Els fons antipandèmia segueixen bloquejats a Brussel·les

Les negociacions per condicionar els diners al compliment de l'estat de dret sí que han avançat

Una setmana més sense acord per posar en marxa el fons europeu antipandèmia. L'acord tancat a l'estiu per activar un pla de recuperació de 750.000 milions d'euros vinculats al pressupost comunitari de la UE encara s'està acabant de coure entre despatxos i videotrucades entre els negociadors de l'Eurocambra i del Consell Europeu (la institució que representa els vint-i-set governs de la UE). Fa setmanes que negocien, perquè és necessari el vistiplau del Parlament Europeu, però les diferències persisteixen, tant pel que fa a la vinculació dels fons al compliment de l'estat de dret com al pressupost de la UE del 2021 al 2027, a través del qual s'ha de vehicular el fons antipandèmia. Les dues rondes de negociacions d'aquesta setmana han tornat a concloure sense acord. 

La branca més complicada de les negociacions, en què les dues parts negociadores estan més enrocades, és la que implica el pressupost europeu. La creació del fons antipandèmia va suposar retallar substancialment el pressupost comunitari per als pròxims set anys, cosa que l'Eurocambra no està disposada a acceptar. Els eurodiputats reclamen més recursos i Alemanya (que negocia actualment en nom dels Vint-i-set perquè ostenta la presidència rotatòria) s'oposa a reobrir aquest debat i a moure's del ja pactat al juliol. En aquest capítol el to dels negociadors és dur i la tensió ha transcendit a les xarxes socials, on han intercanviat retrets diversos al llarg de les últimes setmanes.

"Estimat comitè de pressupostos del Parlament Europeu, ¿hem assistit a negociacions diferents? No hi ha hagut cap nova proposta ni cap intent d'avançar. Continuem les negociacions polítiques com a molt tard la setmana que ve. Estem a punt", piulava dimecres Sebastian Fischer, el portaveu alemany, després que l'Eurocambra emetés un comunicat en què assegurava que el Consell havia rebutjat de ple una nova proposta de l'Eurocambra per desencallar les converses.

En canvi, on sí que es respira un to més amistós és en la ronda de converses en què s'està discutint sobre el mecanisme que ha de vincular la recepció dels diners al compliment de l'estat de dret (separació de poders, llibertat d'expressió, independència judicial...) L'última d'aquestes rondes ha estat aquest dijous i també ha acabat sense acord però, segons el portaveu germànic, la trobada ha estat "productiva i constructiva". En canvi, l'eurodiputat conservador negociador d'aquesta cartera, Petri Savarmaa, ha assegurat que "tot està obert sobre l'estat de dret. No hem arribat a un acord de compromís amb el Consell". 

En aquest àmbit, el principal escull són Hongria i Polònia, dos governs ultraconservadors que s'oposen frontalment a la creació d'aquest mecanisme perquè tenen diversos casos oberts per vulneració de l'estat de dret. Com que per activar el fons antipandèmia és necessari que tots els Parlaments estatals ho ratifiquin, amenacen amb tombar-ho si s'activa el mecanisme sobre l'estat de dret, i per això Alemanya ha presentat una proposta més tova del que l'Eurocambra (i altres governs com el dels Països Baixos o els nòrdics) exigeixen. Alemanya proposa poder sancionar amb la suspensió o reducció de fons les violacions dels principis d'estat de dret que afectin d'una manera prou directa la bona gestió del pressupost o els "interessos financers" de la UE. L'activació d'aquesta sanció requeriria majoria qualificada (15 països que representin el 65% de la població). L'Eurocambra vol un mecanisme més directe i que no requereixi majoria qualificada.

Les reunions es reprendran la setmana que ve però, com ja han admès des de la Comissió i des de la mateixa presidència alemanya de la UE, el temps passa i cada vegada sembla més impossible que els diners arribin abans de l'estiu que ve. 

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF