Superats els 2,13 milions de creueristes el 2017

PalmaEnmig del debat sobre els límits a l’allotjament turístic en hotels i apartaments, el Ministeri de Foment va informar ahir que els ports de les Balears han rebut 167.961 creueristes nous el 2017, de manera que se superen els 2,13 milions de turistes allotjats en aquests megavaixells. Això suposa un increment del 8,56% en un any i que les Illes siguin la segona destinació de creuers de l’estat espanyol, després de Barcelona. De fet, el 23,15% dels 9,2 milions de creueristes que arribaren als ports de l’Estat, quasi un de cada quatre, varen passar per l’Arxipèlag.

Aquestes xifres preocupen de cada vegada més les entitats conservacionistes tant pels efectes contaminants dels creuers com per la pressió humana. Segons xifres que manegen el GOB, Terraferida, Amics de la Terra i Ciutat per a qui l’habita, alguns dies a Palma hi ha 22.000 creueristes allotjats en vuit o nou vaixells. Ara, les entitats són conscients que els principals ports preparats per rebre creuers, Palma, Maó i Eivissa, estan gestionats directament per l’Estat, i no per la Comunitat Autònoma, amb la qual cosa les possibilitats de decidir sobre la limitació del nombre de creueristes és nul·la.

Competències mediambientals

Com a opció per incidir en l’arribada de creuers, el GOB i Terraferida proposen regular els aspectes mediambientals, ja que la Comunitat Autònoma té competències en aquesta matèria.

Segons el GOB va recordar ahir recuperant el seu posicionament sobre el tema, “fa falta un consens que vagi més enllà del pacte entre la classe política i l’empresarial. La societat té dret a saber i opinar, i per això demanam a Autoritat Portuàries dades relatives a l’impacte ambiental d’aquests creuers, que ara només coneixem per estimacions. Volem saber quants quilograms de residus generen i com es gestionen; com es descarreguen, transporten i gestionen els residus; qui es fa càrrec d’aquesta gestió i dels seus costs; quants de litres d’aigua consumeixen; com se subministra l’aigua, quina n’és la font i quins costs té; com se subministra combustible per operar en ruta i en la seva estada al port; quin combustible fan servir, com se’n proveeixen, quines emissions fan...”. Segons algunes estimacions del GOB, hi ha creueristes que consumeixen dos quilos diaris de residus, creuers que tenen fins a 23 piscines i vaixells que usen el combustible més contaminant del mercat i tenen el mateix perjudici que 8.000 cotxes. En aquest punt, juntament amb Terraferida i Amics de la Terra, demanen que la futura llei contra el canvi climàtic -igual que impedirà el consum de combustible contaminant a terra, el dièsel el 2025 i el restant el 2035- reguli l’ús del combustible a la mar.

Per part de Terra Ferida, Joan Moranta assenyala que preocupa també “l’ocupació de l’espai públic”, mentre que Joan Adrover es mostra escèptic i troba que, quan les institucions competents hi vulguin fer res, “ja tindrem quatre milions de creueristes”, el doble de l’actual.

Per contra, l’Autoritat Portuària de l’Estat a les Balears demana un debat sobre el turisme de creuers “rigorós i objectiu” i no “emocional”. Segons un estudi elaborat per l’APB, la UIB, la Cambra de Comerç i l’Institut Balear d’Estudis Avançats, el turisme de creuers manté 5.733 llocs de feina a l’Arxipèlag i genera un impacte directe en l’economia de 128 milions d’euros.