El Suprem anul·la la llei de govern canari que prohibeix el lloguer vacacional a zones turístiques

Considera que la norma cerca "afavorir l'oferta de productes d'allotjament tradicionals", tal com també retreu la patronal del sector a la llei balear

El Tribunal Suprem ha anul·lat la decisió del Govern canari de prohibir els habitatges de lloguer vacacional en les zones catalogades com a turístiques, en estimar que aquesta limitació contravé la llibertat d'empresa i només busca "afavorir l'oferta de productes  d'allotjament  tradicionals".  Cal recordar que a les Illes Balears s'ha regulat el sector amb la zonificació aprovada pel consells insulars, que limita aquesta activitat a algunes àrees, pricipalment les turístiques.

El Suprem confirma així la sentència dictada al maig de l'any passat per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC), que havia observat aquest mateix problema de legalitat en el decret que regula el lloguer vacacional a les Illes Canàries des de 2015, també assenyalat com a tal per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència.

La normativa que ha regulat fins ara l'habitatge vacacional a Canàries impedia oferir aquest tipus de lloguers en zones catalogades oficialment com a turístiques, la qual cosa en la pràctica vetava aquesta activitat en bona part de la comunitat autònoma o, com denunciaven els afectats, almenys en alguns dels llocs més demandats pels clients d'aquest tipus d'allotjament.

L'Alt Tribunal falla que establir aquesta prohibició contravé la llibertat d'empresa que garanteix la Constitució Espanyola i la lliure prestació de serveis que consagra la Directiva Europea relativa a Serveis de Mercat Interior de 2006.

"De l'anàlisi del procediment d'elaboració d'aquesta normativa reglamentària (el decret del Govern de Canàries) s'infereix que l'única explicació plausible sembla ser la de tractar d'afavorir l'oferta de productes  d'allotjament  tradicionals", remarca la Sala, la qual cosa resulta contrari, a més, als principis de necessitat i proporcionalitat que exigeix la Llei de Garantia d'Unitat de Mercat.

La sentència subratlla que quan el Govern de Canàries va defensar davant la Sala el seu recurs contra la primera fallada del TSJC, es va posar de manifest que la seva decisió d'expulsar als habitatges vacacionals de les zones turístiques "obeïa a meres raons de caràcter econòmic: que els habitatges vacacionals no competeixin amb la resta d'establiments d'allotjament  hotelers o  extrahoteleres" .

Per a l'Alt Tribunal, aquest argument "no pot incardinar-se en cap de les raons imperioses d'interès general" que exigeix la legislació espanyola per a limitar l'oferta d'un servei.

Els magistrats reconeixen que el Govern de Canàries va tractar després, en la fase processal, d'aportar un nou criteri d'índole mediambiental i urbanístic en suport del decret: la necessitat de preservar l'ús racional dels sòls reservats a desenvolupaments turístics, segons la planificació del territori.  No obstant això, l'Alt Tribunal entén que les seves raons per a al·legar tal cosa "resulten insuficients" i "no són convincents".

El decret del Govern de Canàries sobre habitatges vacacional ha rebut diverses sentències desfavorables del TSJC, no només per prohibir aquesta activitat en zones turístiques (l'assumpte que ara ha arribat al Suprem), sinó també per no permetre que els seus propietaris les lloguin per habitacions soltes.  Malgrat això, el decret ha seguit estat vigent, perquè el Govern de Canàries va recórrer les fallades davant el Suprem.

La sentència coneguda aquest dissabte suposa la primera decisió ferma sobre la normativa que regula el lloguer vacacional a la comunitat canària

En un comunicat, l'Associació Canària de Lloguer Vacacional, que agrupa a més de 1.400 propietaris, assegura que "avui és un dia feliç" per al seu sector, que genera una activitat de més de 1.500 milions d'euros en l'arxipèlag, destaca.

"L'Associació és conscient que s'ha guanyat una batalla, però no la guerra, ja que, encara falten per abordar totes les restriccions que a nivell urbanístic es pretenen imposar de manera totalment injustificada i que pretenen continuar vulnerant els drets dels ciutadans", afegeix.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF