlia, que les han retirat de la circulació en algun moment-, però es mantenen a la resta d’estats de la zona euro, inclosos els que han adoptat la moneda única en els últims anys, com per exemple els països bàltics, Malta o Eslovàquia. Tanmateix, fins ara, cap dels països que han adoptat l’euro posteriorment han optat per eliminar les dues monedes més petites.

Una de les pors dels consumidors si es traguessin de circulació les peces d’euro més petites seria que l’arrodoniment comportaria un increment dels preus. Però fins ara els arrodoniments que s’han aplicat als estats que han eliminat aquestes monedes han sigut tant a l’alça com a la baixa (i en alguns casos, regulats per llei). A l’hora de pagar, el preu es modifica fins al decimal acabat en 0 o en 5 més proper. Així, per exemple, un preu d’1,99 euros s’arrodoneix a l’alça fins als 2 euros, mentre que 1,96 s’arrodoneix a la baixa, fins als 1,95. A més, en els pagaments amb targeta i online sí que es manté el pagament amb el decimal exacte.

No obstant, la majoria de països opten per mantenir la moneda petita per poder continuar afavorint els preus psicològics acabats en 9, que està comprovat que tenen efectes positius sobre el consum: un producte amb un preu d’1,99 euros es ven més que si costa 2 euros justos, però també més que si en costa 1,95.

Cost de fabricació baix

Una llegenda urbana diu que aquestes peces tenen un cost de fabricació superior al seu valor. És a dir, que llançar a l’economia una moneda d’un cèntim costa a l’Estat més que aquesta quantitat. Segons la Comissió, però, aquesta informació és falsa: “El cost d’una moneda acostuma a ser d’aproximadament el 50% o el 60% del seu valor, amb un cost relatiu generalment inferior per a la de dos cèntims d’euro que per a la d’un cèntim”, segons l’informe de l’executiu europeu. Aquests costos es deuen, sobretot, a la compra del metall amb què es fa la moneda i a la seva fabricació.

Brussel·les no ha pres, de moment, cap decisió sobre el futur de les peces d’un cèntim. Els diversos Eurobaròmetres -les enquestes elaborades per l’executiu comunitari- indiquen que la majoria d’europeus les consideren totalment prescindibles, però tenen por que una retirada brusca tingui efectes negatius per a la seva butxaca.

LES CLAUS

1. Per què es podria treure de la circulació la moneda d’un cèntim?

Perquè el seu poder de compra és quasi el mateix que el d’altres monedes en el moment de ser retirades pel Banc d’Espanya, encara en temps de la pesseta.

2. ¿Brussel·les pot eliminar les monedes?

Un estudi de la Comissió Europea donava a les autoritats comunitàries quatre possibilitats en relació tant amb la moneda d’un cèntim d’euro com amb la de dos cèntims: mantenir la situació actual, mantenir totes dues monedes però amb menys quantitat en circulació, retirar-les de forma gradual o eliminar-les totes dues bruscament.

3. Quina opció va acabar triant la Comissió?

De moment, ni la Comissió ni el Banc Central Europeu han pres cap decisió, que a la pràctica vol dir que aposten per mantenir les dues monedes en circulació. No obstant, alguns estats sí que han prohibit l’ús d’aquestes monedes i han aplicat normes d’arrodoniment fins al decimal acabat en 0 o 5 més proper. Tot i així, per a pagaments online i amb els pagaments amb targeta de crèdit els preus acabats en cèntims es mantenen.

4. ¿S’acabaran retirant, aquestes peces?

De moment, la Comissió no ho té previst, però a mesura que perdin valor augmentaran les pressions perquè siguin eliminades.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF