MACROECONOMIA

L’amenaça de recessió posa en dubte el dèficit zero a Alemanya

La debilitat del comerç castiga un país on les exportacions pesen molt en el PIB

Qui hagi seguit el desenvolupament dels principals índexs econòmics a Alemanya durant els últims temps no s’haurà sorprès pels núvols que ara amenacen la locomotora europea amb la recessió. L’institut muniquès Ifo, per exemple, porta mesos advertint que tant la confiança dels empresaris com les perspectives exportadores de la indústria alemanya no han deixat d’empitjorar des de l’estiu de l’any passat.

La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, les tendències proteccionistes de l’administració Trump i l’encara irresolt Brexit generen massa dubtes sobre un model extremadament dependent del comerç exterior: gairebé la meitat del PIB alemany descansa sobre les seves exportacions. El primer avís va arribar amb la publicació de les xifres de creixement econòmic fa un parell de setmanes: l’Oficina Federal Estadística va confirmar que el PIB alemany es va contraure un 0,1% el segon trimestre del 2019.

“La davallada de la indústria es va accentuar amb la reducció de la demanda estrangera”, diu l’informe mensual del Bundesbank publicat dilluns passat. Els experts del banc central alemany apunten directament a factors com el Brexit o les tensions comercials entre Washington i Pequín com a causes principals de la tendència negativa, i destaquen que la bona marxa de la demanda interna va evitar una caiguda encara més accentuada.

Tot i la solidesa del consum intern d’Alemanya, el Bundesbank parla obertament de la possibilitat de l’entrada del país en recessió al tercer trimestre: “La conjuntura alemanya es mantindrà previsiblement sense impuls al llarg de l’estiu” i “l’activitat econòmica podria tornar a caure lleugerament”, adverteix l’informe.

L’última gran patacada del PIB d’Alemanya va ser el 2009: en plena Gran Recessió, l’economia de la locomotora europea va tancar aquell any amb una caiguda del 5,6%. Després de deu anys de creixement ininterromput, la paraula recessió ha deixat de ser tabú a la premsa alemanya, al mateix temps que comencen a multiplicar-se les veus que posen en dubte el dogma del dèficit zero, indiscutible a Alemanya des del primer paquet de reformes neoliberals introduït a inicis de segle pel govern roig-verd de l’últim canceller socialdemòcrata, Gerhard Schröder.

El dogma de la reducció del dèficit públic a qualsevol preu i la negativa a contreure nou deute estatal rep el nom Schwarze Null (en alemany, zero negre, expressió que fa referència a l’absència del color vermell als comptes públics). Els crítics d’aquesta obsessió, com ara l’economista i exsecretari d’estat de Finances Heiner Flassbeck, amb prou feines han tingut espai en els mitjans de comunicació durant l’última dècada. Flassbeck demana des de fa anys un augment dels salaris i de les inversions de l’estat alemany.

El canvi de tendència del quadre macroeconòmic alemany apareix, per tant, com una oportunitat per deixar enrere la política d’austeritat i obrir les portes a inversions públiques en infraestructures, en polítiques contra el canvi climàtic i en paquets d’estímul per a l’economia.

Fre al deute

Recentment, el ministre de Finances alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, va deixar entreveure que Alemanya estaria en disposició de desemborsar 50.000 milions d’euros en cas de crisi. Scholz va puntualitzar, però, que aquesta quantitat no obligaria l’estat a assumir nou deute. L’objectiu del govern federal continua sent reduir l’endeutament públic per sota del 60% del PIB aquest any o el que ve.

Malgrat que tant Scholz com la cancellera Angela Merkel continuen defensant en públic el fre al deute públic, molts es pregunten com reaccionaria el ministre socialdemòcrata de Finances en cas que es confirmi l’entrada d’Alemanya en recessió i el mercat laboral comenci a ressentir-se’n veritablement. De moment, apunta el Bundesbank, la creació de llocs de treball s’ha alentit.

A les portes d’unes eleccions regionals en tres estats orientals del país, en què la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) amenaça de convertir-se en primera o segona força, la gestió del pressupost públic podria esdevenir durant la tardor un dels grans cavalls de batalla d’una Gran Coalició ja molt afeblida. L’entrada oficial en una recessió i les seves possibles conseqüències acostaria una mica més Alemanya a un avançament electoral.

Mentrestant, el govern federal alemany, liderat per una Merkel ja obertament en retirada, evita caure en el catastrofisme i projecta que l’economia alemanya tancarà l’any 2019 amb un creixement del 0,5%. L’any passat les previsions de creixement de Berlín superaven l’1,5%.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF