El Suprem sentencia que l'Estat ha de pagar 1.350 M€ al Santander, CaixaBank i Bankia pel magatzem Castor

L'alt tribunal obliga a tornar els diners de la indemnització que van avançar a Escal

El Tribunal Suprem ha decidit que l'Estat ha de pagar 1.350 milions d'euros al Santander, CaixaBank i Bankia pel cas del magatzem de gas Castor, davant el litoral de Vinaròs, que mai va entrar en funcionament. Els bancs havien avançat a Escal –l'empresa controlada per Florentino Pérez– la indemnització establerta per la no entrada en funcionament del magatzem, que després el Tribunal Constitucional va declarar nul·la.

La sentència reconeix als bancs el dret a cobrar els diners avançats, però no les indemnitzacions que reclamaven pel cost d'oportunitat de la inversió (un 3,96% del total) i els costos de l'operació, de 3,7 milions d'euros. Aquestes despeses el Suprem considera que no s'han de pagar als bancs perquè "les van assumir en el contracte sense cap pretensió que fossin tornades en el seu normal compliment".

En canvi, l'alt tribunal sí que considera que s'ha de tornar als bancs la quantitat principal, 1.350 milions d'euros, perquè van avançar els diners de la indemnització que l'Estat, a través de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), havia d'anar cobrant anualment al sistema gasista i reintegrant a les entitats. Però el Constitucional va declarar nul·la aquesta indemnització i la CNMC va revertir els pagaments que ja havia fet. A més, segons la sentència, els bancs cobraran també els interessos legals des del moment que van presentar la demanda.

De la quantitat total, el Santander en rebrà quasi un 51%, CaixaBank un 34% i Bankia un 15%, en proporció a l'aportació que van fer en el seu dia. Els bancs van haver de presentar un recurs al Suprem, després que el consell de ministres, per silenci administratiu, va desestimar la seva reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat.

El Suprem considera "indubtable" que els bancs van patir un dany, ja que van avançar els diners sense poder exercir després el seu dret de cobrament i, fins i tot, havent de tornar les quantitats que ja s'havien començat a pagar.

Sobre el reial decret de l'operació, el Suprem assegura que recollia un "pacte a tres bandes entre l'Estat, amb competència per regular el sistema gasista, Escal, que com a concessionària originària la renúncia al magatzem li generava un dret de rescabalament per la inversió realitzada, i Enagás, que accepta ser administrador de les instal·lacions [...] i assumeix la important obligació de pagar a Escal la indemnització fixada".

Per tant, cap de les parts "podia posar objeccions a la norma", ja que Escal "es rescabalava dels danys i perjudicis, d'elevada quantia i a plena satisfacció", mentre que Enagás, "si bé se l'obligava a pagar la indemnització, adquiria un dret de cobrament certament garantit pel sistema gasista".

No obstant, en el moment en què es va pronunciar el Constitucional, els bancs ja eren "els legítims titulars del dret de cobrament", raó per la qual el Suprem els considera com a perjudicats. La sentència afegeix que el mateix dia que Enagás va adquirir la seva condició d'administradora, el Santander, CaixaBank i Bankia van fer "aquest important pagament" i van passar a formar part del "pacte" a què havia arribat l'administració, després d'abonar "les instal·lacions que passaven a titularitat pública i en termini més que peremptori".

El govern espanyol va adjudicar el magatzem de gas Castor, quan governava el socialista Rodríguez Zapatero, a la societat Escal, participada per ACS, l'empresa presidida per Florentino Pérez. Però mai va entrar en funcionament després que una  sèrie de moviments sísmics a la zona fossin atribuïts per diferents informes a aquesta instal·lació.

Sense entrar en funcionament, el govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, del PP, va decidir indemnitzar amb 1.350 milions d'euros l'empresa Escal. Però el Tribunal Constitucional, l'any 2014, va declarar nul·la aquesta indemnització. L'executiu de Rajoy, per no pagar de cop la indemnització, va decidir que els bancs avancessin els diners a canvi del dret de cobrament dels diners que aniria recaptant la CNMC durant 30 anys, fins al 2034.

Responsabilitat patrimonial de l'Estat

La sentència del Suprem dictada ara deixa clar que és l'Estat qui ha de tornar els diners als bancs. "La més elemental lògica porta a la conclusió que només la institució de la responsabilitat patrimonial [l'Estat] pot tancar el manifest, cert i concret perjudici que amb la norma emanada, al cap i la fi, del poder legislatiu s'ha ocasionat a les entitats que han presentat el recurs", indica la sentència.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF