ECONOMIA EUROPEA
Economia 06/12/2017

Juncker llança una proposta de reforma integral de l’eurozona

La Comissió vol crear un nou instrument de rescat i que hi hagi un superministre de Finances

Esther Herrera
4 min
Pierre Moscovici (dreta) parlant amb Michel Barnier, negociador de la UE sobre el Brexit.

Brussel·lesDeu anys després de l’inici de la crisi econòmica, Brussel·les intenta mirar endavant. La Comissió Europea va presentar ahir els canvis que vol aportar a l’eurozona perquè a partir del 2019 la Unió Europea pugui treure pit i demostrar que sap aprendre dels errors passats. Ho fa amb una bateria de propostes bàsicament anticrisi que passen per la creació d’un fons monetari europeu, un pressupost amb efectes anticíclics en períodes de recessió i la figura d’un superministrede Finances, amb més visibilitat i capacitat d’acció que el comissari d’Economia i el president de l’Eurogrup. Totes aquestes propostes hauran de ser validades per unanimitat pel conjunt de la UE.

Amb les bones perspectives econòmiques de l’eurozona i una dècada que ha marcat la història i els fonaments de la Unió Europea, el govern comunitari creu que ha arribat el moment de fer canvis i evitar mals majors en les seves finances. “És una oportunitat per preparar el futur que cal aprofitar”, va afirmar ahir el comissari d’Economia, Pierre Moscovici, encarregat de presentar la reforma.

La proposta més concreta és la creació del Fons Monetari Europeu, cridat a substituir l’actual Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede), l’organisme improvisat en plena crisi per sortir al rescat dels països que ho necessitessin. Espanya i Grècia se’n van beneficiar.

Brussel·les vol reduir aquesta sobrerepresentació dels estats en aquest organisme i ofereix donar-li més poder convertint-se en una institució més formal i amb un caràcter estructural, treballant més conjuntament amb la Comissió Europea. Serà també un últim recurs en cas que un banc faci fallida i no hi hagi prou diners per fer-hi front. L’executiu comunitari proposa que tingui una capacitat de 500.000 milions d’euros ampliable i vol que pugui estar creat a mitjans del 2019, abans de les eleccions europees, tot i que aquestes previsions dependran de les sempre difícils negociacions entre països.

Els ministres de Finances de la UE ja han avançat que veuen amb bons ulls que s’ampliïn les competències d’aquest fons, però no que es resti poders als estats. Cal veure, per tant, si l’habitual estira-i-arronsa entre la Comissió i les capitals europees per dirimir qui té més poder el tornaran a guanyar els recels dels estats a perdre capacitat de decisió.

L’elecció del president francès, Emmanuel Macron, al mes de maig va portar un bri d’esperança per a la UE, que ha acollit amb els braços oberts el desacomplexat europeisme del líder del moviment En Marxa. Per això, Brussel·les ha begut d’algunes de les seves propostes i ha posat sobre la taula una línia pressupostària per als països de la Unió Monetària. No es tractarà, però, d’un pressupost exclusiu per als 19 països del club de l’euro, com demanava Macron. Segons el comissari encarregat d’aquesta cartera, Günther Oettinger, la creació de dos pressupostos diferents “no té sentit, especialment després del Brexit, per això la Comissió no ho ha proposat”.

Desconfiança alemanya

Aquest nou instrument financer anticíclic servirà per protegir les inversions públiques en cas d’un xoc econòmic (tal com va passar durant la crisi en què es van produir massives retallades en educació, sanitat o infraestructures), per donar suport a les reformes nacionals o ajudar els nous països que vulguin adoptar l’euro. Brussel·les va eludir detallar de quants diners podria estar dotat aquest mecanisme, que ja ha patit les suspicàcies de països com Alemanya, temorosos que aquest eina d’ajuda desincentivi a les capitals a fer esforços estructurals. Tot i així, Brussel·les confia que l’eix franco-alemany, a l’espera que es formi govern a Berlín, ajudi a tirar endavant la proposta.

Finalment, l’executiu comunitari va avançar la idea de crear la figura d’un superministred’Economia i Finances. És una proposta que li ronda pel cap de l’actual president de la institució, Jean-Claude Juncker, des de fa dos anys. Brussel·les vol que aquest nou càrrec fusioni les carteres del comissari d’Economia i el president de l’Eurogrup. El fòrum en què estan representats els ministres de la zona euro està actualment presidit per un ministre de Finances de l’Eurozona i és sovint criticat per la seva opacitat i falta de transparència democràtica. Dilluns es va escollir qui serà el seu nou líder, el portuguès Mário Centeno.

LES CLAUS

1. Què proposa Brussel·les per reformar l’eurozona?

Brussel·les proposa la creació d’un Fons Monetari Europeu (FME) perquè substitueixi l’actual Mecanisme Europeu d’Estabilitat. L’objectiu és el mateix: rescatar països i bancs que estiguin en risc de caure en el temut default (fallida). També vol oferir una ajuda als països de l’eurozona en cas de crisi i la creació d’un superministre de Finances, una fusió dels càrrecs del comissari d’Economia i del president de l’Eurogrup que tindria més capacitat d’acció.

2. Per què es presenten ara aquestes propostes?

Brussel·les feia temps que volia proposar noves mesures per a l’eurozona, però ha volgut esperar a les eleccions a França i Alemanya per presentar-les i aprofitar les bones perspectives econòmiques i de creixement dels països per començar a aprovar reformes. La victòria d’Emmanuel Macron a França és un suport clar a mesures que reforcin l’estructura i la capacitat d’acció de la UE i l’eurozona, tot i que la cessió de poder per part dels estats membres continuarà sent un dels obstacles a superar en les futures negociacions.

3. Quan entrarien en vigor?

Brussel·les vol que totes les mesures s’aprovin a mitjans del 2019, abans de les eleccions al Parlament Europeu, perquè comencin a ser efectives amb la nova legislatura. El calendari, però, estarà subjecte a les negociacions que obrin ara els diferents estats membres i la definició definitiva de solucions de consens.

stats