ECONOMIA

Els botiguers que no han perdut amb el coronavirus

Alguns segments del comerç creixen a Menorca enmig de la davallada del turisme i la majoria de sectors causada per la pandèmia

La pandèmia ha convertit les llars en un espai on passam moltes més hores. La necessitat de sentir-se més còmode dins de casa, entretenir els més petits, gaudir d’una bona lectura o teletreballar en unes condicions òptimes han beneficiat diferents negocis, mentre que la major part del sector professional i el turisme cauen. A Menorca aquestes botigues privilegiades se salven de la crisi del sector. Segons l’Associació de Comerciants de Menorca (Ascome), a principi de setembre havien tancat 154 establiments i el nombre de treballadors s’havia reduït amb 881 persones.

Les botigues de joguets viuen la campanya de vendes més intensa de tot l’any, per exemple. I no estava clar que anàs així de bé, sobretot a l’inici de la pandèmia, però els mesos de confinament i l’augment de les hores que passen els nins a ca seva ha incrementat la facturació en jocs de taula, videoconsoles i puzles. “Hem doblat les vendes de puzles durant els mesos de coronavirus, i això que en els darrers anys no tenien sortida”, explica la responsable de màrqueting de l’empresa Toy Planet, Nina Marquès, qui afegeix: “S’han tornat a posar de moda perquè són un producte econòmic, simple i entretingut, apte per a un públic infantil i adult, i ara que passam més hores a casa és idoni”.

Les botigues de juguetes de Menorca dupliquen les vendes de puzles durant la pandèmia

La responsable de l’altre gran referent a Menorca en la venda de joguines, Juguettos, és Joana Torres. Diu que són “en el moment més crític en 40 anys d’història” del comerç, però corrobora que les famílies aposten per la jugueta per fer tornar la il·lusió. “Volen compensar el bon comportament que han tingut els infants durant el confinament, sense poder sortir a jugar amb els amics i veure els avis”, apunta. Torres diu que hi ha un canvi de mentalitat en les famílies. “Compartim estones que abans ni ens plantejàvem, aprenem com actua el pare o la mare, i això en moltes famílies s’havia perdut per l’estrès diari de la feina”, remarca. Aquest canvi s’ha traduït en vendes des de l’etapa de desconfinament. “Els jocs de treballs manuals, de taula i puzles han pujat molt, mentre que ha caigut la venda de patinets i de bicicletes”, explica. Les responsables de les principals jugueteries de Menorca coincideixen a preveure una campanya de Nadal i de Reis com les d’abans de la pandèmia, similar a la de 2019.

Empreses de mobles

Estar a casa implica voler sentir-se a gust amb l’entorn, i més si algú de la família pot teletreballar. I la facturació a les empreses de mobles ho ha notat: s’ha compensat la caiguda provocada per la baixa demanda de l’àmbit professional. Així ho explica el propietari de la centenària empresa Mobles Allés, Joan Allés: “Les vendes relacionades amb els bars, restaurants, hotels, empreses i comerços estan pràcticament aturades perquè no saben si podran continuar endavant”. Per contra, emfatitza l’augment en articles vinculats a les llars: “Ens ha sorprès, però la gent cerca trobar-se a casa seva més còmoda físicament i visualment. Som al sofà o miram el mateix moble cada dia i pensam que ha arribat l’hora de renovar-lo”.

L’impacte del covid-19 en la venda de mobles també l’han comprovat les empreses Tuco i Decohogalia. El seu responsable de màrqueting, Nacho González, reconeix que van reobrir les botigues amb preocupació, però han constatat que hi ha una gran demanda en els articles per a la llar. “Els clients han identificat els dèficits dels seus habitatges i aposten per introduir canvis en el mobiliari i en la decoració”, assenyala. Compren, sobretot, “capses, cofres i separadors per emmagatzemar”, però també “sofàs, armaris i matalassos”. La davallada del turisme ha afectat la facturació, mentre que la venda d’objectes vinculats al teletreball ha augmentat lleugerament. “S’ha donat sortida a més escriptoris i cadires d’oficina”, apunta. Pel que fa a l’apartat d’estris per a la llar, González explica que s’ha “disparat” la venda de màquines i motles per fer pastissos. “Notam que la gent passa moltes més hores a casa”, assegura.

Hàbits de lectura

La propietària de la llibreria Pau de Ciutadella, Roser Seguí, també ha notat un canvi d’hàbits de lectura. N’hi ha que s’han aficionat a la lectura, i ara entren a la llibreria i compren més d’un llibre. Estam molt satisfets perquè mantenim la viabilitat econòmica malgrat els dos mesos que vam estar tancats i sense vendre ni un sol exemplar”, explica. La baixada del turisme també la noten a les llibreries, però Seguí assegura que el buit l’han ocupat els residents. “Els menorquins s’han adonat que si no compren al comerç de proximitat, correm un seriós perill, i molts han deixat d’adquirir llibres per internet”, subratlla. Pel que fa a la llengua preferida de lectura, el català s’imposa en un 90% al castellà a l’etapa infantil, es redueix fins al 70% en llibres per a adolescents, però, en els adults, es veu superat pel castellà, que aglutina el 60% de les compres.

Les empreses de material informàtic també han registrat un augment de facturació, que ha deixat el servei de distribució al límit. Lluís Riera, propietari de Reset, comenta que els productes més demanats són els ordinadors, les impressores i les webcams. “El teletreball i la semipresencialitat a les aules expliquen aquest increment que, fins i tot, ens ha deixat sense estoc”, reconeix. Riera denuncia que, a causa de les dificultats de fabricació de les empreses asiàtiques, els preus s’han disparat. “Els distribuïdors s’aprofiten per incrementar el preu i les economies dels ciutadans no estan per assumir-ho”, afirma. Un altre indicador de les dificultats per les quals travessen les famílies és el negoci de la reparació: “Si abans una reparació costava 150 euros, el client es comprava un ordinador nou; ara, en canvi, volen reparar l’avaria”. Tot i l’augment de facturació, veu amb temor la campanya de Nadal i Reis: “No sabem si tindrem estoc, ni a quin preu”.

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF