Els arquitectes volen agilitar els tràmits municipals
La FELIB proposa al COAIB un conveni de formació per a les àrees d’Urbanisme dels municipis
PalmaEl Col·legi d’Arquitectes (COAIB) i la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) han acordat una col·laboració a través d’un grup de treball tècnic interdisciplinari per tal de poder agilitar tots els procediments administratius, en especial la tramitació en la concessió de llicències urbanístiques.
Asseguren que és un dels principals esculls a l’hora de treballar amb els ajuntaments o altres tipus d’institucions. Segons l’Enquesta sobre els temps de tramitació de les administracions públiques que presentà el COAIB el mes de juliol, els retards no són una excepció i s’incompleixen en molts de casos els terminis de resolució. El Col·legi d’Arquitectes explica que el temps de mitjana per tramitar una llicència és de 16 mesos. Per posar-ne un exemple, distingeixen entre Calvià, on en són 10, i Felanitx, 42.
La reunió mantinguda aquesta setmana a la FELIB, a petició del COAIB, va acabar amb un primer acord que ara s’ha de materialitzar amb un grup de treball tècnic per donar solucions a aquests retards. Però, d’altra banda, els ajuntaments també han proposat fer un conveni a través del qual els arquitectes que així ho vulguin puguin fer estades formatives a les àrees d’Urbanisme dels consistoris. “Seria beneficiós per a les dues parts: d’una banda, perquè ajuden a tirar la feina endavant i, de l’altra, perquè es formen en una àrea en la qual no és habitual que hi hagi especialització”, explica el president de la FELIB, Joan Carles Verd.
“El problema de fons és el mateix de sempre: que hi ha tants de canvis legals que al final es genera inseguretat a qui ha d’aplicar les lleis”, afegeix el també batle de Sencelles. “Amb la crisi, els ajuntaments ajustaren les plantilles al màxim i, ara que la construcció remunta, hi ha més tramitacions i són més complexes, però no podem incrementar el nombre de treballadors perquè la llei Montoro no ens deixa créixer”.
La degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, Marta Vall-Llossera, assegura que cal treballar perquè amb la revisió d’aspectes materials o del contingut dels projectes es faciliti la reducció dels terminis de tramitació. “Aquest marc de col·laboració permetria enfocar la tasca del funcionari públic en el control urbanístic i l’actualització del planejament, per dissenyar, millorar i defensar la qualitat de l’edificació i de l’entorn construït en el qual vivim”.
Allò cert és que hi ha hagut un increment de sol·licituds de llicències d’obres “a causa de l’activitat econòmica”, i els “constants” canvis en la legislació urbanística “generen problemes d’interpretació”, explica el president de la Federació d’Entitats Locals. “Per això, sempre demanam que les lleis es treballin amb els ajuntaments, perquè al final som nosaltres que les hem d’aplicar i els articulats tenen moltes interpretacions que generen peticions d’informes”; així s’expliquen els retards. Segons Joan Carles Verd, s’han donat casos de sol·licituds d’informes externs que la mateixa administració denega per innecessaris.
Les dues entitats es proposen treballar conjuntament i no descarten augmentar “allà on sigui necessari” els recursos humans, tecnològics i financers per al “correcte exercici de la funció pública”, segons el que indica la Llei 39/2015 del primer d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques”, indica un comunicat del COAIB.
El mateix col·legi incideix en la necessitat d’impulsar la implementació de l’administració electrònica com una de les possibles solucions. A més, reclamen la millora de la relació entre els professionals i els col·legis, “una qüestió clau per aconseguir la simplificació administrativa”.
La FELIB es va comprometre que els serveis jurídics revisassin si existeix algun conveni similar a l’estat espanyol per estudiar-ne la viabilitat a les Balears i així poder implicar els arquitectes en la formació municipalista i a la vegada ajudi el personal tècnic a formar-se, una mesura que preveuen que s’agrairà, sobretot en els municipis petits.
A la primera presa de contacte, també hi varen assistir la secretària general de la FELIB, Neus Serra; el president de l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de les Administracions Públiques (AASAP), Mateu Carrió; el responsable de l’Àrea Tècnica del COAIB, Joan Bauzà, i l’arquitecte de Visat, Ramon Estors.
