ECONOMIA

Els camps de cultiu d’Eivissa, en perill de desaparèixer

La superfície agrària útil de l’illa ha baixat de 26.519 hectàrees a 6.075 del 2014 al 2018

Eivissa lidera l’abandonament de camps de cultiu a les Illes Balears, segons indica un informe elaborat per l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa i la Fundació Ibiza Preservation, i que s’ha publicat aquest dissabte amb motiu del Dia del camp. Aquesta entitat alerta que la pitiüsa gran és l’illa amb la superfície agrària útil més baixa de les Balears. Aquesta degradació de recursos i ecosistemes incideix negativament tant en el volum de producció d’aliments com en el cicle de l’aigua, la conservació de la biodiversitat, la protecció del sòl i la prevenció dels incendis.

Les dades del departament d’Agricultura i Pesca del Govern dels darrers anys mostren una baixada notable de la superfície agrària útil a Eivissa. L’any 2014 hi havia 26.579 hectàrees útils, i el 2018 només n’eren 6.075. D’aquesta manera, la superfície agrària de l’illa pitiüsa ha passat de representar un 46,6% de la súperfície total a tan sols un 11%. Només entre els anys 2014 i 2016, el sòl agrícola abandonat va passar de representar un 15,9% del total a un 46,8%, el percentatge més alt de les Balears.

Segons explica el document, l’abandonament dels camps de cultiu obre les portes al creixement de vegetació silvestre, fàcilment inflamable i que incrementa el volum de sòl forestal. En un context de canvi climàtic i amb condicions de baixa humiditat ambiental, fort vent i alta temperatura, el risc d’incendis forestals massius “és cada vegada major en una illa amb un elevat percentatge de població disseminada entre la vegetació”, apunta. “Això pot provocar que en qualsevol moment es produeixi un incendi que vagi de costat a costat de l’illa i que sigui difícil de controlar”, explica la coordinadora de l’Observatori de Sostenibilitat, Inma Saranova. Així mateix, assenyala que “els mosaics de diferents cultius fan la funció de barrera protectora contra els incendis, i és precisament la seva degradació la que pot provocar situacions desastroses”.

Les solucions

Quant a les mesures per revertir aquesta situació de degradació, la coordinadora assegura que, “si no hi ha camp ni es conserven les varietats vegetals autòctones, s’eliminarà la biodiversitat i tot el que això suposa a llarg termini”. Per tal d’evitar la degradació agrícola i revitalitzar el món rural de l’illa pitiüsa, l’impuls del consum del producte local és fonamental. A més, la prevenció dels incendis requereix que també es promoguin plans de gestió forestal i augmenti el consum de llenya, eines útils per tal de reduir la biomassa inflamable.

Segons assenyala l’Observatori de Sostenibilitat, cal implicar la ciutadania, les empreses i les administracions a fi de mantenir els usos tradicionals del camp eivissenc i aconseguir que sigui rendible. “El paisatge tradicional és més resilient als incendis forestals”, indica l’informe.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF