TURISME

Les Illes Balears impulsen mesures contra la massificació turística

Barcelona, Dubrovnik i Venècia són destinacions que també intenten limitar el creixement

El creixement del fenomen conegut com a turismofòbia i el descontentament per la saturació d’alguns serveis i espais públics per part dels turistes no és exclusiu de les Illes Balears. Algunes destinacions europees, igual que la nostra comunitat, ja han començat a aplicar mesures per regular o limitar el nombre de turistes que les visiten, tot i que aquesta activitat continua sent la principal, i, de vegades, única font de riquesa d’aquestes destinacions.

Balears és el destí favorit d’una bona part de països emissors, com Alemanya i la Gran Bretanya, per això, la forta pressió de més de 16 milions de turistes a l’any ja obliga a prendre algunes mesures, la primera de les quals va ser la posada en marxa de l’Impost de Turisme Sostenible, que ha suposat una pujada de preu de les estances del hoteleres alhora que es financen projectes de millora de l’entorn, per desestacionalitzar, rehabilitar o adquirir espais emblemàtics.

Limitació de la capacitat

Una altra mesura és la limitació de la capacitat d’allotjament, tot i que de moment no ha estat gens efectiva a causa del creixement destacat del lloguer turístic d’Airbnb i altres plataformes en línia. El Consell de Mallorca, però, ha fixat en 430.000 el sostre de places dedicades al turisme i ha creat una borsa de 43.000 noves places per arribar-hi, tot i que els ecologistes denuncien que ja hem arribat a aquest límit si tenim en compte l’oferta il·legal.

La tercera mesura d’importància ha estat la limitació d’accés a determinats llocs emblemàtics, com ara el far de Formentor, l’Almonia, el caló del Moro o el Trenc, a Mallorca, Macarella i Favàritx, a Menorca, o la intenció de no deixar entrar cotxes a Formentera a partir del 2019.

Jaume Adrover, portaveu de Terraferida, destaca que algunes mesures com la limitació de l’accés a determinats llocs són cosmètiques, sense gran incidència. “L’única acció amb efectivitat és la urbanística. És necessari posar fre tant en el cas de les places turístiques com de les residencials”, explica.

Venècia, Dubrovnik i Barcelona

Venècia, amb només 55.000 residents, ha de fer front durant la temporada alta a prop de 60.000 visitants diaris. El dies de més activitat la ciutat supera els 120.000 visitants, convertint el centre històric en un parc temàtic en el qual els residents se senten incòmodes. Les protestes fa ja uns anys que han passat de l’àmbit privat al públic. Les primeres mesures s’han començat a posar en marxa.

En determinats llocs emblemàtics de Venècia, s’hi han col·locat comptadors de persones per mesurar l’impacte del turisme i prendre futures decisions sobre els llocs on es podria limitar l’accés de visitants. Durant el passat pont de maig també es varen instal·lar de manera experimental barreres en determinats punts, com els històrics ponts, per tal de discriminar, en cas que sigui necessari, el pas de residents i de turistes.

Una altra mesura ha estat l’edició de mapes per intentar impulsar la visita a zones menys congestionades de la ciutat, ja que sobretot els visitants de creuers es concentren als voltants de la plaça de Sant Marc. També s’inclourà el transport a zones més allunyades de la zona turística. El batle, Luigi Brugnaro, ha convertit en una prioritat les polítiques per fer front a aquesta invasió turística que rep la ciutat en determinades èpoques de l’any. A més, la web de l’Ajuntament mostrarà en temps real el nombre de visitants de concentrats a determinats llocs de la localitat per tal de desanimar el trànsit cap a aquests punts.

Dubrovnik, tot i rebre un volum de turistes molts més baix que altres destinacions saturades, els dies de temporada alta veu desbordada la seva capacitat per atendre en condicions els turistes. Així ho ha cregut almenys el seu batle, Mato Frankovic, que vol anar molt més enllà de la recomanació de la Unesco de limitar les visites al centre medieval a 8.000 diàries i no permetre l’accés a més de 4.000 turistes.

La ciutat vol instal·lar càmeres a les tres portes d’entrada al centre històric per monitortizar, i limitar si és necessari, l’entrada de visitants, tot i que es reconeix que aquesta mesura, juntament amb la disminució d’arribada de creuers, provocarà una caiguda d’ingressos per als negocis de Dubrovnik. També s’han reduït en un 30% de la capacitat de les terrasses dels bars i restaurants.

Els problemes de Barcelona són diferents. No es tracta tant d’una qüestió d’espai com de convivència entre els residents i els turistes, que en alguns barris, que alguns veïns fins i tot han optat per anar-se’n. S’apunta la pèrdua d’identitat cultural de la ciutat com uns dels principals impactes negatius del turisme. Amb els creuers arriben 2,7 milions de turistes a l’any a Barcelona, fet que ha conduït l’actual ajuntament a reordenar els ports per tal de recuperar espai per als veïns i allunyar del centre algunes terminals per a creuers.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF