L'Estat augmenta la despesa mentre exigeix retallades

Barcelona.Brussel·les ha concedit un límit de dèficit per a Espanya del 6,5% del PIB per al 2013, dues dècimes més que l'any passat. La flexibilitat que li ha aplicat la UE se l'està aplicant la mateixa administració general de l'Estat, que entre el gener i l'abril va tenir una despesa no financera de 51.794 milions, un 10,7% més que en els mateixos mesos de l'any passat, segons va denunciar ahir la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquest increment ha dut el dèficit de l'Estat, en només quatre mesos, a acostar-se a l'objectiu per a tot l'any, i contrasta amb la política de retallada que el govern espanyol ha imposat a la resta d'administracions per la via del límit de dèficit i de les amenaces de tancar delegacions a l'estranger i televisions públiques. En els mateixos quatre mesos, la despesa no financera de la Generalitat ha caigut un 13%, fins als 7.002 milions.

El dèficit de l'Estat s'està disparant aquest any, va lamentar ahir Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Això es deu a l'augment de la despesa però també al descens dels ingressos, en un 11%. El govern de Rajoy encara no ha actualitzat com es repartirà l'objectiu de dèficit, després que Brussel·les passés l'objectiu per a tot l'Estat del 6,3% al 6,5%. Sembla que, com a màxim, l'administració general de l'Estat i la Seguretat Social tindran un 5,2%, dels quals un punt serà per a la Seguretat Social i la resta, un 4,2%, per a l'administració general de l'Estat, que ja s'ha cruspit el 2,38%. La Cambra, però, defensa que el dèficit es reparteixi en funció de la despesa i, per tant, que el marge de les comunitats autònomes pugi fins al 2,2% i el de l'administració general de l'Estat i la Seguretat Social baixi fins al 3,5%. A més, creu que s'ha de repartir de manera asimètrica entre les comunitats, amb més marge per a les que tenen un desequilibri més important: el País Valencià, Múrcia, Andalusia, Catalunya i les Balears. "Evitaria futures pujades d'impostos", va dir Valls, que va afegir que "Catalunya és el motor de l'economia espanyola, i el motor no es pot gripar".

El president de la Cambra de Comerç va demanar a l'Estat "que no exigeixi un esforç a les comunitats autònomes que no està disposat a fer", i va alertar que la diferència entre els esforços del govern espanyol i del català "serà encara més notable quan s'elimini la paga extra dels funcionaris a Catalunya". Precisament en les despeses de personal és on hi ha una de les diferències importants entre govern espanyol i català, ja que mentre la Generalitat ha reduït un 4,1% aquesta despesa l'executiu de Rajoy l'ha incrementat un 0,5%. Però les despeses que més ha apujat l'administració general de l'Estat fins a l'abril són les transferències corrents, a d'altres administracions, que s'han incrementat un 15,9%, i despeses financeres, que han pujat un 10,6% pel pagament dels interessos del deute.

Aquestes dues partides pugen perquè són conseqüència directa de la crisi i la falta d'ingressos a les administracions. Però la Cambra va subratllar que el govern espanyol no està fent prou esforços. En partides com la compra de béns i serveis i la inversió, la retallada de la Generalitat està sent molt més important que la de l'executiu de Rajoy. Valls va posar l'èmfasi en la inversió pública, però en la direcció contrària: "Volem alertar de l'enorme descens de la inversió pública de la Generalitat". Aquest descens ha estat del 73%, mentre que "en la resta d'administracions ha estat del 36%" i a la central del 9,2%. La Cambra va defensar que es repensin les polítiques d'austeritat i s'aposti per la inversió perquè l'economia pugui tornar al creixement.

Deute en infraestructures

En la partida d'inversions, la Cambra està especialment atenta a les d'infraestructures. Ahir va actualitzar el deute de l'Estat amb Catalunya per l'impagament de la partida compromesa en la disposició addicional tercera de l'Estatut, que ja frega els 4.000 milions d'euros. L'addicional tercera estableix que l'Estat havia d'invertir a Catalunya com a mínim el pes del PIB català en el PIB espanyol i, en cas contrari, pagar la diferència. Des que es va començar a aplicar, només el primer any, el 2007, l'Estat va complir. Del 2008 deu 759 milions i del 2009 211, segons dades fins i tot reconegudes pel llavors govern espanyol. Del 2010 i del 2011, la Cambra ha fet una estimació amb les dades d'execució pressupostària, i donen un resultat de 1.263 milions més de deute. En els anys 2012 i 2013 el resultat són 1.740 milions més, de manera que el total des del 2008 puja a 3.974 milions. No obstant, en els dos últims exercicis el càlcul de la Cambra es basa en les xifres pressupostades. Si l'Estat acaba incomplint la inversió prevista, com ha fet els últims anys, el deute pujaria a més de 4.000 milions. Segons va recalcar Valls, el 2010 el ministeri de Foment només va executar el 73% del pressupost -per un 79% a la resta de comunitats-, i el 2011 el percentatge encara va ser més baix, del 68% -per un 87% a la resta de comunitats.

"Menys inversió i menys execució fan que el deute continuï augmentant. El conveni està en vigor, ningú ens ha dit que s'hagi eliminat -va dir Valls-. Si l'Estat complís, es doblaria la inversió a Catalunya i seria un impuls per a l'economia catalana", va afegir.