Prima a la baixa, però atur i deute a l'alça

Madrid."Hi ha moltes coses que han millorat a Espanya. L'any passat vam superar una crisi financera i de deute públic de primer ordre. A mi tothom em preguntava «¿I vostè quan demana el rescat?» Ara ningú m'ho pregunta". Es tracta d'una afirmació recurrent de Mariano Rajoy que ahir va tornar a pronunciar, traient pit, en un acte del PP al País Valencià. Des de començaments d'aquest any, el president del govern espanyol ha optat per una estratègia força peculiar per justificar la seva política econòmica: no destaca els suposats avenços sinó el que ha aconseguit evitar. El rerefons del missatge és molt nítid: si no fos per la seva gestió, Espanya s'hauria vist encaminada al desastre , a haver de sol·licitar ajuda total als socis europeus per eludir una suspensió de pagaments, seguint el camí de Grècia, Irlanda i Portugal.

Amb aquest diagnòstic, però, Rajoy obvia que Espanya sí que va demanar un rescat, en concret un de parcial fa precisament un any. Un auxili de fins a 100.000 milions d'euros (finalment en va sol·licitar 40.000) que tenia com a objectiu sanejar els bancs amb problemes, dissipar els incessants dubtes sobre la salut del sistema financer i impulsar la concessió de crèdits.

Un any després, ¿s'han complert les expectatives? Clarament el cost que paga l'Estat per finançar-se als mercats és molt més baix que llavors -com també es va afanyar a recordar ahir el cap de l'executiu-, però no tots els problemes s'han solucionat. "La banca està més sanejada i ha millorat els seus balanços però el mercat de crèdit continua totalment bloquejat per a les pimes i les famílies, i això impedeix que l'atur disminueixi", apunta José Ramón Pin Arboledas, professor de l'escola de negocis Iese a Madrid.

De fet, la sequera del crèdit ha anat a pitjor. Segons les dades d'abril, el finançament a les famílies va caure un 4,8% i a les empreses encara més, un 10,9%. L'atur tampoc ha millorat respecte al mateix període de l'any passat. Tot i que al maig es va reduir en 98.265 persones a tot l'Estat respecte a l'abril, la xifra supera en 176.000 el nombre de desocupats que hi havia el maig del 2012. Amb una taxa actual del 27,1%, el govern ja ha admès que hi haurà més atur el 2015 (24,8%), al final de la legislatura de Rajoy, que el 2011 (21,6%), quan es va iniciar.

Un any després el deute públic també és més elevat, sobretot per l'impacte dels 40.000 milions del rescat que finalment sí que han engreixat el passiu, malgrat que inicialment la Moncloa ho va descartar.

En el cantó positiu, els experts destaquen, com Rajoy, el descens abrupte de la prima de risc -el diferencial entre el cost del deute espanyol i l'alemany- però, a diferència del president, recorden que hi ha jugat un rol essencial l'anunci del Banc Central Europeu (BCE) i el fons de rescat europeu de comprar deute dels països amb problemes a canvi de severes condicions. De fet, la prima de risc [vegeu gràfic] es va disparar després del rescat bancari fins a arribar a un nivell rècord a finals de juliol, quan es va frenar en sec un cop el BCE va revelar el seu programa, al qual cap país ha optat.

El repte del creixement

Mirant el 2012, l'analista de Citi José Luis Martínez Campuzano subratlla que ara els mercats diferencien entre bancs i sector, i que la caiguda dels interessos ha permès a les entitats augmentar un 30% les seves emissions de deute. Divendres la prima va tancar en 300 punts, un nivell "encara massa alt", segons aquest expert, que emfatitza, però, que el motiu ja no són els bancs, com el 2012, sinó la "falta de creixement", i per això reclama més reformes. Any 1 del rescat bancari.