Grècia tanca l’últim rescat europeu i comença a girar full a la crisi

Brussel·lesVuit anys després del primer rescat, Grècia pot girar full a la intervenció europea amb el tancament definitiu del seu tercer i últim rescat. Els ministres d’Economia dels països de l’euro han tancat aquesta matinada a Luxemburg un acord que permetrà posar fi a l’últim programa d’ajuda europea aquest estiu. “Grècia és avui un altre país, capaç de reprendre tot sol el seu futur econòmic i social”, va assegurar ahir el president de l’Eurogrup, el ministre portuguès Mário Centeno.

Els ministres han acordat la fi del tercer rescat amb un paquet que inclou mesures per alleugerir el deute grec, que se situa al voltant del 180% del producte interior brut (PIB) del país. Una reestructuració del deute ha sigut des del principi el cavall de batalla de les negociacions entre Europa i Atenes. Els experts consideraven clau l’alleugeriment del deute per poder-lo fer sostenible de cara al futur i que Grècia pugui redreçar la seva economia, però fins ara Alemanya no volia acceptar cap quitança.

Finalment, ja de matinada i després d'hores de debat, els ministres dels països de l'euro han acordat amb Atenes una nova extensió de 10 anys dels venciments dels crèdits i han acceptat que Grècia no comenci a pagar els interessos dels préstecs del rescat fins al 2032. “Per obtenir un acord i tancar el programa de rescat necessitem un paquet creïble de mesures prou fortes per reduir la càrrega del deute de Grècia”, havia subratllat al començament de la reunió el comissari d’Economia europeu, Pierre Moscovici.

Els problemes de Grècia van començar el desembre del 2009 quan el seu elevat deute públic va provocar un terratrèmol financer del qual el país no es va poder recuperar: la borsa va caure i els bons grecs es van desplomar. Atenes, a un pas de la fallida, va haver de demanar ajuda a Europa. Tres mesos després, el març del 2010, els socis europeus acordaven el primer pla de rescat pel país i obrien un dels períodes econòmics més negres de Grècia. Durant mesos alguns socis pressionaven perquè el país sortís de l’euro i es va popularitzar el mot Grexit. El daltabaix es va poder evitar.

Grècia ha complert

Atenes ha rebut en total, sumant els tres plans d’ajuda, 273.000 milions d’euros en forma de crèdits. Per poder tancar definitivament el tercer rescat, els socis de l’Eurogrup també van aprovar la quarta revisió del pla. Moscovici va assenyalar ahir que Atenes “ha complert” les 88 mesures que se li havien exigit i ha adoptat unes 450 reformes en els últims anys.

Tancar l’últim rescat és una fita històrica, però amb la retirada de la tutela de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) no s’acaben els problemes per a Grècia. El país continua tenint un deute elevat, lidera el rànquing d’atur a la UE amb un 20%, i la greu crisi econòmica ha deixat una empremta que trigarà dècades a esborrar-se. Sobretot per les retallades draconianes i les reformes que s’ha vist obligada a fer a canvi dels rescats. La política d’austeritat s’ha traduït en més pobresa. Amb les retallades, el sou mínim s’ha reduït fins als 586 euros mensuals.

Tot i la situació difícil, l’economia grega mostra símptomes de recuperació: el creixement del 2017 es va situar en l’1,4% i l’atur va baixant a poc a poc. Al febrer Grècia va ser capaç de tornar a finançar-se als mercats amb una emissió de deute.