Publicitat
Publicitat

MERCAT DE DIVISES

Posar preu al ‘bitcoin’

Un rang ampli de preus és senyal de mal funcionament d’un mercat

Escena: Una botiga d’animals amb un propietari amb cara d’avorrit. Un client s’hi acosta.

Client: Voldria comprar un lloro.

Propietari: I tant, senyor. ¿Què li sembla aquest? És un norwegian wood. Un plomatge preciós.

Client: No es mou gaire.

Propietari: Està molt cansat, ha xerrat molt.

Client: D’acord. Quant costa?

Propietari: 20.000 dòlars.

Client: Pagaré amb un bitcoin.

Propietari: Ho sento, senyor. A WavesDEX, el bitcoin només val 13.500 dòlars (11.485 euros).

Client: Però a LocalBitcoins supera els 21.500 dòlars. Miri els titulars de les notícies.

Propietari: Ho sento, senyor, però no puc córrer el risc. El lloguer, la calefacció i l’electricitat els pago en dòlars.

Client: Però el dòlar ha deixat de ser una moneda, ha entrat en un laberint, és una exdivisa.

Propietari: Això ho diu vostè. Almenys té un canvi fiable. No es mou cada minut.

Client: Com el lloro.

Si alguna vegada el bitcoin s’adoptés àmpliament com a moneda d’intercanvi als mercats, aquesta escena tindria lloc en botigues d’animals i grans magatzems d’arreu del planeta. Sembla que cada dia que passa, el bitcoin marca un nou màxim. Però el preu pot pujar o baixar uns 1.000 dòlars en poques hores. Això el converteix en un gran negoci per als que hi van entrar en el moment adequat i són prou àgils per sortir-ne a temps. Però això no converteix la divisa en una moneda de comerç útil. Quan el preu puja, els que utilitzen el bitcoin són reticents a desprendre-se’n; quan cau, els venedors són reticents a acceptar-lo.

Aquest bloguer continua convençut que tot plegat és una bombolla. La seva pujada exponencial només reforça aquest argument. La bellesa del bitcoin és que el seu valor intrínsec és impossible de determinar i això fa que qualsevol valor sigui plausible per als veritables creients. Això no vol dir que les monedes electròniques i la tecnologia de blockchain no tinguin mèrit; per descomptat que en tenen. Però la gamma de preus que es pot trobar a Cryptocompare mostra que aquest és un mercat estret i il·líquid.

S’esperava que l’arribada de futurs de bitcoins als mercats hi aportés maduresa i n’establís un preu fiable. Però segons el Financial Times, alguns dels bancs més importants, inclosos JP Morgan i Citigroup, no volen participar en el mercat. Això no és sorprenent. Qualsevol que ho faci ha de cobrir les seves posicions i això és molt difícil quan el mercat subjacent té canvis tan bruscos.

Però això és una bona notícia. El bitcoin s’està movent tant perquè és petit i il·líquid. I com que és petit i il·lícit, encara no és un risc sistèmic, com va assenyalar John Cunliffe, del Banc d’Anglaterra. És, així, un entreteniment en un temps de titulars tristos. I la recent debilitat de l’or suggereix que alguns dels fervents creients en els lingots s’han passat als bitcoins.

Ningú sap quan s’arribarà al pic, com no se sabia amb les tulipes o amb les puntcom. La gent sempre creu que l’última revolució no té precedents i és imparable. Però les pujades de preus ràpides sempre acaben malament. Per citar Monty Python, “expliqueu-ho als joves i no us creuran”.

2018 anàlisi

Etiquetes