FINANCES PÚBLIQUES

La Sindicatura qüestiona la venda de seus de la Generalitat

El govern Mas va vendre 14 edificis per sota del preu de compra

En plena crisi, el Govern que llavors encapçalava Artur Mas va decidir vendre edificis per generar ingressos amb què fer front a la falta de tresoreria i lluitar contra el dèficit. Però ara la Sindicatura de Comptes dubta que aquesta política fos un bon negoci. En un informe sobre la gestió d’actius immobiliaris del Govern entre el 2011 i el 2014, publicat ahir, l’ens estima que es van crear “uns fluxos negatius per les operacions de venda realitzades pel Govern de 698,2 milions d’euros”.

La ponent d’aquest informe és la síndica Emma Balseiro, que destaca que es van vendre 14 edificis “per sota del preu de cost”. A més, l’informe indica que molts edificis es van vendre amb l’acord que la Generalitat s’hi quedaria de lloguer, cosa que comporta uns compromisos futurs de pagament de rendes. “L’import dels lloguers associats a les vendes que van tenir lloc en el període 2011-2014 suposa una càrrega estimada total de 787,01 milions d’euros fins a l’any 2034”, destaca l’informe. A més, la Sindicatura retreu al Govern que els inventaris d’immobles estaven desactualitzats, cosa que en dificulta la valoració.

Des del Govern no es veu igual l’operació, i així es recull en les al·legacions a l’informe aportades per la direcció general de Patrimoni de la Generalitat. En aquest sentit indica que la majoria dels immobles que es van vendre per sota del preu d’adquisició va ser perquè es van comprar en el període entre el 2004 i el 2010, “amb un preu de mercat molt alt”. Segons el Govern, es van vendre 39 edificis i d’aquests només 12 es van col·locar per un preu inferior al d’adquisició, i en tots els casos hi havia una taxació que donava suport al preu de venda acceptat.

La direcció general de Patrimoni defensa encara més l’actuació del Govern perquè, segons el seu punt de vista, la venda dels edificis va comportar 545 milions d’euros d’ingressos -354 milions d’ingressos nets al Tresor, més 191 de pagaments de censos.

A més, nega la quantia dels lloguers que haurà de pagar fins al 2034 de 787 milions d’euros que esmenta la Sindicatura. Segons les al·legacions del Govern, s’ha de tenir en compte que quedar com a llogater suposarà no haver de pagar l’impost de béns immobles (IBI) ni el manteniment dels edificis i, a més, el 50% de l’IVA del lloguer tornarà a l’erari de la Generalitat, perquè el model de finançament reconeix una participació per a les comunitats del 50% en aquest impost.

És a dir, segons el Govern la quantitat a pagar pels lloguers quedaria en 144 milions d’euros. I, a més, es recorda que en el cas de l’edifici del número 2 del carrer Fontanella -on hi havia l’Agència Tributària- es va modificar el contracte el 2016, cosa que suposa un estalvi de 20 milions d’euros, i per tant la despesa actualitzada queda en 124 milions d’euros.

Estalvi

En les al·legacions, el Govern explica que el pla de racionalització ja està comportant estalvis, i posa com a exemples el trasllat de l’Agència Tributària a la Zona Franca (1,38 milions d’euros a l’any d’estalvi) i el de la mateixa Sindicatura de Comptes a la Via Laietana (735.000 euros a l’any). A més, s’espera un estalvi de 40 milions en 20 anys amb la concentració a partir del 2019 de diversos departaments en un nou edifici al costat de la Fira: comportarà un estalvi d’1,8 milions a l’any en despeses de subministraments, seguretat, manteniment i neteja.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF