El Règim Especial vol tancar la negociació del fons d’insularitat

PalmaCreix l’ombra d’un enemic inesperat per a l’aprovació del Règim Especial per a Balears (REB). La moció de censura presentada aquesta setmana per Pedro Sánchez podria fer, si no perillar, almanco sí posposar de manera indefinida una negociació que està a punt de tancar-se.

La Conselleria d’Hisenda només ha de tancar un darrer punt amb Montoro: definir què ha d’incloure el fons d’insularitat, és a dir, “la garantia d’inversions que s’han de fer a les Illes per part de l’Estat”, apunta la consellera Catalina Cladera.

El problema ara és si serà una prioritat per a un govern que trontolla i si s’aprovarà definitivament un REB que havia d’estar en actiu des del primer trimestre d’enguany.

Aquesta setmana Cladera recordà que el REB té quatre punts per desenvolupar. D’una banda, mesures de transport, subvenció al transport aeri i marítim de mercaderies, a més del transport de residus i bonificació d’un 75% del preu del passatge en transport aeri. La consellera es plantejava, a més, la cogestió de grans infraestructures, com l’aeroport, i també mesures de caràcter fiscal, com l’aplicació d’un IVA especial o l’exempció de l’impost inicial sobre determinats mitjans de transport i deducció fiscal en les inversions i produccions culturals.

D’aquesta proposta inicial s’entén que hi ha temes que depenen d’Europa, que marca un decret de mínims per a determinats ajuts. No poden bonificar-se més de 200 mil euros per empresa en tres anys. Això són mesures que es poden posar immediatament en vigor, perquè el marc és l’europeu i s’ha de treballar més amb Europa i l’Estat. En aquestes qüestions hi ha “una proposta acceptable”, destaca Cladera.

Equilibri territorial

En definitiva, la consellera assenyala que fins ara “s’ha anat negociant aquesta proposta inicial i resta “el fons d’insularitat”. Aquest fons ha d’anar destinat a finançar, a càrrec dels pressupostos de l’Estat que sí que s’han aprovat, inversions que garanteixin l’equilibri territorial i compensar els efectes de la insularitat sobre els béns i els serveis. Les inversions han d’anar destinades a millorar infraestructures turístiques, conservació del medi ambient, tractament i reciclatge de residus i promoció de la investigació, innovació i desenvolupament tecnològic.

A la proposta inicial es calcula que la dotació econòmica d’aquest fons no podrà ser inferior a 400 milions d’euros. Per calcular aquesta quantitat s’ha de tenir en compte la població de dret de les Illes i el conjunt de les inversions de l’Estat a comunitats de règim comú. Aquest fons s’hauria de diferenciar de les “inversions estatutàries i s’aplicaria l’any següent de l’entrada en vigor del REB.

“S’ha de concretar com s’articula el fons -destaca la consellera-, qui el licita i altres aspectes tècnics. Però crec -afegeix- que per primer pic en vint anys s’està negociant amb l’Estat de manera seriosa”, reconeix, tot i les actuals circumstàncies. La creació del fons és una manera de garantir “que hi hagi inversions de l’Estat a les Balears”, una manera de fer inversió pública, però entesa més àmpliament, en transport públic i eficiència energètica.

Cladera recorda que el règim especial aprovat el 1998 a proposta del Govern de Jaume Matas “no anava més enllà d’alguns ajuts al transport”, i el de Bauzá, que fou més que res “un règim electoral”, no va tenir virtualitat”.

Proposta possibilista

L’actual proposta s’ha fet tenint en compte un estudi de la Universitat i es presentà també al Cercle d’Economia, que lidera una plataforma a favor d’un règim fiscal propi per a les Illes. Així mateix, s’han mantingut reunions amb els representants de l’Estat per articular una proposta possibilista. L’Estat hi té interès des del moment en què accepta negociar i s’han acordat temes de transport i fiscalitat. Per exemple, quan una empresa té beneficis i els reinverteix en millora de l’establiment o de l’empresa, aquest benefici invertit és bonificat tant en renda si és autònom com en impost de societats si és una empresa. És una proposta que bonifica la inversió patrimonial, l’increment de treballadors, la renovació tecnològica i la inversió en sòl si és una empresa promotora. Aquests espectes estaran bonificats.

Hi ha petites i mitjanes empreses, en el sector alimentari, per exemple, que volen expandir-se i aquestes deduccions fiscals ajudaran que sigui possible.

El Govern vol tenir en compte la millora de les condicions de la doble o triple insularitat que podria patir, per exemple, Formentera. Així, Cladera destaca que tant en el transport com en les inversions del fons d’insularitat hi haurà propostes per compensar la situació de Formentera i també alguna millora per a Menorca, en aquests cas un ajut al transport de residus.

Quant a la bonificació en transport que de moment preveuen els pressupostos, Cladera destaca que es “demanarà al govern de l’Estat que quedi incorporat a la llei de règim especial” perquè quedi blindada com a Canàries. Amb referència a quin benefici suposaria en termes econòmics, la consellera va dir que “no m’atrevesc a dir-ne una xifra, perquè hi ha mesures que són difícils de quantificar. Hi ha mesures com les fiscals en què la quantificació depèn d’altres factors com l’ús final”. En conjunt, “esperam que la proposta que finalment s’aprovi sigui bona” i assevera que el règim especial ha de ser “un pas important per millorar l’economia de les Illes”.

Si els darrers esdeveniments no canvien el calendari, hi haurà una propera reunió d’aquí a poc amb la secretària d’Hisenda, que aquestes darreres setmanes havia estat abocada a l’aprovació dels comptes. Si s’arriba a tancar la proposa del REB, s’haurà d’aprovar en comissió mixta i posterioment a les corts, un tràmit que ara queda enlaire.

Aconseguir el Règim Especial per a les Illes Balears no és l’unic objectiu de la Conselleria d’Hisenda en aquests moments. Un altre dels objectius és aconseguir la millora del finançament. En aquest sentit, la consellera Cladera ha plantejat també una compensació pel dèficit de finançament.

Balears acumula una manca de finançament amb els diferents models que ha generat 5.000 milions d’euros dels gairebé 9.000 milions del deute de la Comunitat.

Per això “demanam una compensació del deute que tenim en mans de l’Estat. Cal diferenciar el deute per infrafinançament del deute per despesa excessiva”, assenyala la consellera.

“En el cas de Balears hem patit durant molts d’anys sistemes de finançament que ens situaven per davall de la mitjana estatal. La compensació d’aquest infrafinançament és un acte de justícia”.

A més, Cladera recorda que Balears compleix els objectius de dèficit i deute. Es preveu reduir el deute en termes absoluts el 2018 per primera vegada, cosa que suposa “un punt d’inflexió”en la història de la Comunitat Autònoma. La consellera recorda que “la línia de control i estabilització del deute públic ha estat una constant al llarg d’aquesta legislatura.

En aquest sentit, s’ha de recordar que la Comunitat té un superàvit de prop de 100 milions d’euros que encara hem de veure si es pot destinar a cap inversió. Gràcies a una esmena dels pressupostos generals de l’Estat s’aconseguí que es pugui invertir el superàvit de l’exercici del 2017.