Joan Miralles i Joan Forteza: El lloguer turístic, a debat entre Federació de Veïns i Habtur

PalmaEl president de la Federació de Veïns de Palma, Joan Forteza (Palma,1950), i el de l’Associació d’Habitatge Turístic, Joan Miralles (Palma, 1976), tenen pronunciaments diferents sobre la prohibició del lloguer turístic a la ciutat. Miralles considera que és una activitat positiva perquè afavoreix les famílies i l’oferta d’oci i restauració. Per la seva banda, Joan Forteza subratlla que la limitació del lloguer turístic només als habitatges unifamiliars a la llarga pot repercutir positivament en un accés a l’habitatge més equitiatiu i que no és l’única mesura que s’ha prendre per millorar les condicions de vida dels ciutadans.

Joan Forteza: La Federació d’Associacions de Veïns va prendre la iniciativa de recollir signatures per limitar el lloguer turístic perquè el problema d’accés a l’habitatge no afecta només el centre de la ciutat, sinó que ja l’abasta sencera. Hi va haver sis mil persones que s’hi comprometeren. Férem un treball de camp de manera presencial, traguérem taules al carrer i parlàrem amb els veïns. L’Ajuntament encarregà un treball que el que fa és confirmar el que nosaltres dèiem; és a dir, que no hi ha possibilitats d’accés a l’habitatge. El problema s’ha estès a les barriades de Palma i ja comença a afectar pobles de l’entorn, com Santa Maria i Consell. Això vol dir que el fenomen de la gentrificació ja s’experimenta en pobles.

Joan Miralles: El lloguer turístic és una activitat econòmica que pot ser positiva; afavoreix les famílies i l’oferta d’oci i restauració. D’altra banda, hi ha persones que, gràcies a l’activitat del lloguer turístic, han trobat ocupació. Valoram negativament aquesta pohibició. De fet, això tindrà unes conseqüències. No crec que amb aquesta mesura se solucioni el problema d’accés a l’habitatge, perquè l’increment del preu de l’habitatge tant en propietat com en lloguer no es deu a un únic factor. S’aconseguirà que els propietaris acabin venent i que s’incrementin els preus. No creim que la prohibició del lloguer turístic eviti el problema d’accés a l’habitatge.

J.F.: No estic d’acord amb aquestes apreciacions. El fet que l’Ajuntament prohibeixi el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars no és l’única mesura que s’ha de prendre. El fet que molts de ciutadans no venguin o lloguin farà que els preus baixin. No pens que en quedin perjudicats els comerços o l’oferta complementària. Visiten Mallorca setze milions de turistes. Hi ha dies del mes d’agost que la població residencial de Palma es duplica; per tant, hi ha mercat suficient a causa de l’èxit que tenen Mallorca i la nostra ciutat com a destinació turística. Hi ha d’haver mesures complemèntaries a favor de l’habitatge. No parlam d’habitatge social, sinó de l’habitatge digne que volem per als nostres fills. De cap manera podem permetre que el lloguer o la venda a un estranger d’una segona residència obstaculitzi l’accés dels palmesans a una primera residència. Els qui volen aquí una segona residència tenen assegurada la primera als seus països i nosaltrres aquí no la hi tenim.

Lliure circulació

J.M.: Espanya està a Europa. Existeix la normativa de Schengen que garanteix la lliure circulació de persones i de béns. Un ajuntament o un govern autonòmic no poden impedir-ho. Pensar que prohibint el lloguer es limitarà la venda d’habitatges és il·lusori. Dit això, a mi em preocupa molt el tema del model de ciutat a Palma. Pivota tot entorn del lloguer turístic, que és culpat de tots els mals. El lloguer ha propiciat la rehabilitació de zones. El model de ciutat ha de tenir en compte que Palma és molt més que el centre. Les persones que volen anar a sopar només poden anar a Santa Catalina o a Blanquerna, perquè no hi ha més carrers exclusivament per a vianants. D’altra banda, la gent que ara viu, per exemple, a la Gerreria va substituir la població que hi havia fa vint anys. La manera d’evitar aquesta segregació urbana és una política d’habitatge social molt potent. El lloguer turístic no és l’únic factor del problema i contribueix a una major distribució de la renda.

Distribució de la riquesa

J.F.: Tota aquesta riquesa està molt mal distribuïda. Malauradament, està en mans de molt poques persones. Repetesc que no parlam d’habitatge social, tot i que la nostra ciutat en tingui 1.500, de manera que no es troba ni en la mitjana espanyola ni en l’europea. L’habitatge no està a l’abast de la classe mitjana treballadora. El problema el defineix l’informe que ha fet l’Ajuntament.

