ESTENDRE PONTS

Sus a l’Aliança de les Illes de la Mediterrània

La Setmana Europea de les Regions intensifica les relacions entre les Balears, Creta, Còrsega i Sardenya

Aquesta setmana s’ha celebrat a Brussel·les la Setmana Europea de les Regions, organitzada pel Comitè de les Regions de la UE, que ha servit perquè moltes administracions que no comparteixen estat puguin compartir experiències i coneixements sobre problemes o realitats comunes. En aquest esdeveniment, l’activitat de les Illes Balears s’ha centrat enguany en un concepte: el desenvolupament d’una economia verda. En aquesta ocasió, a més, la presència de les Balears ha vingut de la mà d’altres illes de la mar Mediterrània com Creta, Còrsega i Sardenya, amb les quals ha compartit taula, problemàtiques i diverses solucions aplicades a cada realitat insular. La Delegació del Centre Balears Europa que treballa des de Brussel·les fa prop de mig any que estreny vincles amb les illes de la Mediterrània, amb les quals hi ha grans semblances pel que fa a la realitat geogràfica, social, política i econòmica, i exercint d’interlocutora perquè també s’enforteixin les relacions entre elles. El marc de la European Week of Regions ha servit per donar el sus a una plataforma de treball liderada per les Illes Balears que rebrà el nom de MIA -les sigles de Mediterranean Islands Alliance-, en la qual sembla que totes les parts aboquen moltes expectatives.

Problemes i reptes que cal afrontar

Les quatre parts han exposat quins són els principals problemes i reptes als quals han de fer front les respectives administracions insulars. El resultat és que, per a cadascuna, en major o menor grau, les problemàtiques són les mateixes: control dels recursos i infraestructures propis, la gestió turística i el seu impacte ambiental, la necessitat de generar i incrementar l’economia circular, la gestió de residus i el canvi climàtic. La trobada formal, sota el títol L’economia verda, una oportunitat per al desenvolupament de les illes de la Unió Europea, on hi havia presents membres dels governs regionals de cada illa i també de la Comissió Europea, ha servit perquè cada illa exposàs davant les altres algunes experiències d’èxit en les seves respectives polítiques.

Donatella Spano, consellera de Protecció Mediambiental de Sardenya, ha incidit en la gran quantitat de recursos que han de destinar des de la seva administració a la conservació de boscos i a la protecció de la costa -que representa un quart del total de costa italiana-, també a la implementació de sistemes de treball a l’administració on ciutadania, empreses i món de la recerca participen de les decisions, i ha comentat també que una de les seves línies més importants va destinada a promoure els projectes d’economia circular, tant interior com amb altres regions de la Unió Europea, tot subratllant que aquest model és el vertaderament sostenible a llarg termini.

Desenvolupar la indústria turística

Fins al darrer moment no s’ha sabut si la membre de l’Autoritat Regional Corsa Marie Antoniette Maupertuis podria assistir a l’esdeveniment, atès que necessitava l’autorització prèvia del gabinet del president de la República Francesa. Maupertuis ha parlat de la necessitat de desenvolupar la indústria turística sempre subjecte a polítiques mediambientals molt proteccionistes. Còrsega, amb 300.000 habitants i una superfície de 8.700 km2, rep 3,5 milions de visitants tot l’any, davant els 15 milions que rebem a les Illes Balears amb la meitat de superfície terrestre i una població d’1,1 milions. La representant corsa reconeix que tot i ser l’illa menys explotada pel turisme, ja noten el seu impacte negatiu pel consum de recursos locals i al medi ambient i ha aprofitat per explicar que la seva administració treballa per dur tant com pugui el turisme cap al món digital, sobretot en la promoció de l’oferta, i en promoure la innovació i la recerca tecnològica per fer possible una transició ecològica del model turístic. Maupertius, a més, ha estat molt crítica amb l’estat francès per les fortes traves que aquest ha posat a l’aplicació d’una ecotaxa als turistes de caravana que és retornable en el cas d’un comportament ecològicament responsable. Per a la membre de l’Autoritat Regional Corsa és important fer noves polítiques públiques tenint en compte tots els agents que entren en acció en cada situació i remarca que “en unes illes com les nostres no podem deixar que el mercat actuï sol.”

Combatre el canvi climàtic

Miquel Mir, director general d’Espais Naturals, ha exposat les quatre grans línies amb les quals el Govern de les Illes Balears s’ha proposat aquesta legislatura combatre el canvi climàtic i fer la transició cap a unes illes “més verdes”. El Decret Posidònia, que la considerarà un hàbitat i una espècie amenaçada alhora per regular tota l’activitat que es duu a terme al seu ecosistema; la Llei de residus, sobretot focalitzada en els plàstics; la Llei de canvi climàtic, que té l’objectiu de desenvolupar una mobilitat sostenible, una major eficiència energètica i la transició cap a les energies renovables -amb el tancament de la planta del Murterar entre el 2020 i el 2025-, així com l’exposició dels projectes que s’han duit a terme gràcies a la recaptació de la taxa turística, com ara campanyes de sensibilització, conservació d’espais naturals o el cartografiatge de la posidònia, han centrat l’exposició de Miquel Mir. Nombroses regions i també membres dels organismes de govern de la UE s’han interessat els darrers mesos per les lleis de canvi climàtic i de residus que les Balears tenen en marxa, unes lleis que segons el director general d’Espais Naturals “creen un marc que per ell mateix afavorirà l’economia circular a les nostres illes.”

Economia circular interior

La directora de Medi Ambient de Creta, Eleni Chatzigianni, ha destacat els projectes que també des de la seva illa van encaminats a impulsar l’economia circular interior, i en la innovació com a vehicle perquè s’aconsegueixi aquesta fita i es puguin establir sinergies amb altres regions de la Unió Europea. Chatzigianni veu molt necessari incrementar la visibilitat de les Illes als organismes europeus per defensar les necessitats particulars que els territoris insulars tenen en la gestió de l’aigua i els residus, i als sectors turístic i agroalimentari. En aquest sentit, la membre del govern de Creta defensa que “el desenvolupament del turisme ha d’anar vinculat al consum del producte agroalimentari local. Si no és així, no serà sostenible.”

Elena V. Malinovska, de la Direcció General del Clima de la Comissió Europea, ha conclòs la jornada recordant que a les Illes un 65% dels propers fons de cohesió europeus es destinaran a projectes per combatre el canvi climàtic, i que en aquest aspecte podria marcar la diferència que les illes mediterrànies, que estan en primera línia dels efectes de l’escalfament global, treballin juntes. Malinovska veu necessari que la UE tingui coneixement de totes aquestes experiències locals per poder aplicar polítiques més efectives i per això ha emplaçat les Illes a tenir un contacte més directe amb la Comissió Europea, tot recordant que “anam de l’Europa dels estats cap a l’Europa de les regions, i que els estats han d’entendre el seu rol en aquest escenari.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF