Una jutge de Madrid sentencia que els repartidors de Glovo no són falsos autònoms

És la primera magistrada espanyola que valida el model laboral de l'aplicació d'entregues a domicili

Un jutjat de primera instància de Madrid va resoldre ahir en una sentència que els repartidors de l'aplicació d'enviaments a domicili Glovo no són falsos autònoms. La decisió arriba just l'endemà que el Tribunal Suprem de Milà també validés el model laboral de la companyia amb els seus missatgers, que no consten com a assalariats sinó com a treballadors per compte propi.

La sentència de la magistrada assegura que "la relació entre les dues parts no reuneix les característiques pròpies d'una relació laboral". En aquest sentit, la jutge argumenta que "el demandant no tenia jornada ni horari" i que "ell decidia la franja horària en què desitjava treballar, escollia les comandes que li interessaven i rebutjava les que no volia".

D'aquesta manera, la sentència considera que el repartidor podia decidir "amb llibertat" quina ruta prenia fins a la seva destinació i que "no tenia obligació de començar o finalitzar la seva jornada en una hora determinada". A més, afirma que l'empresa catalana "no li imposava la classe o el nombre de comandes que havia de fer" i que aquestes es feien "seguint les instruccions donades pel client final". Així doncs, conclou que les condicions complien amb els requisits d'una relació de treball en règim d'autònom amb contracte TRADE (és a dir, un treballador per compte propi que genera la major part dels seus ingressos a través d'una sola empresa).

Pel que fa al sistema de puntuació, un dels aspectes més criticats per la seva flota de repartidors, la jutge de Madrid considera que "no és un instrument de control o sanció" de l'empresa, ja que "serveix per regular la preferència d'accés a les comandes". Segons la sentència, el fet que s'acumulin més punts quan els missatgers reparteixen durant les hores de més demanda "no és una sanció sinó un incentiu" i demana que no es confongui "un concepte amb l'altre".

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF