Publicitat
Publicitat

Hisenda intervé les targetes de crèdit dels alts càrrecs del Govern

Renda garantida, cultura, agricultura i promoció econòmica es veurien congelades

Els tècnics jurídics i econòmics de la Generalitat es van passar el dia d’ahir navegant entre els diferents punts de la llei que ha de suposar la intervenció total de les finances catalanes. Al mateix temps que representants del sector financer es reunien al ministeri d’Hisenda amb els responsables de la intervenció per limitar l’ús de les targetes de crèdit dels alts càrrecs de la Generalitat, el Govern estudiava a quines partides pressupostàries afectarà la intervenció, sense haver-ne tret del tot l’aigua clara.

D’una banda, una de les mesures de control aprovades que ja ha entrat de facto en vigor és l’impediment per totes les vies que la Generalitat s’endeuti més, i aquí hi entren, fins i tot, les targetes de crèdit dels alts càrrecs del Govern. Tal com van confirmar ahir fonts financeres i va avançar El Periódico, si algun dels consellers o algun altre alt càrrec de l’executiu vol fer qualsevol pagament amb la seva targeta del Govern haurà d’acompanyar-lo d’un certificat de la Intervenció General de l’Estat. Si no, Hisenda ja es va reunir ahir amb els bancs per assegurar-se que no acceptarien cap tràmit. A més d’aquesta supervisió, els bancs també hauran de controlar qualsevol altre pagament i avisar directament la fiscalia si en detecten algun de “sospitós”.

Les partides en risc


I mentre Hisenda ja ha mogut els fils per estrènyer el setge econòmic a la Generalitat també a través del control dels pagaments dels serveis bàsics, el Govern es va passar el dia d’ahir analitzant les mesures aprovades per veure quines són les partides que poden quedar congelades si l’executiu no signa l’acord de no disponibilitat de crèdit i no fa arribar a Hisenda una llista de tots els pagaments pendents de fer.

Segons recull la llei d’estabilitat que l’executiu espanyol està executant, queda garantit automàticament el pagament de partides bàsiques com ara suport a la família, atenció a la immigració, educació i beques, atenció a la infància, les transferències a ens locals i dependents i els interessos financers. Tot i això, des de la Generalitat avisen que hi ha altres serveis que no queden recollits dins aquests punts: un d’ells és la renda garantida de ciutadania, que està recollida dins un altre programa pressupostari. Tampoc estan inclosos en els pagaments subvencions diverses, cultura ni agricultura. “Totes les que pertanyen a conselleries que no són Ensenyament o Salut”, expliquen fonts d’Economia. A més, el Govern tampoc té clar si partides com la seguretat podrien veure’s afectades.

Però quin és el risc? Amb l’acord de no disponibilitat (el document en què la Generalitat hauria de certificar que no pot fer cap pagament) el que farà Hisenda és controlar totes aquestes despeses exigint certificats de cada una, cosa que, segons el Govern, alentirà els processos, perquè la Generalitat fa milers de pagaments diaris a centenars d’entitats. D’altra banda, si el Govern opta per no signar l’acord i no entregar el llistat de despeses pendents, Montoro ho farà igualment després d’enviar la pertinent notificació. En aquest cas, Hisenda es trobaria davant la tessitura d’haver de determinar què i a qui paga sense la col·laboració de la Generalitat i, per tant, amb el risc d’endarrerir els pagaments que habitualment es fan cada dia 25. Un embolic burocràtic que a la pràctica posa en risc partides tan importants com la renda garantida però que juguen un paper clau en la pugna entre governs per veure qui estira més la corda sense trencar-la.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF