Nou cop judicial a la banca

El Suprem dicta que el pagament de l’impost de les hipoteques correspon a les entitats i no als clients

Nou revés judicial als bancs i nova victòria dels consumidors. Una sentència feta pública ahir pel Tribunal Suprem estableix que són les entitats bancàries i no els clients les que han de pagar els impostos de les hipoteques. Fins ara eren els usuaris que contractaven un préstec hipotecari els encarregats d’abonar els impostos, que en el cas de Catalunya estan fixats en un 1,5% de l’import del préstec. No és poca cosa: en una hipoteca de 100.000 euros, les taxes arriben als 1.500 euros. És l’equivalent a un terç de les despeses associades a la contractació d’un préstec hipotecari.

Ara el Suprem determina que aquests diners -coneguts com a impost sobre actes jurídics documentats- els hauran de pagar els bancs i ho justifica amb l’argument que defensaven les associacions de consumidors i usuaris bancaris: l’únic interessat a inscriure l’operació i elevar-la a escriptura pública, per poder recuperar els diners en cas d’impagament, és l’entitat que fa el préstec. En altres paraules, es tracta d’un impost que imposa i beneficia el prestador i, per tant, qui l’ha de pagar són els bancs.

Amb la sentència d’ahir, el Tribunal Suprem modifica la seva pròpia jurisprudència. L’alt tribunal va determinar fa només vuit mesos que era el client qui havia d’assumir l’impost. La nova sentència canvia el criteri i fixa una nova jurisprudència que obre la porta a reclamacions dels clients que tenen una hipoteca.

El Tribunal Suprem no deixa clar si la decisió té caràcter retroactiu, però les associacions d’usuaris ho donen per fet i asseguren que almenys es podrà reclamar la devolució dels diners dels impostos pagats en hipoteques subscrites en els últims quatre anys, el termini de prescripció de l’impost. En realitat no està clar perquè el Suprem obvia la qüestió. L’única certesa és que afectarà les hipoteques que es contractin a partir d’ara. Tampoc està clar si les reclamacions per a la devolució de l’impost s’hauran de fer directament davant les entitats bancàries o davant les comunitats autònomes, que són les administracions que gestionen l’impost hipotecari.

Impacte al sector bancari
La decisió judicial va ser molt aplaudida per les associacions d’usuaris, que qualificaven d’“abús bancari” que es fes pagar l’impost de les hipoteques als clients, però tindrà un fort impacte negatiu en el sector bancari. Amb tota probabilitat, les entitats hauran de fer front al pagament de milions d’euros en concepte d’impostos hipotecaris, sobretot si finalment la sentència s’aplica amb caràcter retroactiu. Algunes estimacions apunten a un cost que podria superar els 4.000 milions d’euros. Diferents experts van advertir ahir que el forat a la banca que suposarà la sentència es podria traduir en l’encariment de les hipoteques.

En qualsevol cas, l’estocada per al sector bancari és clara. Les entitats ja van rebre ahir un avís ben clar: l’Íbex-35 va castigar amb pèrdues els bancs, especialment el Banc Sabadell, que va liderar les caigudes en una jornada negra per al sector bancari espanyol.

Tot i la transcendència de la sentència, el govern de Pedro Sánchez va rebutjar ahir comentar-la. “L’estem estudiant. És una qüestió molt complexa”, es justificaven fonts del ministeri d’Economia. Les patronals bancàries AEB i CECA, en canvi, van voler deixar clar en un comunicat que compliran la sentència i ho van aprofitar per reclamar més “seguretat jurídica” i unes normes “clares” per al mercat hipotecari.

Fre als abusos bancaris
En els últims anys, la justícia espanyola i l’europea han anat frenant els abusos bancaris. Espanya ja havia declarat abusives les clàusules de les hipoteques que obligaven el client a pagar les despeses de notari i registre, i l’impost d’actes jurídics documentats. Alguns municipis havien començat a aplicar aquest criteri i alguns bancs assumien ja part de les despeses de les firmes.

A finals del 2016 el Tribunal de Justícia de la UE va donar la primera bufetada als bancs espanyols amb l’anul·lació de la clàusula terra, que impedia als clients beneficiar-se de les baixades dels tipus d’interès. La justícia europea va considerar “abusiva” la clàusula i va obligar els bancs a retornar els diners cobrats amb la polèmica clàusula.

A les decisions dels diferents tribunals a favor dels clients, ara s’hi suma la sentència dels impostos hipotecaris que va arribar al Suprem per un recurs de l’empresa municipal de la vivenda del municipi madrileny de Rivas Vaciamadrid.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF