EL PROCÉS SOBIRANISTA
Economia 21/10/2017

Toc a la banca

La crida a treure diners, que CaixaBank va conèixer fa dies, deixa algunes cues però sense gran impacte

Laia Vicens / Albert Martín Albert Martín
5 min
Un home traient diners, ahir, en un caixer automàtic de Barcelona.

BarcelonaLa primera acció “directa i pacífica” per reclamar la llibertat dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, es va fixar en els bancs com a objectiu principal. La idea era demostrar que, més enllà de manifestar-se políticament, els ciutadans també tenen la capacitat de col·lapsar un determinat servei, com les entitats bancàries. Així, la crida a retirar diners en efectiu de les principals entitats bancàries a Catalunya -La Caixa, Sabadell, Bankia, BBVA i Santander- va provocar algunes cues als caixers automàtics, però no va tenir un impacte significatiu ni en la liquiditat dels bancs ni en les seves cotitzacions borsàries.

L’objectiu de les institucions era donar un toc d’atenció a CaixaBank i el Sabadell per haver traslladat la seva seu social fora de Catalunya. L’ANC i Òmnium, a través de Crida per la Democràcia, van mostrar-se “raonablement contents” per la “repercussió notable” de la proposta. Així ho van assegurar el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, i el portaveu accidental d’Òmnium, Marcel Mauri, que no van donar dades concretes de la retirada total de diners. De fet, no hi ha dades públiques i objectives per comprovar-ho. Les borses, per la seva banda, no van registrar cap gran impacte per a CaixaBank i el Sabadell: van perdre un 0,6% i un 0,9%, respectivament, si bé són els únics bancs espanyols que ahir van tancar amb descensos.

Segons les entitats, les retirades d’efectiu van ser perceptibles, però no significatives. Els bancs asseguren que la setmana passada ja van tancar la fuita de dipòsits, que El Confidencial va xifrar en 9.000 milions (una xifra que ni les entitats ni el Banc d’Espanya volen comentar). A mig matí d’ahir, una font del sector situava la retirada de diners en un 40% més del que es produeix en un dia normal. Això sí, emmarcada en uns nivells que per a entitats amb una liquiditat milmilionària resulten ínfimes. CaixaBank tenia al mes de juny una liquiditat superior als 60.000 milions.

De fet, per als organitzadors, l’acció era “simbòlica” i volia demostrar “la força” de la gent. “Si com a ciutadans no ens han escoltat, esperem que com a ciutadans actius i consumidors ens comencin a fer cas”, va dir Mauri. La majoria dels que van treure diners van retirar quantitats menors, com Cristina Vila, que va treure pocs diners de l’oficina de CaixaBank entre Sepúlveda i Villarroel. “Penso que es generaran molèsties, encara que la repercussió sigui simbòlica, per mostrar el malestar que hi ha”, va dir. Molts dels consumidors també van voler expressar explícitament al Sabadell i a CaixaBank el seu “desacord” amb el trasllat de la seu, tal com havia demanat Crida per la Democràcia. “Hem de veure que, si els carrers seran nostres, els diners també”, deia Agustí Casals, que va demanar un full de reclamació a CaixaBank per queixar-se del trasllat a València.

L’acció, però, no va convèncer els economistes catalans consultats. L’expresident del Cercle d’Economia Antón Costas va valorar a l’ARA que retirar diners dels bancs “és com escopir al cel, tu mateix t’embrutes”. Segons Costas, la proposta podria ser “coherent”, però tot i així perjudicial, per a un anticapitalista, però “en cap cas per a una persona que busqui dinamitzar l’economia catalana”. Per al director de l’Institut d’Estudis Financers, Josep Soler, l’acció és una “temeritat”, no tant pel volum de diners retirats sinó per l’impacte en la imatge de les entitats. Des del món polític, el conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, va opinar que “tensionar els bancs o entrar en dinàmiques de boicot comercial no és la millor manera de fer-se sentir”. Gairebé les mateixes paraules va fer servir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va afirmar que no era “la millor idea”. En canvi, el vicepresident, Oriol Junqueras, va limitar-se a mostrar el seu respecte per “la llibertat d’empresa” i de “consum”. Tot i no citar en cap moment la campanya de l’ANC i Òmnium, CCOO va cridar a no afegir tensió ni a prendre “decisions que perjudiquin l’economia del país”.

