Augmenten un 8% els visats d'habitatges de protecció oficial, mentre que la construcció turística cau un 36%

El nombre de visats d'habitatge va augmentar un 8% els nou primers mesos de l'any, amb 2.645, respecte del mateix període del 2018, quan varen ser 2.450, per l'increment dels habitatges protegits (HPO), ja que se'n visaren 172 de nous.

Després de cinc anys d'evolució positiva es confirma l'alentiment i la reculada de variables com l'edificació turística, que ha discendit un 36% des del 2017, segons ha destacat en un comunicat el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears (COAIB) en relació amb el seu informe estadístic de l'edificació corresponent al període gener-setembre del 2019.

Entre el 1999 i el 2008 es varen visar 4.088 HPO, que representaven un 4% del total d'habitatges. Entre el 2009 i el 2019, s'han visat 992 HPO, que suposen un 8% sobre el total, la qual cosa implica que encara que es construeixen menys tenen un major pes relatiu en el nou habitatge edificat.

El pressupost visat en habitatge unifamiliar (427 milions d'euros) entre els mesos de gener i setembre del 2019 representa la xifra més alta des del 2005. El pressupost visat en habitatge plurifamiliar (216 milions d'euros) està encara lluny d'aquests nivells, atès que se situa en un 26% del màxim aconseguit el mateix període del 2007, que va ser de 864 milions d'euros.

Les dades d'edificació turística confirmen els pronòstics d'alentiment i reculada, amb un significatiu descens de l'edificació turística (hotel, hotel apartament, agroturisme i d'altres), del nombre d'obres (un 36% menys des del 2017), amb un total de 135 entre el gener i el setembre del 2019. També ha descendit el pressupost visat en edificació turística, amb un descens d'un 42% des del 2017.

El COAIB planteja la creació d'un observatori independent que determini variables a analitzar, reculli dades, processi i tregui conclusions per ajudar a millorar la gestió del territori i predir les necessitats futures. El Col·legi d'Arquitectes creu necessari potenciar iniciatives per a la rehabilitació, la regeneració i la renovació urbanes, d'acord amb el model de nuclis urbans compactes mediterranis.

A més, planteja reduir els temps de tramitació administrativa dels projectes als tres mesos indicats a la Llei 39/2015 i considera que ha d'abordar-se la simplificació de la legislació i una major claredat en la norma que en faciliti la interpretació. El COAIB ja està fent un treball propositiu de millores en la tramitació dels informes sectorials.

El Col·legi d'Arquitectes proposa, a més, que s'inverteixi en la promoció de l'habitatge públic destinat al lloguer social, amb preus ajustats i qualitat garantida, potenciant la col·laboració publicoprivada. així com orientar les inversions públiques cap a l'execució de millores en l'espai públic i en la xarxa d'infraestructures urbanes, reactivar l'habitatge plurifamiliar i revisar la legislació sobre habitabilitat per adaptar les tipologies als nous estils de vida.

A Mallorca s'incrementa lleument el nombre d'obres, un 0,4%, amb 2.625. Augmenta un 13% el nombre d'habitatges i baixa un 6% el pressupost. A Menorca, creix un 4% el nombre d'obres, un 20% el nombre d'habitatges visats i augmenta un 9% la variable del pressupost. A Eivissa i Formentera creix un 1% el nombre d'obres, descendeix un 16% el d'habitatges i puja un 2% el pressupost.