El Govern lleva el plus de 22.000 euros als alts càrrecs amb residència a la Península

L'Executiu aprova 5.881 milions d'euros per als pressupostos del 2021, amb un increment de la despesa sanitària d'un 12%

El Govern ha eliminat el plus de 22.000 euros als alts càrrecs amb residència fora de les Balears dels pressupostos del 2021 i el pagarà només als que tenen el seu habitatge a Menorca, Eivissa i Formentera. "La redacció que s'ha aprovat inclou un plus de 22.000 euros per a les persones que tenen les seves residències a les illes que no són la seu del Govern", ha anunciat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez. Els alts càrrecs procedents de la Península deixaran de cobrar aquesta quantitat, un any després de la polèmica que es va generar perquè el rebessin càrrecs amb la residència fora de les Illes.

Aquesta mesura no afectarà els consellers de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons; la consellera d'Agricultura, Mae de la Concha –ambdós amb residència a Menorca–; així com la consellera de Presidència, Pilar Costa (Eivissa). Però sí que es llevarà el plus al cap de gabinet d'Agricultura, Fernando Fernández; a la directora general de sobirania alimentària, Paula Valero; al director general de Consum, Félix Alonso; o al director general d'Energia, Aitor Urresti, tots ells càrrecs de les conselleries de Podem –Agricultura, Pesca i Alimentació, i Transició Energètica i Sectors Productius.

Cal recordar que l'Oficina Anticorrupció va proposar ajustar el complement d'habitatge per indemnitzar el cost exacte que impliquen els desplaçaments a Mallorca. 

Un 0,2 menys de pressupost que el 2020

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns el projecte de llei de pressupostos per al 2021 per 5.881,5 milions d'euros, un 0,2% menys que el 2020 –de 5.893,1 milions d'euros–, encara que l'Executiu preveu superar els 6.000 milions d'euros gràcies a les aportacions extraordinàries de l'Estat i els fons europeus, que no s'hi han inclòs. Segons aquests comptes, la despesa sanitària s'incrementarà un 12%, dels 1.726,9 milions d'euros d'enguany fins a 1.933,2 milions –206 milions més. La prioritat de tot plegat és fer front a la pandèmia de covid-19. "S'ha contractat més personal sanitari i rastrejadors, i també s'ha incrementat el subministrament de material de protecció", ha continuat Sánchez.

L'explicació que el pressupost del 2021 sigui inicialment inferior al del 2020 es troba en la reducció del pressupost financer, que són els doblers que l'Executiu destina a pagar el deute amb els bancs. Si durant el 2020 s'han destinat 1509,3 milions d'euros a aquest fi, el 2021 s'hi destinaran 1.155 milions. Això ha estat possible després que enguany s'hagin amortitzat 450 milions d'euros de dues emissions de deute de legislatures anteriors –anys 2005 i 2010.

"Aquesta és una xifra inicial, un punt de partida", ha indicat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, durant la seva compareixença. "Esperam que les Balears rebin uns recursos superiors al pes de la seva població a causa de la caiguda del PIB i l'increment de l'atur quan s'incorporin noves partides de fons europeus", ha afegit. Cal tenir en compte que al final del 2021 les Illes assoliran un rècord de deute, amb 9.318 milions d'euros –el 2020 ha estat de 9.021 milions d'euros.

L'increment deriva de la suspensió dels límits de deute i dèficit, així com de la regla de despesa. D'aquesta manera, l'Estat ha fixat el 2,2% com a taxa de referència de dèficit per a les comunitats autònomes, i en cobreix la meitat, un 1,1% –295,7 milions d'euros. L'altra meitat l'assumeix el Govern.

Una altra part del gruix de la despesa pública es destinarà a educació i serveis socials. L'increment en l'àmbit educatiu serà de 48 milions d'euros: es passarà de 1.005,3 milions d'euros el 2020 a 1.053,2 milions. Quant als serveis socials, la despesa augmentarà dels 186,7 milions d'euros a 215,3, un 15,3% més que el 2020.

"Són uns pressupostos per a un esforç públic extraordinari per fer front a la situació d'emergència i a la reactivació econòmica i social", ha continuat Sánchez, qui ha recordat que el sostre de despesa serà de 4.726,5 milions d'euros, un 7,8% més que el 2020 –342 milions d'euros més. Dit això, el descens dels pressupostos previst inicialment pel Govern és a causa del descens de la despesa financera, que s'ha reduït un 23,5%: el Govern pagarà en préstecs als bancs 354,3 milions menys l'any que el 2020 –de 1.509,3 milions d'euros a 1.155.

Sense tocar impostos i amb els sous dels funcionaris congelats

Malgrat les peticions dels partits de la dreta, com el PP i Ciutadans, els pressupostos de l'any que ve no preveuen cap baixada dels impostos, però tampoc els apugen més enllà de l'aplicació del nou cànon de residus a partir del juliol del 2021 –no apujar impostos era una de les condicions que va posar Cs per votar a favor dels pressupostos al Parlament. 

Pel que fa a la congelació del sou dels funcionaris, que ja es va fer pública a començament d'agost, Rosario Sánchez ha explicat que, després de quatre anys de pujades i en les circumstàncies actuals, el Govern té altres prioritats. "Hi ha altres qüestions com la contractació de personal i les polítiques per garantir la seguretat sanitària que requereixen un esforç públic extraordinari. En aquest moment, no tenim la prioritat d'un increment de sou", ha dit Sánchez al respecte.

Els fons europeus

Sánchez ha assenyalat que la previsió d'Hisenda és que el pressupost de l'any que ve superi els 6.000 milions d'euros gràcies a l'arribada de fons europeus. El que sí que ja s'ha incorporat a la previsió d'ingressos del Govern són 100 milions d'euros del paquet anomenat React-EU. 

D'altra banda, hi ha 153 milions d'euros del fons de recuperació i resiliència que no figuren en el projecte de pressupostos, però que sí que s'han inclòs en els pressupostos generals de l'Estat. Es tracta de 133 milions per a polítiques mediambientals i d'habitatge, i 20 milions per a actuacions en l'àmbit turístic.

El sistema de finançament autonòmic continuarà aportant la majoria dels ingressos de la Comunitat Autònoma per al 2021, amb 2.887 milions d'euros –un 49%. D'altra banda, la pandèmia provocarà un descens en la recaptació d'impostos, tant cedits –successions i donacions, i transmissions patrimonials i actes jurídics documentats–, amb un 24,6% de caiguda, com propis –ecotaxa i cànon de l'aigua–, amb una baixada d'un 34%. També s'ha previst que es recapti un 13% menys de taxes –de 91,3 milions d'euros a 79,1. 

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF