El blanqueig de la màfia xinesa esquitxa 10 oficines de CaixaBank

L’Audiència Nacional investiga la bancarització de 99 M€ de diner negre

El polígon industrial de Cobo Calleja de Fuenlabrada, a Madrid, té una extensió de 162 hectàrees i es calcula que agrupa mig miler de pimes que hi duen a terme la seva activitat. Es considera, de fet, un dels indrets d’Europa amb més concentració empresarial, un paradís comercial de productes de baix cost, i és ben conegut pel seu alt nombre de naus i magatzems xinesos. Des d’ahir, a més, Cobo Calleja és un nom que anirà inevitablement lligat al de CaixaBank, entitat que ha quedat esquitxada per un presumpte cas de blanqueig de diners en deu oficines que tenia al polígon.

L’Audiència Nacional va anunciar ahir que investigarà CaixaBank per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb la màfia xinesa. L’acusació es refereix a l’actuació de deu sucursals que haurien afavorit l’ocultació de diners de clients xinesos vinculats amb operacions policials conegudes com a Emperador, Chequia, Snake, Juguetes i Pólvora. En tots els casos es tracta de sucursals situades en districtes pròxims a Cobo Calleja.

El jutge Ismael Moreno considera que en aquestes sucursals els directius i els treballadors van actuar presumptament com a “canals de blanqueig d’aquestes organitzacions”, tot i que podrien haver sospitat que els seus clients es dedicaven a “activitats il·lícites” de frau. El magistrat ha citat a declarar l’entitat el 26 d’abril perquè designi l’advocat i el procurador que portaran el cas.

El cas parteix de la investigació a la societat ICBC (Industrial and Commercial Bank of China SA) per blanqueig de capitals al servei de diverses organitzacions criminals de ciutadans xinesos. Aleshores el grup de delictes econòmics de la Guàrdia Civil va detectar que hi havia una sèrie de comportaments irregulars que es produïen en determinades sucursals de CaixaBank entre els anys 2011 i 2015.

Requeriments ignorats

De fet, el jutge recorda que ja es van fer requeriments d’informació judicials a aquestes oficines entre el 2013 i el 2015, però les sucursals van seguir operant amb aquests clients. En total tenien 193 clients –76 persones físiques i 117 societats limitades– que van fer transferències per valor de 99,1 milions d’euros a la Xina i Hong Kong. Les sospites són que aquests diners provenien d’activitats il·legals i que aquestes oficines de CaixaBank, incomplint la normativa de prevenció del blanqueig, van ajudar a reintroduir els diners a l’economia.

L’entitat d’origen català va negar ahir “qualsevol mena de col·laboració o participació en delictes de blanqueig de capitals presumptament comesos per ciutadans de nacionalitat xinesa”. A més, afirmava que “CaixaBank té una forta i compromesa cultura de compliment normatiu, i compleix i ha complert en tot moment la normativa vigent en matèria de prevenció de blanqueig de capitals”.

Fonts del sector van explicar que era possible que hi hagués algun forat en els mètodes de prevenció del blanqueig, però que les grans entitats espanyoles tenien sistemes de prevenció. A més a més, recordaven que la Xina mai no ha format part de la llista de països assenyalats com a paradís fiscal i que mereixen un control especial dels bancs.

Les normes antiblanqueig

Normativa mundial

La normativa internacional que segueix Espanya obliga els bancs a identificar els clients, a assegurar-se que no siguin testaferros, a no acceptar els diners quan l’origen és dubtós i a avisar el Banc d’Espanya.

Actitud inquisitiva

A més, cada entitat bancària té un protocol intern per prevenir el blanqueig –que inclou habitualment l’obligació de preguntar amb actitud inquisitiva als clients sobre l’origen d’uns determinats diners–. Aquest protocol el coneixen els treballadors i es remet també al Banc d’Espanya.

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF