Hilda I. Arbonés: “L’entorn laboral només reconeix les situacions més greus i paradigmàtiques”

És advocada laboralista especialista en assetjament moral

Advocada laboralista, Hilda I. és impulsora del moviment Jupsin, de “justícia, psicologia i informació per dir no a l’abús”. És autora del llibre Acoso moral en el trabajo y su tutela preventiva.

L’assetjament sexual a la feina va lligat sempre a un comportament masclista o té més a veure amb relacions de poder?

L’assetjament sexual és, per sobre de tot, una manifestació de les relacions de poder. En l’àmbit laboral s’inscriu en tres grans eixos, el primers dels quals és la violència contra les dones com a mitjà o instrument del poder de gènere; així mateix, s’emmarca en un entorn laboral sexista, en què es duen a terme actes discriminatoris contra les dones, i, de manera secundària, s’associa també a altres tipus d’assetjaments que es produeixen en l’entorn laboral, com el psicològic o el moral.

Què afavoreix en l’entorn laboral aquest comportament?

Hi ha una manca de visibilització social de l’assetjament sexual, a causa, sobretot, de la tendència a ocultar-lo per part de la persona que el pateix. L’entorn laboral tendeix a negar l’assetjament sexual i només en reconeix les situacions més greus i paradigmàtiques. Per tant, és necessari aclarir conceptes i fer campanyes de conscienciació.

Quin tipus de protecció s’ha de donar a la víctima perquè denunciï aquests comportaments?

L’empresa ha de facilitar informació sobre com actuar, oferir la possibilitat d’assistència psicològica i mèdica, proporcionar informació general sobre els drets, a més d’assessorament jurídic i professional, i informar de la via disciplinària i de les mesures cautelars que poguessin correspondre a la víctima.

S’estigmatitza la víctima d’alguna manera?

Sí, hi ha clars paral·lelismes amb la violència de gènere que té lloc en l’àmbit familiar, en aquest aspecte. És una certa estigmatització que respon als mateixos estereotips socials que estimulen els assetjadors a comportar-se així.

Hi ha sectors econòmics on és més freqüent aquest tipus d’assetjament?

En aquells sectors o empreses en els quals les dones estan poc representades, com els àmbits de direcció o presa de decisions, és més freqüent que hi hagi problemes d’aquest tipus. Tanmateix, en ambients de treball poc qualificats hi ha també una certa propensió a l’assetjament entre iguals molt rellevant.

Què ha de canviar a les empreses?

Les empreses estan obligades a promoure condicions de treball que evitin situacions d’assetjament i arbitrar procediments específics per a la seva prevenció i per donar sortida a les denúncies. És un mandat legal previst en l’art. 48.1 de la Llei orgànica d’igualtat. Per això, han de subscriure una declaració de principis, un compromís de tolerància zero a l’assetjament sexual, elaborar campanyes de sensibilització i d’informació i realitzar accions formatives, que haurien de formar part d’un protocol contra l’assetjament sexual a la feina, a més de disposar d’un pla d’igualtat, en el cas de les empreses que tenen més de 250 treballadors.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF