TECNOLOGIA

Glovo cobra fins a un 35% de comissió als restaurants

Existeixen contractes en què s’imposa als establiments el pagament d’una quota mensual de 100 euros

“No puc assumir aquestes condicions perquè em generen pèrdues”. És la veu del Marcos (nom fictici), un restaurador català, sobre el contracte que va signar perquè els seus plats es puguin demanar a través de Glovo. En el seu cas, ha optat per repercutir en els seus clients el que li cobra la plataforma per guanyar visibilitat. És a dir, a través de l’aplicació els productes són més cars que quan el comensal seu a taula, perquè el propietari no pot fer front al cost dels repartiments. Encara que el model laboral d’empreses com Glovo i Deliveroo és l’aspecte que ha generat més controvèrsia, aquestes aplicacions obren un altre interrogant: ¿són justes les condicions que imposen als comerciants per treballar-hi?

L’ARA ha tingut accés a un d’aquests contractes, en què Glovo fixa una comissió del 35% més l’IVA sobre les vendes del restaurant a través de la plataforma. Tot i així, en els termes i condicions de l’acord Glovo deixa clar que aquest percentatge és “variable”. Això implica que la comissió de la plataforma no és la mateixa per a tots els comerços i que pot dependre de criteris que la companyia no explica al contracte. La sospita d’alguns restauradors és que aquesta comissió és inferior en el cas de les cadenes de menjar ràpid com McDonald’s i Kentucky Fried Chicken, que generen grans volums de comandes -i llargues cues de repartidors a les seves portes- a través de Glovo.

Glovo multiplica per 12 la seva facturació però incrementa les pèrdues

A part de la comissió que s’emporta per cada compra, i segons els termes d’aquest contracte, l’empresa també cobra als comerços una quota inicial de 150 euros com a cost d’activació de la plataforma. A això s’hi ha de sumar un altre pagament de 100 euros al mes per la gestió. El contracte inclou la possibilitat de cobrar sancions de set euros (més impostos) per comanda en cas que es produeixi una “negligència”, com ara que el restaurant estigui tancat i no hagi avisat Glovo. Aquest acord té una durada de dos anys -24 mesos-, i si cap de les parts el rescindeix es pot prorrogar per la mateixa vigència de manera indefinida. En cas que un restaurant o comerç vulgui deixar de treballar amb Glovo, ha d’informar per escrit la plataforma amb 30 dies d’antelació. Els cobraments es fan cada 15 dies.

Les condicions dels seus acords amb els restaurants són un tresor ben guardat per Glovo, ja que l’empresa manté una dura competència amb els seus rivals -Deliveroo, UberEats i JustEat- per captar els comerços cap a la seva plataforma. De fet, en el contracte també hi ha una clàusula de confidencialitat que impedeix als restauradors que revelin a les altres aplicacions què els cobra Glovo. En aquest sentit, la companyia catalana també deixa per escrit que “es reserva el dret d’iniciar accions legals” i reclamar “pels danys i perjudicis ocasionats” en cas que el partner perjudiqui “la imatge i el prestigi de Glovo”.

Les condicions de les plataformes d’entrega a domicili han provocat que alguns restauradors directament girin l’esquena a aquest model. És el cas del xef colombià Jon Giraldo, que va dir que no oferiria la cuina llatina d’Anormal, la marca de menjar per emportar del seu restaurant Spoonik, a través de Glovo. “Em vaig sentir maltractat”, afirma. El restaurador explica que el seu equip financer va fer els comptes i va calcular que treballar amb la plataforma els suposava “anar a unes pèrdues del 10%” per al restaurant. “Em vaig plantar”, diu. Giraldo assegura que molts propietaris de restaurants veuen aquestes aplicacions “com una alternativa al fracàs”, però que la visibilitat que ofereix Glovo no els compensa. En aquest sentit, planteja que les aplicacions podrien seguir apujant aquestes comissions fins que sigui “insostenible”. “ Asfixien el repartidor i l’hostaler però volen semblar els salvadors de la indústria”, critica el xef.

Des de Glovo confirmen que les condicions no són iguals per a tots els partners (així anomenen els comerços i restaurants associats a la plataforma). L’empresa defensa que ofereix “una plataforma tecnològica puntera per rebre i gestionar comandes” i accedir a “nous usuaris”, fet que “permet multiplicar fins per quatre les seves vendes”. A més, insisteix que el repartiment és un negoci “que per compte propi resulta excessivament car”.

Sector competitiu

El Marcos assegura que en els dos anys que fa que reparteix amb la plataforma la comissió que li cobra ha augmentat del 20% al 35%. L’ARA no ha pogut comprovar aquesta dada, però fonts del sector confirmen que les aplicacions de repartiment (no només Glovo) han augmentat progressivament el pessic que s’enduen. Segons un informe recent d’Adigital, en només dos anys aquestes plataformes compten amb més de tres milions de clients a Espanya i han entregat 19 milions de comandes. La patronal de l’economia digital calcula que el sector genera 14.000 llocs de treball i un impacte al PIB espanyol de 643 milions.

LES XIFRES DEL CONTRACTE AMB L’APLICACIÓ

35%

És la comissió que Glovo cobra al restaurant en el contracte a què ha tingut accés l’ARA. Aquest percentatge també inclou

el que cobra el repartidor per fer l’enviament.

150 €

És el que cobra la plataforma per obrir una col·laboració amb el comerç o el restaurant. Aquest import es cobra amb la primera factura que emet o en les següents si no hi arriba.

100 €

A part de la comissió del 35% que Glovo s’endú de cada venda a través de la plataforma, la companyia també cobra a alguns restaurants una quota mensual de 100 euros per l’ús. Tot i així, Glovo ha confirmat a l’ARA que les condicions del contracte no són les mateixes per a tots els comerços amb què col·labora.

15 dies

És el termini en què Glovo abona l’import total de les vendes als seus ‘partners’. En cas que hi hagi comandes incompletes o negligències, l’aplicació també cobra una sanció de set euros.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF