SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

L’augment de les vendes en línia agreuja la crisi del petit comerç

Les empreses de les Illes tenen més dificultats per aplicar estratègies enfocades a internet

Balears és la tercera comunitat autònoma amb més percentatge de consumidors que utilitzen l’internet per fer les seves compres. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 62,7% dels ciutadans de les Illes d’entre 16 i 74 anys compren productes o serveis en línia, la qual cosa suposa un important increment respecte del 2010, quan només eren un 40,8%. Aquesta evolució causa problemes a les botigues de les Balears perquè agreuja la crisi que pateixen. El percentatge col·loca les Illes en tercer lloc al rànquing de les compres per internet a Espanya, només superades per Madrid (63,8%) i Navarra (64,5%). La mitjana estatal és d’un 54,7%. Andalusia (47,6%), Canàries (47,3%) i Extremadura (46,4%) se situen a la coa.

En compres de menys de 50 euros els residents de les Illes estan per davall de la mitjana estatal, un 15% respecte d’un 20%, però en altres segments estan per damunt. Un 29% dels consumidors han gastat entre 51 i 100 euros en comparació amb el 27% estatal, mentre que entre 101 i 500 euros, el percentatge puja a un 39% en comparació amb el 35% estatal. De 501 a 1.000 euros Balears se situa en el segon lloc, amb un 10%, davant la mitjana estatal de 7%, segons dades de l’INE. Aquest fet provoca un creixent impacte sobre els comerços, sobretot els petits, que reben la competència de venedors de tot el món i es troben amb dificultats per aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies per ampliar els horitzons de venda.

“És cert que cada vegada hi ha més inquietud entre les petites empreses per saber com es pot vendre en línia, ja sigui a través de plataformes comercials externes o a través d’un projecte propi”, explica Isaac Serra, responsable de l’empresa Clickennet, especialitzada en assessorament sobre estratègies de comerç electrònic. Serra considera que si darrere una pàgina web que pretén ser un canal de venda no hi ha un estudi previ seriós les possibilitats d’èxit són molt escasses.

Però el fet és que si més del 80% d’espanyols utilitzen internet i més del 54% fan compres en línia només un 17% de les pime han rebut alguna comanda a través d’aquest sistema, la qual cosa deixa entreveure les dificultats de les petites empreses per competir en comerç electrònic. Els productes de vacances són els més demandats, ja que un 54% dels usuaris han adquirit algun servei d’aquest sector. El material esportiu i la roba (53,5%), les entrades per a espectacles (47,6%), els productes de casa (36,6%), els llibres i altres publicacions (24,5%), els ordinadors (21,1%) i l’electrònica (20,3%) són els següents sectors més demandats.

L’increment de les vendes en línia ha estat molt ràpid en els darrers anys. La reducció del temps d’entrega dels productes adquirits i la millora en general del servei que ofereixen les principals plataformes virtuals ha fet que el consumidor cada vegada confiï més en aquest tipus de compra. Per exemple, el 2014 el temps mitjà d’entrega d’un producte era de 8 dies, mentre que l’any passat ja es va situar prop dels 5 dies, segons un estudi d’EAE Business School. També és habitual que s’ofereixi el servei de lliurament en 24 hores, impensable fa uns anys.

Grans dominadors

El mercat està dominat en gran mesura per Amazon. El gegant xinès AliExpress intentar fer-li ombra, però encara està molt lluny. La majoria dels altres competidors són botigues presencials que han aconseguit fer una aposta encertada en comerç electrònic. Així, Amazon va rebre el 2017 un total de 1.373 milions de visites. És a dir, prop de 3,7 milions de persones visitaren a Espanya aquesta botiga digital. Per darrere es va situar eBay, amb 356,9 milions de visites. El tercer lloc és per a un centre comercial, El Corte Inglés, amb 277 milions, que va aconseguir desbancar d’aquest lloc AliExpress, que passa al quart lloc, amb 237 milions. En el cinquè trobam MediaMarkt (204 milions) Carrefour (165 milions), Apple (154 milions), PcComponents (134 milions), Decathlon (101 milions) i Leroy Merlin (99 milions). Altres empreses, com Zara, estan fent ambiciosos plans de comerç electrònic per fer front a aquesta situació. La transacció mitjana per operació és a Espanya de 61,5 euros.

El president de PIMEM, Antoni Fuster, explica que “els petits comerços de les Illes tenim moltes dificultats per sobreviure, ja que és complicat competir en preus contra les grans superfícies i contra les tendes virtuals”. Fuster destaca que el petit comerç s’ha de distingir per oferir un millor servei i per mantenir el plaer que ofereix als consumidors el fet “d’anar de compres”.

“Hem de tenir esperances que no arribam a tal deshumanització que la gent deixi de sortir de casa per una cosa tan senzilla i amb encant com sortir de compres, visitant, per exemple, una ciutat que ofereix tantes coses com Palma”. Malgrat això, Fuster també reconeix que les petites empreses estan estudiant com poden aprofitar aquests nous canals, ja que veuen com dia a dia perden clients i es tanquen tendes, fins i tot algunes molt emblemàtiques. Per això, es plantegen crear una plataforma en línia. “Si ens fixam en el sector dels electrodomèstics veim com cada vegada queden menys botigues. Pràcticament han desaparegut totes, primer per la competència de les grans superfícies i ara per les vendes en línia”, destaca.

Serra coincideix amb Fuster pel que fa a l’interès que té el petit comerç a entrar en el camp del comerç digital, però reconeix que aquestes aspiracions molts vegades es topen amb la realitat. “El fet d’estar en una illa ens limita si el que feim és importar productes per distribuir-los. Els costos fan quasi sempre inviable competir amb plataformes internacionals o estatals. En el cas dels productes fabricats a les Illes, sobretot si són exclusius, la visió és molt més realista. En aquest cas es pot competir si es troba el nínxol correcte”, explica Serra.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF