ERO BANKIA
Economia 17/02/2018

Joan Torrens: “La gestió pública va consentir la mala gestió privada de les caixes d’estalvis”

Portaveu del sindicat Unió Obrera Balear

Sabrina Vidal
4 min
Joan Torrens: “La gestió pública va consentir la mala gestió privada de les caixes d’estalvis”

PalmaDivendres a les 7 del matí el sindicat Unió Obrera Balear ratificava l’acord de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de Bankia després de tancar el període de consultes. L’acord signat redueix a 250 el nombre d’afectats a les Balears, tot i que continua sent la província més perjudicada. L’expedient es donarà per tancat el 30 de juny del 2019. Amb tot, pel portaveu del principal sindicat negociador, Joan Torrens, l’acord “és lamentable”.

Què us ha fet signar l’acord en el darrer moment?

Si no haguéssim entrat dins la negociació, encara seria pitjor. No celebram l’acord, com fan altres sindicats, perquè inclou la mobilitat geogràfica, però era l’única manera de continuar defensant els interessos dels treballadors de les Illes i de poder vigilar-ne el compliment.

Quins són els vostres èxits en la negociació?

Que no es llevi el complement de residència a la gent que hagi de tenir mobilitat, perquè el treballador se n’haurà d’anar i, a més, perdria poder adquisitiu -el complement és d’un 30%-. N’és només un exemple. També hem aconseguit que no es toqui la gent amb fills amb discapacitat i dijous a vespre vàrem reduir l’ERO de sis a tres mesos.

Què passa amb els treballadors que tenen 54 anys o més?

Tindran una altra manera de desvincular-se de l’empresa, amb més incentius. Per llei, els majors de 55 anys tenen dret que l’empresa subscrigui un conveni amb la Seguretat Social per poder continuar cotitzant. Aquí hem pactat una franja dels 54 fins als 63. Dels 250 afectats, hi ha 104 persones amb més de 54 anys que es podrien acollir a un acomiadament incentivat.

L’empresa ha aprofitat l’ERO per tancar més oficines de les necessàries?

L’afectació laboral no hauria estat tanta si no haguessin tancat més sucursals de les necessàries. S’han tancat oficines que no estan solapades i que guanyaven doblers.

Bankia ha dit que en els acomiadaments prioritzaria la meritocràcia. Creis que es farà?

Això han dit, però no figura a la llei. És una manera de pressionar els treballadors perquè facin més hores que un rellotge i siguin més productius. L’empresari pot decidir a qui aplica la mobilitat geogràfica per abocar-lo a l’extinció i es pot basar en el que vulgui, sense criteris.

Teniu peticions de gent afectada?

Cada dia: de gent que s’hi vol apuntar, de gent que vol fer números... El període voluntari per apuntar-s’hi acaba dia 2 de març i després l’empresa et treu quan vulgui fins al 30 de juny.

El principal motiu de considerar-lo un mal acord és la mobilitat?

No és bo o dolent, és com un menú del qual t’has de menjar el primer plat, el segon i les postres; és el que hi ha, t’agradi o no. Les indemnitzacions per a la gent més gran són raonables. La dels menors de 54 podrien ser millors, tot i que les primes ho compensen, però la mobilitat no és acceptable, perquè es pot emprar per oferir una feina que un insular difícilment acceptarà. Els treballadors majoritàriament tenen més de trenta anys, fills escolaritzats, cònjuge...

Com heu viscut el tancament de Sa Nostra?

Els treballadors tenim un dol per Sa Nostra. Quan començaren les fusions fredes, vàrem ser l’únic sindicat que hi votà en contra perquè vèiem venir la bancarització de les caixes. Els directius es reunien amb el Govern i deien que no hi hauria repercussions i ha estat tot mentida.

Va ser culpa de la gestió o de la crisi ecònomica mundial?

Les caixes alemanyes continuen; hauríem de demanar a Merkel o a De Guindos per què.

Ha estat una mala gestió privada o una mala gestió pública?

Totes dues coses. La gestió pública ha consentit la mala gestió privada perquè qui ho havia de vetlar era el Banc d’Espanya amb la Comissió del Mercat de Valors. I en el cas de la Comunitat Autònoma, de la Conselleria d’Hisenda i Economia i del protectorat. Per part de l’Administració, ningú ha fet la feina que havia de fer. Quan les caixes es varen polititzar, el model quedà pervertit.

També hi podrien tenir relació les inversions que Sa Nostra va fer a Miami.

Va ser una inversió de 50 milions de dòlars. El problema és que hi va haver molts de Miamis. L’Administració va permetre que els bancs i caixes sortissin a cercar doblers a Europa a preu econòmic. I es va voler jugar a grans bancs sent molt petits i amb un capital que no era seu.

Creis que amb Bankia s’acabaran els problemes?

Bankia procedeix de Caja Madrid, la caixa probablement pitjor gestionada. Ara Bankia té deu xarxes, set de seves i tres de BMN, sota una empresa pública que èticament es comporta com una banca ultraliberal tant amb els empleats com amb la clientela.

Queda res de l’Obra Social i del patrimoni?

El darrer pressupost de Sa Nostra per a l’Obra Social va ser de 13 milions d’euros i ara sobreviuen amb la responsabilitat social corporativa, una misèria. Pel que fa al patrimoni, la meitat és en mans de BMN.

Ara es té pensat obrir Can Tàpera.

El vàrem salvar nosaltres. Les dietes que teníem els representants de UOB les ingressàvem a una caixa de resistència que ens va ajudar a pagar els advocats per fer un requeriment i que no s’hipotecàs.

stats