Brussel·les veu llum al final del túnel i creu que l'economia espanyola creixerà un 5,6% aquest any

L'economia espanyola es recupera millor del previst. La Comissió Europea veu llum al final del túnel i aquest dijous ha millorat lleugerament les previsions de creixement del PIB de l'Estat, sobretot després que el 2020 la patacada fos menor de l'esperada. Així doncs, si al novembre els tècnics de Brussel·les anticipaven que el PIB espanyol creixeriaun 5,4% el 2021, aquest dijous han esmenat lleugerament la xifra amb un toc d'optimisme i ara preveuen que l'economia millori un 5,6%. L'optimisme però és "cautelós", deia ahir una font europea perquè la incertesa continua imperant, sobretot quan la campanya de vacunació avança més lent del previst i obstaculitzada per les noves variants del coronaviurs.

Amb aquesta prudència present, la Comissió Europea també revisa a l'alça les previsions de creixement de l'economia espanyola el 2022. Si fa tres mesos creia que el PIB progressaria un 4,8% l'any que ve, ara considera que pot arribar a créixer fins a un 5,3%, mantenint doncs gairebé el mateix ritme. Tot i això, a un ritme del 5,6% anual el PIB espanyol no tornaria a nivells del 2019 fins entrat el 2023. Espanya, juntament amb Itàlia, és un dels països que no aconseguirà recuperar els nivells previs a la pandèmia abans que s'acabi el 2022, perquè cal recuperar una davallada de l'11% del PIB, que és el que l'economia espanyola va perdre l'any passat. El govern espanyol és encara més optimista i calcula que pot fer créixer l'economia un 7% aquest 2021.

Tot i així, el rebot de l'economia espanyola seria més fort que el del conjunt de l'Eurozona, perquè la seva patacada també va ser major. Així, per als països de l'euro s'espera un creixement del 3,8% aquest any, mateixa xifra que per al 2022. De fet, si es confirmen les previsions, Espanya seria el país europeu amb un major creixement, per davant de França.

L'impacte del turisme

Justament els països on aquesta diferència entre els nivells del 2019 i els actuals és major són aquells que depenen més fortament del turisme i els serveis. Com assenyala la Comissió Europea, els majors gaps es donen a Grècia, Croàcia, Malta i Espanya, on freguen o superen el 10%. En canvi, els menors es produeixen a Polònia, Finlàndia o Lituània (amb diferències del 2%). Els tècnics europeus dediquen en aquestes previsions un capítol especial per fixar-se en l'impacte del turisme, que ha patit caigudes del 70% i on Catalunya, per exemple, ha sigut una de les regions més afectades com es pot veure en el següent mapa. "Molts països mediterranis han vist una davallada del turisme coster més forta per la seva dependència del transport aeri", apunta l'informe de la Comissió.

Ara bé, de la mateixa manera que el turisme ha sigut un dels sectors més colpejats per les restriccions de moviment i el tancament de fronteres, Brussel·les espera que vagi recuperant força aquest 2021 i, sobretot, el 2022. D'aquí la previsió d'un creixement "encara robust" del 5,3% per a l'economia espanyola de cara al 2022. Al mateix temps, però, la Comissió recalca que la incertesa a l'hora de poder planificar i, sobretot, el turisme que ve de fora d'Europa continuaran hipotecant l'evolució d'aquest sector.

L'impacte dels fons antipandèmia

A tot això, les previsions de la Comissió Europea no tenen en compte l'empenta que donaran els fons antipandèmia perquè encara no hi ha prou informació com per calcular fins a quin punt podran empènyer a l'alça les economies europees. Espanya rebrà més de 140.000 milions d'euros entre crèdits i subvencions i per aquest 2021 n'ha pressupostat 27.000 milions. Un primer avançament de 10.000 milions hauria d'arribar a finals d'estiu. Mentre això no passa, però, les economies europees tenen barra lliure per gastar i augmentar el dèficit impulsant mesures de suport als treballadors, empreses i aturats davant l'aturada econòmica. A Brussel·les ningú discuteix la necessitat de continuar amb les polítiques d'estímul fiscal però hi ha veus tant dintre de les institucions comunitàries com en alguns governs nacionals que es pregunten fins quan han de durar. De moment fonts europees reiteren que "la retirada de les mesures s'ha de calibrar" perquè no pot ser "ni massa ràpida ni massa lenta".