Tot i les crítiques, Crida per la Democràcia va obrir-se a seguir impulsant accions com la d’ahir. Segons Mauri, el que “perjudica de forma severa” l’economia catalana no és treure diners dels bancs sinó les polítiques del govern espanyol, com el decret per facilitar el canvi de seus o la intervenció de les finances. Segons ha sabut l’ARA, les entitats van consultar amb diversos economistes la decisió. Alguns, com Andreu Mas-Colell, van mostrar els seus dubtes, però d’altres, com Elisenda Paluzie, van veure-ho amb bons ulls si els diners no es guardaven i es posaven en moviment.

La cuina de l’operació

El cert és que aquesta acció popular no va ser una completa sorpresa per als bancs. Diferents fonts financeres han explicat a l’ARA que CaixaBank en va tenir coneixement a finals de la setmana passada i que va aconseguir evitar que la retirada d’efectiu es portés a terme el mateix dilluns. Fonts de l’entitat van assegurar que desconeixien aquesta iniciativa. Durant la setmana, i segons ha pogut saber aquest diari, hi ha hagut clients que han sigut contactats pel banc per demanar-los si tenien interès a portar els seus estalvis a oficines de fora de Catalunya. Això podria haver servit per minimitzar l’impacte d’aquesta acció, tot i que resulta impossible quantificar-ne l’impacte.

L’acció de Crida per la Democràcia arriba després que dirigents de la cúpula del Banc Sabadell es reunissin amb dirigents d’Òmnium i l’ANC per explicar la decisió de treure la seu de Catalunya. Segons han indicat fonts coneixedores de la trobada, un emissari del banc català es va reunir amb les dues entitats el mateix dia -el 5 d’octubre- que Josep Oliu es reunia en privat amb Oriol Junqueras, primer, i Carles Puigdemont, després, per explicar-los la seva decisió.

LES CLAUS

1. Per què els bancs?

La iniciativa respon a la decisió de CaixaBank i el Sabadell de traslladar fora de Catalunya les seus socials. En total, s’han traslladat 900 empreses, i de les que cotitzen a l’Íbex-35 només Grifols manté la seu a Catalunya.

2. Quin argument tenien?

Els bancs operen en un sector hiperregulat i que depèn del Banc Central Europeu. Tenir la seu en un territori que pot quedar fora de la UE pot fer que també quedi fora de l’aixopluc del BCE, que dona liquiditat i seguretat a les entitats. A més, cal sumar-hi que les dues entitats van patir fugues de dipòsits en els dies anteriors a l’anunci de clients preocupats o bé que els castigaven per la seva catalanitat.

3. Té validesa aquest argumentari?

Sí, però s’ha qüestionat la manera de fer-ho. CaixaBank va pactar amb la Moncloa un decret llei fet expressament per poder traslladar la seu sense passar per la junta general d’accionistes, com preveien els seus estatuts, i la decisió ha acabat afectant les empreses vinculades al grup (Gas Natural, Abertis, Cellnex, Agbar i la Fundació La Caixa). El Sabadell, a més de traslladar la seu, estudia ara portar la presidència i la secretaria general a Madrid.

4. Quin risc hi ha?

En el cas dels bancs, el risc no és només la clàssica fallida empresarial perquè no pot pagar creditors, sinó que també poden caure per un problema de liquiditat, com va passar al Popular al juny. Per això, quan es generen dubtes de viabilitat, solvència o liquiditat d’un banc es pot generar un pànic col·lectiu que empenyi els clients a treure’n els estalvis, el que es coneix com corralito. Però la situació de CaixaBank i el Sabadell està molt lluny d’aquest extrem: els seus nivells de liquiditat són molt importants i les retirades d’efectiu ja les van patir en els dies anteriors i posteriors a l’anunci de trasllat de la seu social. A més, ja han gestionat comptes mirall a molts clients catalans, de manera que els seus estalvis ja estan ubicats en oficines de fora de Catalunya.

5. Queden bancs a Catalunya? Caixa d’Enginyers hi manté la seu i ha rebut una allau de nous clients en els últims dies.

stats