Pes i influència a les institucions europees: l'assignatura pendent d'Espanya

El pes i, sobretot, la influència en les institucions europees s’ha considerat sempre una de les assignatures pendents d’Espanya, sobretot en el govern de Mariano Rajoy. Aquest va ser un dels reptes de Pedro Sánchez, que ha intentat jugar les seves cartes a Brussel·les des que va arribar al govern prometent que “Espanya ha tornat a la UE”. Però la derrota de Calviño en la presidència de l’Eurogrup demostra que l’Estat encara té feina a fer.

Després de les eleccions europees Sánchez es va bolcar en la negociació per al repartiment dels càrrecs comunitaris, que malgrat deixar la família socialista amb els càrrecs de menys pes estratègic, va permetre a Espanya col·locar l’exministre d’Exteriors, Josep Borrell, al cap davant de la diplomàcia comunitària, un càrrec amb visibilitat però poc pes executiu. També va col·locar Iratxe García a la presidència dels socialistes a l’Eurocambra.

Però la presidència de Calviño a l’Eurogrup hauria sigut un salt qualitatiu en termes d’influència i visibilitat que se sumaria a la vicepresidència del Banc Central Europeu (BCE) de Luis de Guindos i a la presidència de l’Autoritat Bancària Europea (EBA) de José Manuel Campa. Però la votació ha sigut ajustada i la força de la candidatura de Calviño, avalada per Alemanya i França, demostra la importància de comptar amb alts càrrecs interns dins l’executiu comunitari, els que tenen les claus de les portes dels despatxos de la Comissió. El més valorat de Calviño és justament l’experiència com a responsable dels pressupostos europeus en època de Jean-Claude Juncker. I aquí és on Espanya ha de fer més feina.

Segons les dades que recull el conseller de l’ambaixada espanyola a Brussel·les, Pablo Rupérez, en un article per al Real Instituto Elcano, en despatxos de les institucions hi ha un 8% de personal espanyol (inferior al 8,9% que li correspondria al país) amb uns 270 en llocs directius, 110 dels quals a la Comissió. L’article admet que Espanya encara té feina a fer tant en presència com en influència, perquè més enllà de tenir cares visibles parlant castellà, cal marcar agenda i ser proactiu.

Però també cal tenir alts funcionaris de pes i aquí és on Espanya falla. Fa unes setmanes Daniel Calleja va ser escollit per dirigir els serveis jurídics de la Comissió Europea, però si l’any passat Espanya tenia tres directors generals ara només en tindrà un després d’haver perdut el català Xavier Prats per jubilació i precisament la mateixa Calviño, al cridar-la al govern.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF