El PIB de l'eurozona cau un històric 12,1% el segon trimestre de l'any

L'economia es contrau a tots els països, però Espanya és l'estat on el retrocés és més pronunciat

No s'havia vist res igual en 25 anys en què hi ha registres. L'economia de l'eurozona va caure un 12,1% el segon trimestre en comparació amb els primers tres mesos de l'any, i la del conjunt de la Unió Europea, un 11,7%. "És, de lluny, la caiguda més intensa observada des que va començar la sèrie, el 1995", indica l'Eurostat. El servei estadístic de la UE ha recordat que aquesta mateixa reducció girava al voltant del 3% en tots dos casos en el primer trimestre, cosa que indica que els mesos del confinament pel covid-19 van ser els pitjors per a l'empitjorament de l'economia, que va triplicar la caiguda. 

La comparació amb un any enrere mostra també un retrocés dràstic: el PIB de l'eurozona va caure un 15% respecte al segon trimestre del 2019 i un 14,1% al conjunt de la Unió Europea. A mode de referència, l'organisme assenyala que en aquest mateix període l'economia dels Estats Units va reduir-se un 9,5% tant en comparació amb el trimestre passat, com respecte als mateixos tres mesos del 2019.   

Enfonsament econòmic sense precedents: el PIB català cau un 20% i l'espanyol un 22%

Enmig de tot això, a més, a Espanya s'hi afegeix una preocupació extra: és el país on més impacte han tingut les mesures de prevenció del covid-19. El retrocés d'un 18,5% del PIB d'un trimestre a un altre i d'un 22% anual que ja havia avançat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) col·loquen el país al capdavant de la llista de caigudes de la Unió Europea. De fet, l'única economia que ha retrocedit més que l'espanyola el segon trimestre respecte als tres mesos anteriors ha estat la del Regne Unit (-20,4%), però aquest territori ja no s'inclou en el llistat dels que pertanyen a la UE. Per tant, l'economia que més cau d'un trimestre a un altre és l'espanyola, seguida de la d'Hongria (-14,5%) i de la de Portugal (-13,9%) i França (-13,8%). En comparació amb un any enrere, l'únic canvi és que França i Portugal (en aquest ordre) superen la caiguda d'Hongria. 

L'altre mal senyal és que les tres potències que precedeixen Espanya en el llistat de principals motors econòmics de la UE apareixen al rànquing de les deu que més han patit al segon trimestre. La locomotora europea, Alemanya, està en desena posició amb una caiguda del PIB d'un 10,1%; França (-13,8%) en quart lloc i Itàlia, en cinquè. Als Països Baixos, que van darrere d'Espanya en importància dins l'economia de l'eurozona, el PIB ha caigut un 8,5%, cosa que situa el país el dotzè del rànquing que ordena els retrocessos econòmics el segon trimestre. 

En el seu anàlisi, l'oficina estadística europea també inclou l'efecte que tot això ha tingut en el mercat laboral. Segons l'Eurostat, el nombre de persones ocupades va caure un 2,8% a l'eurozona i un 2,6% a la Unió Europea en el segon trimestre de l'any. És, un altre cop, la caiguda més pronunciada des que es van començar a registrar aquestes dades fa 25 anys, i implica que s'han perdut uns 5,5 milions de llocs de treball a la UE. 

Una millora temporal al juny

Aquesta radiografia comprèn el que ha passat fins al juny, quan es van començar a relaxar les mesures de prevenció contra el coronavirus. Les dades que han anat publicant els diversos organismes, indiquen que aquell va ser un mes clau per a la recuperació. Aquest divendres mateix, l'INE ha indicat que, efectivament, el sector dels serveis va fer un 18% més de vendes que al maig (impulsat per un creixement del 189% de l'hostaleria), i el descens de la facturació en comparació amb el juny del 2019 va ser d'un 18%, moderant la caiguda dels mesos previs. I el mateix ha passat a la indústria, en què la xifra de negoci va créixer de maig a juny un 17,7% i va caure un 11,4% respecte a un any enrere. 

Entre d'altres coses aquesta estadística reflecteix que al juny es va disparar la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semirremolcs o la fabricació de mobles, i que en comparació amb el 2019, l'únic sector industrial que va avançar és el dels béns de consum durader. 

Sigui com sigui, igual que les dades del juny donaven cert espai a l'optimisme, les del juliol semblen truncar aquest esperit i confirmen el que molts experts apuntaven, que el juny va ser un miratge: l'IPC del juliol, termòmetre clau per saber com s'està comportant el consum, va mostrar que els preus van caure gairebé un 1% respecte al juny. A Catalunya aquesta caiguda va ser del 0,8%

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF