Noves fórmules per facilitar l’habitatge
Experts, polítics i entitats de diferent caire proposen fórmules per facilitar aquest accés
PalmaTot i que la nova Llei d’habitatge de les Illes Balears va entrar en vigor el juliol del 2018, encara és prest per veure les millores en l’accés a l’habitatge en una comunitat en què el preu de compra i de lloguer d’un pis s’ha recuperat de la crisi molt abans que a la resta de les comunitats de tot l’Estat. Per això, experts, polítics i entitats de diferent caire proposen fórmules per facilitar aquest accés.
La nova llei incorpora com a principal novetat la creació d’un registre d’habitatges desocupats i obliga els grans tenidors -particulars o empreses que tinguin més de deu habitatges buits- a cedir-los temporalment per a lloguer social a canvi d’una compensació econòmica de l’Administració. Si no ho fan, s’enfrontaran a sancions que poden oscil·lar entre els 3.000 i els 30.000 euros.
Arquitectes i promotors de les Illes han demanat una aposta més valenta per l’habitatge social i per la construcció de pisos més petits per tal d’acomodar bona part de la demanda, que són persones individuals o parelles sense fills.
Luis Martín, president de l’Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de les Illes, considera que la inversió pública en habitatge social és “ridícula”, tot i l’increment del final de legislatura. També destaca la necessitat de petits pisos de prop de 40 metres quadrats per respondre a la demanda esmentada.
Juntament amb la posada en marxa d’accions de foment de l’habitatge assequible, com la cessió de solars públics a les cooperatives o les subvencions per al lloguer, hi ha partits, com Podem o MÉS, i moltes entitats socials que demanen solucions més dràstiques, com la fixació de preus màxims per al lloguer en determinades zones o ciutats on s’han disparat, com Palma o Eivissa.
Cooperatives, una sistema innovador que entra a Mallorca
El Govern ha posat en marxa enguany un programa que permetrà a les cooperatives optar a la licitació de projectes de construcció de pisos en solars cedits per l’Institut Balear de l’Habitatge. Això permetrà als cooperativistes fer una aportació inicial d’entre 15.000 i 20.000 euros i una altra de mensual d’entre 400 i 500 euros per obtenir la cessió de l’habitatge. Hi ha projectes a Manacor, Llucmajor, Son Servera, Vilafranca i Santa Maria.
Entitats socials, institucions i partits polítics debaten les solucions per aconseguir que l’accés a un pis deixi de ser un dels principals problemes de la societat balear
Ajudes al lloguer, una opció destinada als més joves
El Govern ha destinat durant el 2018 prop de 7,4 milions a subvencionar el lloguer de pisos que no superin els 900 euros, una iniciativa que ha facilitat l’accés a l’habitatge a prop de 3.000 famílies. El programa s’ha finançat amb 6 milions aportats pel govern central i 1,4 de l’autonòmic. Els menors de 35 anys tenen un major percentatge d’ajuda, mentre que les ajudes de l’Ajuntament de Palma estan destinades només a joves d’entre 18 i 35 anys.
Lloguer Digne demana que es fixin preus màxims
Una fórmula per facilitar l’accés a l’habitatge demandada per algunes entitats i partits polítics és la fixació de preus màxims a determinades zones de les Illes, com Palma i Eivissa. Un total de 16 entitats varen presentar aquesta setmana la nova plataforma Lloguer Digne Balears , que demana que es fixin els preus dels pisos creant un índex construït de manera participativa entre els agents socials implicats amb la col·laboració dels ajuntaments.
Menys pisos turístics per augmentar l’oferta residencial
L’escalada del preus del lloguer en algunes ciutats com Palma o Eivissa ha conduït a la limitació o prohibició dels pisos destinats a l’allotjament de turistes amb la intenció d’incrementar l’oferta d’habitatges residencials. Això no obstant, Habtur, la patronal d’aquest sector, ha argumentat que tot i l’eliminació de l’oferta de pisos turístics a Palma, els dos darrers anys s’ha produït un increment del preu del lloguer mitjà de prop d’un 21%.
