L’ampliació de l’aeroport reactiva les protestes de veïns i ecologistes

La proposta d’Aena d’allargar la tercera pista per evitar la saturació del Prat obre una antiga ferida

“El Tsunami Democràtic es quedarà petit. El Baix Llobregat serà el pròxim Vietnam”. El Carlos és taxatiu. No volen ni sentir a parlar de la idea. La proposta d’Aena d’allargar la tercera pista de l’aeroport del Pratés una línia vermella que els residents de Gavà Mar, on presideix l’associació de veïns, i de Castelldefels no estan disposats a creuar. El gestor aeroportuari va començar al desembre una ronda de trobades amb els municipis que comparteixen terrenys amb l’aeroport -el Prat, Viladecans i Sant Boi-, els que en pateixen l’impacte acústic -Gavà i Castelldefels-, Barcelona, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per plantejar les opcions de futur per ampliar-lo.

Afegir 500 metres en direcció nord a la pista més curta i pròxima a la costa per on s’enlairen els avions no és l’única alternativa que ofereix Aena. Però a ulls del sector, és la més ràpida i econòmica per evitar que la capacitat de l’aeroport faci curt massa aviat. El Prat va tancar el 2019 amb un rècord de 52,6 milions de passatgers anuals, amb prou feines tres milions per sota del seu límit teòric. Els plans per construir una terminal satèl·lit per créixer en vols intercontinentals -es començarà a fer el 2021 i ha d’estar a ple rendiment el 2026- no seran suficients per ampliar aquest marge.

Gavà Mar i Castelldefels no volen que s'operi amb pistes independents

L’ampliació del Prat compta amb el suport dels agents econòmics de la ciutat -la Cambra va encarregar un estudi que plantejava allargar la tercera pista-, que la consideren necessària per convertir l’aeroport en un veritable hub intercontinental. Aena encara no ha acabat la ronda de reunions i, segons va defensar divendres la directora de l’aeroport, Sonia Corrochano, buscarà el “màxim consens” entre les administracions perquè d’una manera o altra l’objectiu s’acabi complint.

Al darrere de la idea d’allargar la tercera pista hi ha un canvi encara més significatiu i la raó per la qual Aena ha reobert una antiga ferida amb els veïns de la zona. Avui dia, les pistes del Prat funcionen de manera segregada. És a dir, els avions s’enlairen per la curta i aterren per la principal. A més, quan surten ho fan en direcció al mar i fent un gir per reduir el soroll que arriba als nuclis urbans. La solució es va pactar amb els mateixos veïns després de moltes reunions, tensions i propostes tècniques.

La Cambra vol un canvi de pistes perquè el Prat no es col·lapsi

Allargant la tercera pista, però, Aena podria canviar la configuració actual i fer-les servir de manera independent. Així, dos avions podrien enlairar-se o aterrar alhora, una modificació que beneficiaria els avions més grans, però que augmentaria l’impacte acústic sobre el territori. “No estem en contra de l’aeroport, és el nostre veí i hi volem conviure, però ja es va intentar fer-ho d’aquesta manera i no podíem viure”, reivindica Carlos Domènech, de l’associació de veïns de Gavà Mar.

És la mateixa reflexió que fa Manuela García-Cuenca, portaveu de la plataforma Preservem Castelldefels. “Empitjoraria moltíssim el soroll que ja patim”, critica. Els dos col·lectius comparteixen solució: mantenir l’ statu quo i fer servir els aeroports de Girona i Reus per mitigar la saturació a Barcelona, que -segons defensen les associacions- encara pot créixer sense alterar les condicions actuals. “És un tema d’interessos econòmics, si poguessin tindrien l’aeroport al passeig de Gràcia”, diu Domènech. Si les pistes independents tiren endavant, però, avisen que aquest xoc continuarà amb protestes i accions judicials.

Amenaça sobre la llacuna

L’enfrontament entre aeroport i veïns pel soroll dels avions no és aliè als tribunals. Amb la construcció i l’entrada en servei de la tercera pista el 2004, els residents de Gavà Mar van arribar a portar a judici l’expresident d’Aena, Manuel Azuaga, altres ex alts càrrecs de l’empresa i el ministeri de Foment per delicte ambiental. Tot i així, el 2015 el jutge va absoldre els acusats i va considerar que s’havien limitat a complir ordres. A banda dels litigis, els veïns també han convocat en el passat marxes lentes per bloquejar els accessos a l’aeroport.

Històricament, aquesta lluita veïnal ha compartit reivindicacions amb una altra que el 2020 és encara més rellevant que fa quinze anys. Entitats ecologistes ja es van oposar a la construcció de la tercera pista, encaixada en un espai natural protegit entre dues llacunes (la Ricarda i el Remolar), i ara ho tornen a fer amb la possible ampliació. “Pot afectar prop d’un 25% de la Ricarda, que quedaria inservible”, explica José García, vicepresident de l’organització Depana. L’activista comparteix la idea d’aprofitar més Girona i, com també ha demanat l’Ajuntament de Barcelona, exigeix a Aena que actualitzi la declaració d’impacte ambiental de l’aeroport.

Colau demana limitar els creuers i l’activitat de l’aeroport

En cas que el gestor aeroportuari guanyés terrenys per a la tercera pista en aquest espai, ho hauria de compensar amb la creació d’entorns naturals en altres zones. A això s’hi suma la petició perquè l’aeroport redueixi les emissions contaminants, una proclama liderada les últimes setmanes per la mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “La destrucció del medi ambient no pot sortir-li gratis al sistema aeroportuari. El cost ha de ser molt alt”, afegeix García sobre el debat.

LES CLAUS

1. Quines opcions hi ha per ampliar l’aeroport?

L’any passat el Prat va tancar amb 52,6 milions de passatgers anuals, molt a prop del seu límit teòric. Per això, Aena ja ha començat a posar sobre la taula quines opcions hi ha per ampliar la seva capacitat, més enllà de la construcció ja planificada de la terminal satèl·lit. Una de les més polèmiques (i pràcticament descartada) és fer una pista al mar. El gestor també podria allargar la tercera pista, més curta, i canviar la configuració perquè els avions més grans puguin enlairar-se. Tot plegat es planteja en paral·lel a la idea de millorar la connexió amb l’aeroport de Girona perquè aculli part del tràfic del Prat.

2. Per què s’hi oposen veïns i entitats ecologistes?

El funcionament de les pistes ha estat un focus de confrontació amb els veïns des que es va posar en marxa la tercera pista el 2004. El funcionament de manera segregada es va pactar per reduir-ne l’impacte acústic i les associacions de Gavà Mar i Castelldefels consideren que revertir-lo provocaria una situació insostenible. Alhora, les entitats ecologistes com Depana alerten que allargar la tercera pista deixaria inservible la llacuna de la Ricarda, un espai protegit.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF