CRISI ECONÒMICA
Economia 04/09/2018

Macri aprima el govern i apuja impostos per sortir de l’emergència

El president argentí vol tranquil·litzar els mercats després del “dijous negre”

Joan Biosca
3 min
El president de l’Argentina, Mauricio Macri, durant la intervenció per explicar els canvis que aplicarà per assolir el dèficit zero per de cara al 2019.

Buenos AiresMés impostos, més retallades, un govern amb la meitat de ministeris i també menys despesa per assolir un dèficit zero el 2019. Això és, ras i curt, tot el contrari del que el president de l’Argentina, Mauricio Macri, va prometre en campanya electoral el 2015 per arribar a la Casa Rosada. Però aquesta és la seva recepta per sortir de la crisi que viu el país sud-americà, reconeixent en un missatge a la nació que els nous impostos “són un error” necessari. En una compareixença emesa ahir, el cap d’estat va intentar no només tranquil·litzar la societat argentina, sinó especialment els mercats i els inversors amb títols de deute públic argentí després que dijous passat el peso es va devaluar un 15% respecte al dòlar, en un “dijous negre” que ha deixat ferides financeres i també psicològiques.

¿Com pensa assolir Macri, de manera urgent, l’equilibri fiscal que ha promès i un dèficit zero amb la seva moneda nacional devaluada un 125% en els últims 12 mesos respecte al dòlar, una inflació de més del 30% i un deute extern en creixement? Doncs bàsicament predicant amb l’exemple i aprimant l’executiu de 22 a 11 ministeris. A més, el president argentí va anunciar que tornaria a aplicar retencions i impostos a les indústries exportadores, que guanyaran més a partir d’ara gràcies a un peso més competitiu. Macri també va apuntar a una possible reforma fiscal que es podria aprovar els pròxims dies. “Als que exporten els demanarem una aportació més gran, és una emergència. No ha de ser una crisi més, ha de ser l’última”, sentenciava el president argentí abans d’acabar la intervenció televisiva.

En els últims mesos d’emergència econòmica, Macri ha reconegut alguns errors de gestió i ha entonat el mea culpa com a govern. Tot i així, el president de l’Argentina també ha deixat clar que l’economia argentina ha sigut perjudicada per la crisi de Turquia, la guerra comercial entre els EUA i la Xina i la pujada dels tipus d’interès de la Reserva Federal nord-americana. D’altra banda, el president també culpa de la situació la corrupció i la greu sequera que ha patit el camp argentí, com a sector exportador.

El ministre d’Hisenda, Nicolás Dujovne, serà avui a la capital dels EUA per presentar a la directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, el pla de xoc de la Casa Rosada. L’FMI va prometre el juny passat 50.000 milions de dòlars a Macri per passar sense problemes el 2018 i el 2019. Per evitar un possible esclat social, el govern argentí assegura que té els 19.000 milions de dòlars del pressupost estatal que necessita per al segon semestre del 2018, així com els 30.000 milions de dòlars per al 2019. Aquest missatge s’adreça especialment als argentins més pobres, que necessiten les ajudes socials i les pensions per subsistir.

Sense preus de referència

Alguns sectors de l’economia argentina han aturat les vendes arran de la falta de preus de referència. La devaluació sobtada del peso respecte al dòlar i un mercat de divises inestable provoca que algunes indústries importadores de béns i serveis no ofereixin preus de venda al públic als consumidors, com ha comprovat l’ARA en el cas d’una llibreria que importa llibres escolars.

La inflació a Turquia es dispara al nivell més alt en 15 anys

La taxa d’inflació interanual de Turquia va arribar a l’agost fins al 17,9%, l’increment de preus més elevat des del final del 2003. Aquesta pujada s’explica sobretot per l’augment del preu del transport (+27,1%), però també dels mobles i dels articles de la llar (+23,8%) i els aliments (+19,7%). Durant el juliol la inflació s’havia situat en el 15,8%, dos punts percentuals per sota del registre de l’agost. El Banc Central de Turquia va anunciar ahir la intenció d’“ajustar” la política monetària amb l’objectiu de garantir l’estabilitat dels preus, després que l’oficina estadística del país va fer pública la dada de la inflació.

stats