J.M.: Per favor, si és un informe que abans de fer-lo ja se’n sabien les conclusions! L’objectivitat d’aquest informe la pos molt en dubte. Ja parlaven de conclusions abans que es dugués a terme. És la manera de justificar una decisió que ja estava presa de molt abans. De fet, hi havia part de l’Ajuntament que havia promès reunir-se amb l’associació que jo represent, una vegada redactats els informes previs, i no hem tingut mai aquesta reunió. A nosaltres ens preocupa el problema d’accés a l’habitatge. L’accés no només depèn del preu, que és un factor important, sinó també dels salaris. Amb l’entrada en vigor de la Llei turística, un terç de l’oferta de lloguer turístic s’ha donat de baixa, perquè ho ha vist inviable.

J.F.: La llei no ha entrat en vigor, hi ha una moratòria.

J.M.: No, no, no. La llei ha entrat en vigor. Hi ha una moratòria per fer aquest procés de zonificacions, però està aprovada des del mes de juliol. La llei diu que es necessita el permís de la comunitat de propietaris, un terç de l’oferta de lloguer s’ha donat de baixa i el preu no tan sols no ha baixat, sinó que ha augmentat. Això demostra que les variables que fan que el preu de l’habitatge a Palma sigui elevat no només se cenyeixen al lloguer turístic. Sobretot el problema de l’accés a l’habitatge no depèn de la limitació del lloguer turístic. Per començar, a Palma hi ha cinc vegades més habitatges buits que vacacionals. No veig que ningú acusi els propietaris que en tenen un de buit de la pujada dels preus.

Pujada del preu del lloguer

J.F.: No se n’ha donat de baixa un terç, perquè un terç no s’hi ha donat mai d’alta. La possibilitat era d’unifamiliars, no de plurifamiliars. La gent que comercialitzava ho feia d’una manera totalment il·legal, davant la permissivitat de les institucions. I en això s’ha de posar l’accent i no se’ls ha de beneficiar; al contrari, se’ls ha de perjudicar, perquè tenen un paper important en aquest esdevenir i en el perquè estam ara com ara en aquesta situació; perquè si aquests pisos haguessin pogut estar a l’abast de ser un lloguer normal, no ens trobaríem en aquesta situació. Quant a la responsabilitat que té el lloguer turístic en la pujada de preus, no és única, però sí que en té a causa de la voracitat de les empreses que no són d’aquí i que són poc transparents, amb una residència, per exemple, a San Francisco, als Estats Units.

J.M.: Quan es computen aquests ingressos, no es té en compte que un 90% van als propietaris. Tampoc es té en compte que hi ha persones que gestionen habitatges i no són seus; és a dir, que es crea ocupació. Constantment s’han dit veritables disbarats sobre el lloguer turístic, moltes vegades fomentats pel desconeixement del sector. Tu tens un habitatge: que no el puguis posar en lloguer vacacional no vol dir que immediatament es converteixi en residencial. Molts acabaran en venda.

J.F.: És un benefici d’un 40%.

J.M.: Nosaltres només cobram un 3%. També passarà que hi haurà habitatges que es comercialitzaran conforme a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).

El Govern

J.F.: Nosaltres entenem que la llei preferent, davant altres normatives, ha de ser l’aprovada pel nostre Govern, perquè està feta la transferència en turisme i parlam de lloguer turístic. Si per qualsevol circumstància en un municipi no està feta la zonificació, només es podran llogar els plurifamiliars.

J.M.: Resta un any de legislatura, ja veurem si aquesta limitació passa o no factura al Govern actual. Fins i tot, jo aniria més enllà. Hem demanat que s’aclareixi si es pot o no llogar a través de la LAU, per dies o per setmanes.

J.F.: Entenc que la llei que s’ha d’aplicar és del Govern. Pens que té una prevalença davant una altra llei estatal. Opinam tot el contrari. Quant a les conseqüències polítiques que esmentàveu, també podria ser que tingués un efecte positiu per a les forces polítiques que componen l’actual majoria municipal. Aquesta és una apreciació vostra. Jo pens que els podria afavorir, més que perjudicar. Els ciutadans de Palma se’n veuran beneficiats.

J.M.: Si la bonança econòmica minva, ja es veurà quines en seran les conseqüències. S’ha d’anar alerta a arrogar-se la representació de la ciutadania com amb altres temes, com el de les terrasses; els ciutadans de Palma també volen anar a les terrasses.

J.F.: Sempre hem dit que volem terrasses. Ara bé, terrasses a qualsevol preu, de cap de les maneres. És una activitat lucrativa. Si una empresa té deu cambrers que cobren 1.500 euros cada mes, bé; jo hi estaria d’acord.

J.M.: Nosaltres pensam que quan es parla de model de ciutat, s’han de tenir en compte molts de factors, no només obeir els interessos d’alguns.