Publicitat
Publicitat

"La caixa del poble pobre"

Miquel Llompart Reynés va treballar 42 anys a la primera oficina de Colonya

És memòria d'un temps en què les entitats financeres no eren el que són ara. Des de 1958 fins al 2000, 42 anys ininterromputs de servei al client, Miquel Llompart Reynés estigué al peu del mostrador de la primera oficina de Colonya Caixa Pollença, i l'única des de la seva fundació, el 1880, fins a 100 anys més tard. "Al principi només es feia feina els dissabtes i els diumenges, perquè els clients fessin imposicions. Jo vaig ser un dels primers que començà a fer feina tota la setmana". Així rememora Miquel Llompart la seva entrada a Colonya, a l'oficina que es troba a l'actual seu de la Fundació Guillem Cifre de Colonya. "Feia les fitxes dels clients i molts d'ells deixaven la llibreta a la mateixa entitat". La confiança és una de les constants que Llompart recorda en la seva trajectòria laboral: "Anava a cercar els doblers dels clients a casa seva, feia la imposició, i després els tornava la llibreta".

Colonya és una entitat de crèdit centenària, però no fou fins a la dècada dels 60 del segle passat que obtingué el reconeixement del Banc d'Espanya com a entitat bancària. Aquest fet permeté que Caixa Pollença començàs a operar aleshores amb lletres de canvi o a gestionar plans de pensions dels clients. Llompart apunta que alguns d'ells, "en cobrar la pensió cada mes, venien a l'entitat per poder veure físicament els 'seus' doblers".

La característica clau de Colonya, per Miquel Llompart, ha estat que a la caixa "sempre hi ha hagut gent del poble, també en el consell d'administració". Llompart recorda el caràcter voluntarista de la gent que hi feia feina: "Hi havia interventor, tresorer, president, però cap d'ells no cobrava, tots eren càrrecs honorífics. L'arrelament de Colonya al poble arribà a situacions extremes. Llompart recorda que per Pollença "hi hagué rumors que Colonya seria absorbida per la Caixa per causa d'una fallida; la gent va començar a venir a l'oficina per retirar-ne els doblers. Aleshores va venir un caixer del Banc d'Espanya, amb un maletí, es va posar al mostrador al costat de mestre Macià, el caixer, i va començar a oferir els doblers a qui volia cancel·lar els comptes". Els clients, en veure que Colonya tenia solvència, "es calmaren".

"Rojos i comunistes"

El caràcter republicà krausistadel fundador, Guillem Cifre, el fet encara més revolucionari que la seva dona dirigís l'entitat (Clara Hammerl fou la primera dona a fer-ho a l'Estat) i l'impuls que ambdós donaren a la Institució lliure d'ensenyança a Pollença motivaren que durant molts anys, més d'un segle, el perfil de qui operava amb Colonya fos molt marcat. Llompart afirma que "estàvem assenyalats, teníem fama de ser rojos i comunistes; ens costà molt de tenir clients conservadors". Era encara el 1980 quan el rector de la parròquia de Pollença no es decidia a obrir llibreta a l'entitat. "Però em portava la bacina de la missa i jo me l'enduia a casa per fer-ne el recompte", diu. Llompart creu que Colonya fou l'entitat dels "pobres" d'un temps, però aquest fet ha permès a la caixa "créixer en la mesura que han crescut els clients". "Podíem tenir 5.000 clients i molts no tenien saldo ni moviment. Però hi tenien la seva llibreta mentre esperaven que l'economia canviàs".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF