MERCAT IMMOBILIARI

Palma: 1.200 euros per un pis de cent metres quadrats

El preu del lloguer es dispara a Ciutat a nivells que compliquen més que mai l’accés a l’habitatge

L’accés a l’habitatge a Palma s’està convertint en un objectiu molt difícil d’aconseguir per bona part de la població, ja que pràcticament no es troben pisos per sota dels 800 euros i més de la meitat de l’oferta és a partir de 1.200 euros mensuals.

L’oferta de pisos de lloguer inferior a un preu mensual de 800 euros es concentra principalment als barris més desfavorits, com Son Gotleu, Son Roca, Cala Major i la Soledat, segons es desprèn de l’anàlisi dels principals portals immobiliaris efectuada per l’ARA Balears.

Dels prop de 3.400 anuncis de pisos de lloguer que estan publicats a Idealista, Fotocasa i Milanuncios, uns 200 són de pisos amb lloguers inferiors a 800 euros, sense tenir en compte els estudis i les propietats disponibles només durant els mesos d’hivern. És a dir, menys d’un 6% dels anuncis ofereixen la possibilitat d’accedir a un pis per menys d’aquest preu.

Per exemple, a Idealista trobam només uns 40 pisos amb preus d’entre 600 i 800 euros dels més de 1.350 anuncis d’habitatges a Palma. A més, es poden trobar una trentena d’estudis, amb preus que oscil·len entre els 450 i els 600 euros. A Fotocasa, de prop de 857 propietats, només una seixantena està per sota d’aquest preu, mentre que a Milanuncios només hi estan un centenar d’un total de quasi 1.200.

També es detecta que més de la meitat dels habitatges de Palma que s’anuncien per llogar s’ofereixen a partir de 1.200 euros, un preu difícilment assumible pel gruix de la població de les Illes Balears, segons es pot comprovar realitzant una anàlisi dels principals portals immobiliaris.

Pujada generalitzada

Dels més de 3.288 anuncis publicats dimecres a Idealista, Fotocasa i Milanuncios, 1.774 tenen un preu de lloguer igual o superior a 1.200 euros. En aquesta franja de preus hi ha una gran varietat d’habitatges, però encara hi trobam petits pisos d’una i dues habitacions. Pel que fa a les zones, aquests immobles cobreixen una bona part de la ciutat, ja que no només se situen en zones considerades d’alt poder adquisitiu. També trobam pisos a partir d’aquest preu en barris com Pere Garau, Marquès de la Fontsanta, Son Oliva i la Plaça de Toros.

A Idealista, de 1.377 anuncis d’habitatges, sense tenir en compte estudis, només un 5,3% s’ofereix per un preu mensual inferior a 800 euros. Un 36% de les ofertes està entre 800 i 1.200 euros, mentre que a partir d’aquest preu trobam la majoria d’habitatges, 808, que representen quasi el 60% del total.

Similar és la situació a Fotocasa, on, dels 832 anuncis, 320 tenen un preu d’entre 800 i 1.200 euros i la gran majoria, 446, superen aquest preu, un 53% del total. A Milanuncios, els habitatges a partir de 1.200 euros suposen el 48%, ja que són 520 de 1.079.

El darrer any Palma ha estat la capital de província de tot l’Estat en què més ha pujat el preu de l’habitatge, quasi un 26%, amb 2.980 euros, segons dades del portal Pisos.com que comparen el novembre de 2017 i el de 2018. Ciutat és la cinquena capital de província més cara, en una llista liderada per Barcelona, que té un preu per metre quadrat de 4.752 euros.

Bona part de la recuperació del sector immobiliari està impulsada per persones o empreses que compren un habitatge i el comercialitzen en el mercat de lloguer, ja que en aquest moment es considera una inversió que ofereix una rendibilitat mínima d’un 4% anual, a la qual se suma la seva revalorització.

Les garanties per llogar exclouen part de la població

El preu del lloguer no és l’única barrera per accedir a l’habitatge. Les garanties que els propietaris, les asseguradores i les agències demanen per poder llogar un pis deixen fora del mercat bona part de la població. “Normalment es demana feina fixa o un avalista”, explica l’empresària immobiliària Natàlia Bueno. A més, el llogater ha de fer front a un dipòsit de dos mesos, a banda d’un altre d’un mes per a l’agència immobiliària, en el cas d’utilitzar-ne els serveis. Si el preu del lloguer supera el 40% dels ingressos del llogater, les asseguradores no volen cobrir l’operació. “Tot això aboca bona part de la població a haver de compartir un pis o a viure al carrer”, apunta Bueno.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF