El Supremgate: l’atac més gran mai explicat a la independència judicial

La revisió de la sentència sobre les hipoteques va ser impulsada pel president del propi tribunal

En el dret romà, ucase o ukase era un edicte o decret de l’emperador , i en la Rússia imperial s'anomenava així a una proclamació del tsar, del govern o d’un líder religiós, que tenia força legal.

Aquesta força és la que imposa l’ukase de Luis Díez-Picazo, president de la sala tercera del Tribunal Suprem, que deixa en suspens el gir jurisprudencial que suposava la sentència de la secció segona del 16 d’octubre del 2018, segons la qual són les entitats bancàries les que han d’assumir el pagament de l’impost en les escriptures notarials del préstec amb garantia hipotecària i no els clients o prestataris.

Contràriament al que diuen certes versions segons les quals s’havia assabentat de la sentència per la premsa, Luis Díez-Picazo sabia que la secció segona, sota la presidència del magistrat Nicolás Maurandi, tenia previst resoldre un recurs de cassació sobre aquest tema, com es pot comprovar en aquesta interlocutòria d'admissió a la qual ha tingut accés l'ARA, que està firmada per Díez-Picazo.

És la secció especialitzada en impostos. I el magistrat ponent, Jesús Cudero, és un especialista de reconegut prestigi que va arribar a la secció tenint molt bones relacions amb Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Díez-Picazo és al·lèrgic a convocar plens d’una sala de 31 magistrats. El 2015 va desplaçar de la presidència de la Sala Tercera a un dels magistrats de més prestigi, José Manuel Sieira, que aspirava a renovar –com era costum– el seu mandat i complir un segon període.

Díez-Picazo és membre d’aquesta secta que es coneix a la magistratura per l’acrònim GAL (Grup d’Amics de Lesmes). El president del Suprem i del CGPJ necessitava Díez-Prieto per acabar amb el malson que suposava la díscola Sala Tercera, encarregada precisament de controlar els actes del CPGJ i que en el primer mandat de Sieira havia castigat Lesmes tombant diverses de les seves resolucions.

ANÀLISI: El Suprem es fa l’harakiri amb les hipoteques

Però Díez-Picazo, com Lesmes, dedica la major part del seu temps no a l’exercici de la funció jurisdiccional –com feia Sieira– sinó a conspirar i ordir operacions que tenen més a veure amb el seu propi interès.

Segons les fonts judicials consultades per l’ARA, no és que Maurandi, president de la secció segona, li fes una jugada a Díez-Picazo. La veritat: ni Díez-Picazo ni el seu padrí Lesmes li van donar la importància deguda al tema de l’impost que es paga quan es fa una hipoteca.

La cap de gabinet de Lesmes és esposa de José Manuel Cendoya, vicepresident del Banco Santander a Espanya

Un altre membre del Grup d’Amic de Lesmes, el flamant membre de la secció segona Dimitry Berberoff va presentar un vot particular contra la sentència. Per tant, Lesmes n’estava al corrent. El comunicat firmat per Díez-Picazo el divendres destacava l’"enorme repercussió econòmica i social" de la sentència, que suposava "un gir radical en el criteri jurisprudencial fins ara sostingut".

A Díez-Picazo li va faltar posar els 4.000 milions que calcula l’agència de qualificació Moody’s que costaria a les entitats bancàries aquest "gir radical". Perquè s’ha de recordar que la secció segona no s’ha limitat a interpretar: ha anul·lat l’article 68.2 del reglament de l’impost.

Cal una investigació de la CNMV

Els moviments a l’alça de la borsa el passat divendres haurien de ser investigats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors. ¿Va comentar Díez-Picazo amb Lesmes el que estava a punt de fer, és a dir, emetre un comunicat suspenent ‘de facto’ la resolució fins que hi hagi un nou ple que dictamini si confirma o no el gir del Suprem?

La pujada de les accions dels bancs el passat divendres, dia 19, va arribar després de la forta baixada del dijous i pot haver generat fortunes si es disposava d’informació sobre el comunicat que s’estava coent.

I cal recordar un detall important: la cap de gabinet de Lesmes, la fiscal Ana Murillo, és esposa de José Manuel Cendoya, vicepresident del Banco Santander a Espanya.

L’ukase de Díez-Picazo és l’atac més gran a la independència judicial. I el pitjor és que no ha arribat des de fora del tribunal, sinó des de les seves entranyes. Des de la mateixa presidència de la Sala Tercera.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF