LABORAL

Treballar quatre dies a la setmana, una utopia a Espanya

Els experts troben que el mercat laboral és immadur per a aquest model, que s’aplica amb comptagotes

“Des del gener hem reduït el nostre calendari laboral a quatre dies a la setmana per treballador”. D’aquesta manera ha anunciat aquesta setmana l’empresa Software Delsol, a Jaén, que se suma al que ja s’ha batejat com “el sistema 100x80x100”: mantenir el 100% del sou, reduir al 80% les hores laborals a la setmana i assolir el 100% de productivitat. Dit d’una altra manera: que el cap de setmana comenci dijous. Delsol, especialitzada en programari per a pimes, es converteix en una de les primeres empreses espanyoles que implanten el nou model (la pionera és una companyia de components de l’automòbil de Lliçà de Vall) i segueix els passos de Microsoft al Japó -que va fer una prova pilot a finals de l’any passat durant cinc setmanes- i de Perpetual Guardian -una empresa de Nova Zelanda que ho va instaurar a finals del 2018-, entre altres casos.

A part d’aquests exemples puntuals, se suposa que Finlàndia és el primer país que ha posat la proposta sobre la taula. Suposadament perquè, segons diversos mitjans de comunicació, l’actual primera ministra finlandesa, Sanna Marin, ho va dir quan ocupava el càrrec de ministra de Transport l’agost passat. Una afirmació, però, que el mateix govern finlandès ha desmentit aquesta setmana via Twitter: “Al programa del govern no hi ha cap menció a la setmana laboral de quatre dies. L’assumpte no està a l’agenda del govern”, va deixar clar l’executiu.

És factible a nivell jurídic

Sigui com sigui, és factible aplicar la mesura a casa nostra? “Des del punt de vista estrictament jurídic ho és”, explica Jordi García, catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona. El nombre d’hores laborals anuals -especifica- es regula a través de la negociació col·lectiva. Per tant, si es pactés es podria fer.

Ara bé, tant García com Ricard Serlavós, professor del departament de direcció de persones i organització d’Esade, creuen que Espanya encara està “molt lluny” de poder aplicar aquest model. “El mercat laboral espanyol té problemes que ha de resoldre abans, com l’elevat atur juvenil”, opina Serlavós. És una mesura, afegeix, per a mercats més madurs i consolidats. “A més, les patronals espanyoles no estarien disposades a aplicar-ho”, assegura el professor d’Esade.

García recorda que hi ha països a Europa que han intentat reduir el nombre d’hores laborals sense gaire èxit, com va ser el cas de França amb les 35 hores setmanals. Els dos experts, però, deixen clar que això no vol dir que no hi hagi empreses en què sí que funcioni aquest model.

Perquè la mesura pugui aplicar-se, però, calen determinades condicions: que l’atenció al client estigui assegurada els cinc dies a la setmana, que el grau d’exigència dels treballadors tant a nivell físic com mental sigui alt i, finalment, flexibilitat en la distribució dels dies lliures. “No tots podran treballar de dilluns a dijous”, concreta Serlavós.

Més costos?

¿Implantar aquesta nova jornada laboral incrementaria els costos de les empreses? En aquest punt els experts discrepen. El professor d’Esade defensa que, si es fa una bona organització d’horaris, no cal incrementar la plantilla, i a més la companyia abaratiria costos de subministraments. És el que va passar a Microsoft, que va reduir el consum elèctric en un 23%. En canvi, el catedràtic de la UB veu inevitable augmentar el nombre de treballadors. “Si una botiga obre sis dies i el personal en treballa quatre, necessitarà més empleats”. Precisament, l’empresa de Jaén reconeix que pot fer la jornada laboral de quatre dies perquè en l’últim any ha incorporat 25 treballadors. “Ens permet mantenir la qualitat del servei al client els cinc dies a la setmana”, explica la companyia.

En el que sí que es posen d’acord és que el model no és aplicable a tots els sectors i que, si es pot aplicar, pràcticament no té inconvenients per als empleats. “Millora la seva qualitat de vida perquè afavoreix la conciliació familiar, redueix les despeses de transport, l’estrès i augmenta el grau de satisfacció”, apunten. Ara bé, afegeix García, el model incitaria a canviar l’actual sistema de regulació laboral a Espanya perquè l’empresa no pagaria l’empleat pel temps que passa a la feina, com passa actualment, sinó pels objectius que ha d’assolir. “¿Tothom ho acceptaria?”, es pregunta el professor de la UB. “Ara per ara és més factible aplicar mesures de flexibilització que reduir un dia laboral a la setmana”, conclou.

EMPRESES QUE APLIQUEN LA MESURA

Software DELSOL

És una de les primeres companyies espanyoles que ho apliquen. És a Jaén, té 183 empleats i es dedica a l’impuls del programari per a pimes. La plantilla que no atén directament els clients treballa de dilluns a dijous. L’altra part descansa els caps de setmana i, de manera rotativa, un dia entre setmana. La jornada segueix sent de vuit hores.

Perpetual Guardian

És de Nova Zelanda, es dedica a serveis financers i va ser la primera empresa al món a adoptar el nou model. Va implantar-lo de manera definitiva el 2018. Segons un estudi de la Universitat d’Auckland, el nivell d’estrès entre els treballadors s’ha reduït un 7% i el sentiment de conciliació entre els empleats ha augmentat un 24%.

Microsoft

Els 2.600 treballadors de l’empresa que té al Japó van fer una prova pilot durant cinc setmanes a finals de l’any passat. El balanç va ser molt positiu segons la companyia: un increment del 40% de la productivitat, una disminució del 23% del consum d’electricitat i una satisfacció dels treballadors amb la mesura del 92%.

Més inconvenients per a l’empresa que per al treballador

Més conciliació

Tenir tres dies festius fa que el treballador passi més temps amb la família, que redueixi l’estrès i els costos de desplaçament i, de retruc, que hi hagi menys contaminació. També es disminueix l’absentisme laboral i hi ha menys baixes perquè millora la salut.

Augmenta la productivitat

Tant diversos estudis com la prova pilot que es va fer a Microsoft al Japó demostren que aquest model fa augmentar la productivitat de l’empleat. Un estudi de Harvard, The case for the 6-hour workday, assegurava que 50% dels 3.000 empleats que hi van participar es veien capaços de fer la seva feina diària amb menys de cinc hores.

Estalvi energètic

En les companyies en què s’ha dut a terme no només ha augmentat la productivitat sinó que també han reduït el consum d’electricitat. En el cas de Microsoft, el descens va ser del 23%.

EN CONTRA

Canviar l’organització

Un dels grans reptes d’aquest model és com aplicar-lo sense perjudicar el servei al client. La solució passa, segons els experts, per fer una bona organització d’horaris i de les vacances.

No es pot fer a tots els sectors

No totes les empreses ni sectors tenen la flexibilitat que requereix aquest model. A la indústria, que té la maquinària funcionant pràcticament les 24 hores del dia durant tot l’any, és de difícil aplicació sense que l’empresa hagi d’assumir un cost extra. També és complicat en petites empreses per manca de treballadors.

Augment de la plantilla

En aquest punt hi ha discrepàncies entre els experts. Mentre que Serlavós, professor d’Esade, defensa que amb una bona organització d’horaris no és necessari contractar més empleats, García, catedràtic de la UB, veu difícil fer-ho sense incrementar la plantilla i els costos per a l’empresa.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF