Publicitat
Publicitat

L'Estat busca un pla de negoci per a les entitats públiques

Potenciarà la penetració dels crèdits a les pimes

La patata calenta que té el govern de Mariano Rajoy sobre la taula en forma de banca pública no té comparació possible amb l'Argentaria de fa 20 anys -el banc públic d'aleshores que va comprar el BBV, abans de dir-se, precisament per la compra d'Argentaria, BBVA-, comenten fonts del sector. "És un problema de gran magnitud", afegeixen, perquè les pèrdues conjuntes de Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia corresponents a l'any passat van arribar gairebé als 39.000 milions d'euros, després de fer tots els sanejaments.

També és cert que després d'aquesta neteja s'han produït els primers rebrots d'esperança, ja que Bankia va anunciar una tornada als beneficis el primer trimestre, amb uns guanys de 72 milions, igual que Novagalicia, que va obtenir uns resultats positius de 21,2 milions. CatalunyaCaixa, presidida fins fa quatre setmanes per Adolf Todó, encara no ha presentat els números.

Però, més enllà del retorn a la rendibilitat, el que realment preocupa el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) és trobar un sentit estratègic a les tres entitats que gestiona. Per això, ara es planteja que els tres bancs públics es converteixin en la xarxa comercial de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), l'organisme públic encarregat de facilitar crèdits a les empreses. Sempre s'ha qüestionat la viabilitat del sistema de l'ICO, que comercialitza els seus productes a través del sector bancari, sense una xarxa pròpia. Al final, l'èxit de les campanyes depèn de l'interès dels bancs. Així, la focalització del crèdit de l'ICO a través de les oficines de les tres entitats financeres podria incrementar el finançament empresarial.

En tot cas, la indefinició de l'estratègia de la banca pública ja fa més d'un any que dura. El FROB ha encarregat a les consultores i els bancs d'inversió Citi, Nomura i McKinsey l'elaboració d'un pla de futur que encara no s'ha explicat. I és que davant el fracàs de les dues subhastes de CatalunyaCaixa i de la de Novagalicia de l'any passat s'han plantejat totes les opcions. Des de concentrar les tres marques fins a just el contrari, vendre CatalunyaCaixa a trossos, passant per reactivar els plans de privatització.

Això sí, aquestes fórmules giren totes sobre Bankia, asseguren els mateixos portaveus. Es tracta de salvar "com sigui" el vaixell que ara presideix José Ignacio Goirigolzarri. El problema és que CatalunyaCaixa pot ser la penyora, "perquè Novagalicia ha sabut vendre des de fa temps un projecte per trobar socis privats, que és difícilment realitzable", indiquen finalment.

En tot cas, durant les últimes setmanes ha tornat a prendre cos la possibilitat de reactivar la venda de CatalunyaCaixa a la tardor, perquè les consultores han avisat el FROB que l'entitat va perdent valor cada dia que passa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF