L’encariment del ‘feijão’ castiga el Brasil

L’aliment puja un 178% i es torna inaccessible per als sectors més humils

En un país com el Brasil, de dimensions continentals i amb una fractura socioeconòmica endèmica, hi ha pocs elements que cusin la identitat: la llengua portuguesa (reflex del domini colonial), la passió per la selecció de futbol, la celebració del Carnaval (festa popular per antonomàsia) i... l’ arroz com feijão, l’arròs amb mongetes.

L’arròs bullit amb mongetes i suc és el substrat de la cuina brasilera i la principal, i sovint única, font de proteïna vegetal i hidrats de carboni per a milions de persones que conformen la base de la piràmide social del país. Cada brasiler consumeix una mitjana de 15 quilos anuals de feijão i 19,5 d’arròs. De la unió dels dos productes neix el plat amb més fama internacional: la feijoada, que té origen entre els esclaus que consumien les restes no nobles del porc.

Una forta pujada del preu de la varietat carioca, que correspon al 60% del consum nacional de mongetes, de fins al 239% al maig i que és ara del 178%, segons l’Instituto Brasileiro do Feijão (Ibrafe), ha portat milions de brasilers de baixa renda a haver de buscar un altre aliment bàsic. La solució d’emergència està sent apostar per un altre llegum: les llenties.

El quilo de feijão a les gòndoles dels supermercats ha passat dels 3,5 reals (0,79 euros) al novembre als 9,5 reals (2,2 euros) actuals. Es tracta d’un impacte directe en l’economia familiar en un país on, segons les dades oficials, la meitat de la població activa té uns ingressos mensuals inferiors al salari mínim, establert aquest any en 998 reals (227 euros).

El motiu de l’increment cal buscar-lo en la reducció d’un 5% de les àrees plantades de feijão, combinada amb una baixada de la producció per la sequera patida en estats agrícoles. L’escenari de pèrdues del 2018, amb un oferta excedent de mongetes i un consum a la baixa per la crisi econòmica, va portar els grans propietaris a apostar per productes més rendibles, com la soja, una de les grans commodities d’exportació, principalment a la Xina.

Al camp, el preu del feijão carioca s’ha enlairat fins als 300 reals (71,2 euros) per a sacs de 60 quilos, davant els 120 reals (27,27 euros) d’un any enrere. Amb l’encongiment de la producció, l’Ibrafe alerta que es comença a detectar una falta d’abastiments.

Retorn al rànquing de la gana

La crisi del feijão coincideix amb l’augment de persones que viuen per sota de la línia de l’extrema pobresa (rendiment familiar mensual inferior a 16,50 euros): ja són 11,8 milions de brasilers, una xifra que s’acosta als 12 milions del 2005.

Un informe fet per 20 entitats publicat el 2018 alertava a l’ONU que el Brasil podria tornar al Mapa de la Fam (reflecteix que més del 5% de la població ingereix menys de les calories recomanables), d’on havia sortit el 2014.

Segons l’índex de pobresa del Banc Mundial (persones que viuen amb menys d’1,90 dòlars diaris), les últimes xifres, del 2017, apunten que el país té 54 milions de pobres, un augment interanual d’un 13%.

Entitats socials i analistes atribueixen aquesta pujada a l’estancament econòmic iniciat el 2015, a l’augment de l’atur (és d’un 12,3% a les grans capitals, el pitjor índex en set anys) i a les retallades en la inversió pública social, coincidint amb l’arribada al poder de Michel Temer el 2016. Aquell any es va aprovar un projecte d’esmena constitucional del sostre de despesa que congela la inversió en sanitat i educació i que ara Jair Bolsonaro aplica al peu de la lletra.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF