No farem història dels antecedents i orígens de les caixes d’estalvis a Balears, la finalitat de les quals era arrelar la idea d’estalvi principalment dins la classe treballadora, que en aquells moments no rebia encara la Seguretat Social, i combatre l’usura sobre les classes modestes, que a Mallorca era molt abundant.
L’any 1882, un grup de mallorquins de prestigi es va reunir davant notari per constituir la Caja de Ahorros y Monte Piedad de las Baleares, amb un capital fundacional de 44.600 pessetes que en pocs exercicis ja es va poder reintegrar.
Des del seu inici fou regida per la Junta de Patrons. L’article 1 del seu estatut deia: “Té la consideració d’institució beneficiària amb finalitats socials”.
Des dels primers exercicis, va mantenir el criteri de ser únicament per a beneficiència i aliviava la gent que ho necessitava amb préstecs fàcils i econòmics. A més, la caixa es va dedicar a cancel·lar els prèstecs del Montepío -nom amb què es coneix popularment- sobre articles de primera necessitat.
A les seves memòries queda reflectit com es va desenvolupar sense perdre el seu caràcter fundacional. L’any 1918, la beneficiència es convertí en ‘obra social’, que es nodria d’una part important dels guanys. D’aquesta manera es dedicaren importants quantitats de doblers a atendre le necessitats de ciutadans i institucions que es dedicaven a ajudar. A més, es va col·laborar amb catàstrofes que varen tenir lloc a Mallorca. En aquell moment eren ajudes de gran impacte que el temps ha acabat silenciant.
M’agradaria referir-me a obres socials que encara existeixen. Durant els anys 20 del segle passat, davant la greu necessitat d’habitatge social, vàrem construir cases econòmiques a l’antiga carretera a Llucmajor del Molinar; al carrer de Manacor, a la barriada de la Soledat -que s’entregaren a 34 famílies-; als terrenys de Can Domeng, amb una escola i una capella; al carrer de Vilanova o, més recentment, 198 habitatges socials al Coll d’en Rebassa.
L’any 1929 es varen adquirir els terrenys a Can Tàpera per fer una colònia escolar i el 1931 va néixer el centre de formació social, que s’acabà convertint en un punt de referència per a conferències, jornades pedagògiques i manifestacions culturals.
En els anys 70 s’obriren diverses llars per a gent gran a Son Gotleu, Son Rapinya, la Soledat, Son Ferriol, Son Espanyolet i Sant Cristòfol. I l’any 1984 obrí les portes el Centre de Cultura Sa Nostra del carrer de la Concepció. Es va fer una gran promoció artística.
L’any 1968 es va nomenar don Carlos Blanes i Nouvilas, director general. Va ser el gran impulsor de l’expansió de Sa Nostra, que obrí oficines a totes les illes i es va convertir en la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Balears.
En aquella època es patrocinaren publicacions d’obres, especialment de temàtica balear; s’ajudà constantment la Universitat de les Illes Balears, i es becaren estudis a famílies amb pocs recursos. També cal destacar el valor del seu Fons Patrimonial.
L’any 1994 s’inaugurà i entrà en funcionament l’edifici de Serveis Centrals a Son Fuster.
Seria convenient anatlizar les diferents etapes i resultats de la seva activitat financera, que des del començament consisití a ajudar les persones i empreses locals, i com es va arribar fa pocs anys a aquell ‘pluf’ de les caixes d’estalvis.
Fa pocs dies em sortiren les llàgrimes en veure que a la capçalera d’una de les oficines de Sa Nostra hi havia un altre anagrama. Només em queda recordar quan, cada vegada que li demanaven a un parent metge davant un mort “com ha estat això?” ell, lacònicament, contestava: “No cerqueu coverbos, ha mort”.
