TRÀNSIT AERI
Economia 18/08/2018

Sobren més de 500 vols a Palma a l’estiu

El Cercle Mallorquí de Negocis proposa crear un grup de recerca i promoció per optimitzar les connexions aeroportuàries de les Illes

i
Pere Sánchez
4 min
Sobren més de 500 vols                      a Palma a l’estiu

PalmaDes del boom del turisme fins avui, l’època estival ha concentrat el gran gruix dels vols que arriben a les Illes Balears. Any rere any, la línia que dibuixaria aquest gràfic sobre els mesos de l’any ens fa veure un cim més pronunciat els mesos de juliol i agost, i unes valls igualment marcades al trimestre que va de novembre a febrer. De diverses dècades ençà, les administracions, el sector turístic i la societat civil han parlat molt sobre la conveniència de desestacionalitzar el turisme al nostre arxipèlag i s’ha creat oferta que va en aquesta línia, com ara el cicloturisme, però això no ha impedit que avui dia un alt percentatge tant dels residents com dels visitants que venen als mesos d’estiu tinguin la sensació de massificació.

Segons el Cercle Mallorquí de Negocis (CMN), és per aquest motiu que s’ha duit a terme un estudi sobre el flux aeroportuari que viuen els nostres aeroports -sobretot focalitzat en l’aeroport de Son Sant Joan- que va lligat a un seguit de propostes que pretenen contribuir a suavitzar el gràfic que dibuixa durant l’any el trànsit de visitants. Des del CMN defensen que hi ha més de 500 vols totalment prescindibles durant els mesos de juliol i agost, que no aporten més valor econòmic i que, en canvi, perjudiquen l’experiència de la resta dels visitants a causa d’aquesta suposada massificació.

Des de l’entitat, que aglomera empresaris i professionals de diversos sectors, argumenten que el clima agradable que té l’arxipèlag durant la resta de l’any, el seu atractiu paisatgístic i l’oferta menys estacional que s’ha creat sobretot al llarg de les dues darreres dècades són ingredients prou fiables per reduir aquest 500 vols de l’estiu i omplir fins a 13.000 vols nous amb noves rutes la resta de l’any. Des del Cercle diuen que això, traduït a euros, seria renunciar a 76 milions d’euros d’excés per perseguir-ne al voltant de 2.100 milions de directes, més 316 milions més en taxes, que podrien venir i no venen.

Qui i com es pot solucionar?

La gran pregunta és qui i com pot fer això. La resposta que dona el CMN a través d’un treball que assegura haver posat en coneixement i a disposició del Govern de les Illes Balears. És el desplegament màxim del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aeroportuàries creat al maig de 2011. De les dues subàrees que inclou aquest CDRA, l’única que està en funcionament és la de rang inferior, el Comitè Tècnic, el qual està presidint per AENA. El document elaborat pel CMN proposa desplegar allò que seria la cúpula del CDRA, el Consell General, on el Govern de les Illes Balears, els consells insulars, l’ajuntament del municipi on es troba cada aeroport i les respectives cambres de comerç tindrien un pes molt major en la presa de decisions, superior fins i tot que el d’AENA. Sempre segons l’estudi realitzat pels experts aeronàutics del CMN, però, allò que donaria vertader sentit a aquest consell és la creació d’un grup de recerca i promoció aeroportuari, el qual treballaria a les ordres del Consell General i traçaria la línia de treball que el Comitè Tècnic hauria de seguir. Aquest grup de recerca i promoció (GRP) estaria format per professionals de la indústria aeronàutica, no adscrits a cap dels organismes que ja componen el CDRA i actuarien com a think tank i caçadors d’oportunitats. El CMN exposa que, d’aquesta manera, un GRP nodrit de la informació de tots els membres del CDRA introduiria dins el procés de decisió sobre l’aeroport el factor R+D+I.

Línies generals del pla

Si es dugués a terme aquest desplegament, el Consell General seria l’encarregat de marcar les línies generals del pla anual o bianual, els pressupostos i les prioritats demandades pel Govern. Seria responsabilitat del comitè tècnic executar els plans acordats, coordinar i encapçalar la participació en els diversos esdeveniments de recerca de nous negocis i oportunitats, i participar i donar suport a tots els estudis del grup de recerca i promoció.

Per la seva banda, aquest GRP seria qui proporcionàs informació, estudis i anàlisis a tots els membres del CDRA, qui cercàs oportunitats dins la indústria del transport aeri segons les prioritats i els límits marcats pel Consell General i fes propostes concretes, i qui participàs en les delegacions per assistir a fòrums, fires i congressos adients. Segons el CMN, aquest grup de recerca i promoció hauria de tenir com a col·laboradors habituals moltes altres fonts d’informació, com ara totes les conselleries del Govern, tots els gremis vinculats al sector turístic, oficines de turisme, el Palau de Congressos, el Parc Bit, la universitat, Emaya, etc; és a dir, qualsevol agent que pugui tenir algun paper en el disseny de les Illes Balears com a destinació. Des del Cercle Mallorquí de Negocis es mostren convençuts que aquest GRP aportaria una visió nova del mercat i les oportunitats existents, pensada més com a territori que no com a aeroport.

A la recerca d’oportunitats

L’entitat manté que el GRP sortiria a cercar oportunitats en comptes d’esperar-les, a promoure l’interès cap a les Illes com a destinació, que no menystindria el turisme de masses però cercaria altres tràfics de més valor afegit, i que prioritzaria la qualitat i el rendiment del tràfic en comptes del volum de producció. Es calcula que el cost del desplegament del grup de recerca i promoció seria de prop de 76.000 euros l’any.

stats