L’economia resisteix les previsions

BarcelonaEls núvols que van planar sobre l’economia catalana durant el quart trimestre de l’any passat s’han esvaït i s’han emportat el negativisme d’alguns analistes i polítics. El president de CaixaBank, Jordi Gual, reconeixia la setmana passada a la televisió nord-americana CNBC que el banc potser havia sigut massa pessimista amb els seus càlculs sobre l’impacte que tindria el procés sobiranista sobre Catalunya. BBVA Research també va rectificar ahir amb noves previsions per a aquest any: les apuja quatre dècimes i situa el creixement a finals d’any en el 2,5%. Per al 2019 preveu que la millora del PIB continuï, tot i que seguiria frenant-se l’acceleració vista el 2015 (4,2%) i se situaria en el 2,3%.

Gual, la setmana passada, va ser clar: “Després dels fets d’octubre, les coses ràpidament van tornar a la normalitat i, de fet, inicialment vam pensar que hi podia haver alguna desacceleració en el creixement econòmic a Catalunya i al conjunt d’Espanya, però no veiem que estigui passant, i el 2018 serà un any remarcablement bo en termes de creixement econòmic”. Ahir l’economista en cap per a Espanya de BBVA Research, Miguel Cardoso, va fer una correcció no tan contundent. Així i tot, Catalunya es desaccelera notòriament respecte al 2017 (3,3%) i se situarà quatre dècimes per sota del conjunt d’Espanya. La Comunitat de Madrid serà la que creixerà més aquest any: un 3,4%.

Impacte acotat

Els seus serveis d’anàlisi “acoten” l’impacte que van tenir els fets posteriors a la celebració del referèndum. Els efectes nocius els limita temporalment (a aquells últims mesos del 2017) i sectorialment (turisme i comerç), i fixa l’origen en un estancament (que no caiguda) de la demanda interna, fre que hauria estat compensat per la bona marxa de la expectatives a l’exterior per a la indústria catalana. No hi va haver un contagi notori a altres comunitats autònomes i les perspectives per al segon trimestre són prou positives per poder pensar que la millora del PIB aquest any estarà per sobre del 2% i amb una creació de l’ocupació estable malgrat el trasllat de més de 3.000 seus d’empreses fora del Principat.

Dues curiositats que poden semblar contradiccions respecte a algunes afirmacions dels últims mesos -fetes sobretot per figures contràries al referèndum i a l’independentisme-: els visats per fer noves residències a Catalunya s’han quadruplicat respecte a la crisi, mentre que a les comunitats amb millors comportaments (Madrid i el País Valencià) s’han triplicat. I el fet que no s’hagi format govern a Catalunya pesa sobre l’economia, però no tant per la incertesa política com perquè això significa tenir el fre de mà posat en la despesa pública de la Generalitat, cosa que impacta directament sobre l’economia. “Un cas a part és Catalunya, on la congelació de la despesa, i en particular de la inversió, podria portar a una lleu contribució negativa del sector públic al creixement en l’horitzó de previsió”, diu el BBVA sobre aquesta qüestió, que depèn de la falta d’executiu i de pressupost.

Aquest factor i una complicació del clima econòmic podrien jugar en contra de l’activitat a Catalunya, tot i que la previsió és que la caiguda de la demanda interna, un pronòstic que ha guanyat força els últims trimestres a Espanya, anirà en contra de les comunitats autònomes menys obertes a l’exterior. En aquest grup no hi ha Catalunya. Per què hauria de caure el consum a Espanya? Pel còctel que suposa un encariment del petroli i una pèrdua d’estímuls arran de la política monetària, amb uns tipus d’interès a l’alça que amenacen la demanda interna. Un últim núvol torna a amenaçar el cel català, segons BBVA Research: la constant reducció de l’atur podria arribar a tensionar el mercat laboral i impulsar els salaris. Això, per als economistes, és sinònim de pèrdua de competitivitat i una amenaça per al PIB.

Servei i indústria, exemple

Les previsions del segon banc català van rebre ahir el suport estadístic de l’INE, que va oferir unes dades que mostren com els serveis i la indústria catalans tornen a créixer per sobre de la mitjana espanyola. El sector serveis va tornar a la normalitat i la seva facturació va augmentar més que la mitjana espanyola. De fet, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, Catalunya va ser la tercera comunitat amb un creixement de la xifra de negocis més elevat al febrer, del 2,8%, només per darrere de Múrcia (3,8%) i les Balears (3,3%). La mitjana espanyola es va situar en el 2,4%. Pel que fa a l’entrada de noves comandes a la indústria, a Catalunya van créixer un 5,6% al febrer respecte al mateix mes de l’any anterior, mentre que al conjunt espanyol el creixement de la mitjana es va moderar fins al 3,1%.