PENSIONS

Fracassen les alternatives que combinen jubilació i feina

No contribueixen a la sostenibilitat del sistema i només s’hi acullen un 1,7% dels pensionistes

La guardiola de les pensions està pràcticament buida. La situació és tan crítica que l’Estat sovint recorre a préstecs per poder abonar les pagues extraordinàries als gairebé nou milions de pensionistes (1,6 milions a Catalunya). Mentre es busquen solucions per fer front a l’inevitable envelliment de la població, l’edat de jubilació s’anirà retardant progressivament fins al 2027, en què se situarà als 67 anys, una mesura que alleujarà la caixa de la Seguretat Social però que serà insuficient per garantir la sostenibilitat de les pensions.

Fa anys que funcionen alternatives per als treballadors que volen continuar treballant més enllà de l’edat legal de jubilació -aquest any se situa als 65 anys i 10 mesos-, però les xifres demostren que no tenen èxit ni contribueixen a sostenir el sistema: només un 1,7% dels pensionistes s’acullen a alguna de les tres fórmules per combinar la pensió i una feina. Les dades i les contínues reformes que han experimentat al llarg dels anys testimonien el fracàs dels tres models en vigor.

Pensats per facilitar que els pensionistes continuïn treballant més enllà dels 65 anys, així com per mantenir el nivell d’ocupació i d’afiliats a la Seguretat Social, l’única de les tres alternatives perquè els pensionistes siguin actius laboralment que té un èxit relatiu, la jubilació parcial, s’ha convertit en una via de jubilació anticipada, cosa que ha obligat a endurir les condicions per accedir-hi. Actualment hi ha 93.617 treballadors que disfruten de la jubilació parcial, però molts tenen menys de 65 anys. Poden accedir-hi els empleats a partir dels 60 anys si l’empresa fa un contracte de relleu i consisteix en treballar només un 25% o 50% de la jornada.

Descens dels jubilats parcials

Els canvis legals introduïts el 2018, que desincentiven els empresaris a acceptar les jubilacions anticipades perquè s’encareix el cost de la cotització del treballador, han fet que es desplomessin en només un any. Si el 2018 es van donar d’alta de la jubilació parcial 35.577 persones, el 2019 la xifra va caure a 20.530, un 41% menys. Les altres dues modalitats, la jubilació activa (permet tornar a treballar renunciant només a una part de la pensió) i la flexible (permet tornar a ser assalariat amb una reducció de jornada i perdent una part de la pensió) també experimenten descensos.

La majoria dels que opten per la parcial es jubilen del tot quan arriben als 65 anys. La mesura no serveix per promoure que els més grans de 65 anys continuïn treballant i cotitzant, sinó que funciona majoritàriament com una eina per acabar la vida laboral a un ritme més suau. És el cas de Josep Maria Romero, un comercial tèxtil de Barcelona que es va acollir a la jubilació parcial quan va fer 60 anys. En el seu cas, l’empresa l’hi va proposar i ell, després de rumiar-s’ho, ho va acceptar. “No entrava en els meus plans però després d’estudiar-ho i consultar-ho amb un sindicat, em va semblar fantàstic i beneficiós per a mi”, explica.

“En el meu cas, estava enamorat de la meva feina i l’hauria pogut continuar fent com sempre, però crec que en casos de persones que tenen horaris molt extensos o feines molt físiques és una opció molt positiva. Millora la qualitat de vida. A mi se’m van acabar les reunions eternes i treballar el dissabte”. Romero es va jubilar fa dos anys, quan va complir els 65. El sistema aporta pocs incentius perquè es continuï treballant més enllà dels 65 anys. Ara va a classes d’anglès i comparteix estones amb la família, sobretot amb el seu net de 4 anys.

Autònoms sense cotitzar

Encara hi ha una quarta alternativa. És potser la més desconeguda i la menys beneficiosa per a la Seguretat Social: els jubilats poden cobrar el 100% de la pensió i continuar treballant sense cotitzar si fan petites feines com a autònoms amb ingressos que no superin el sou mínim interprofessional. És una opció que trien pensionistes que volen arrodonir la pensió o aquells que volen continuar actius laboralment. “No em vull quedar a casa llegint, ni sortir a passejar o fer la partideta al club. Ho considero una pèrdua de temps. Em vull allunyar de xupar sofà i televisió”, assegura Fernando Barranco, que es va jubilar el 2018 després de treballar 42 anys en un banc.

El Fernando ha fet un gir de 180 graus a la seva vida i ara, amb 66 anys, ha canviat el banc per la reflexologia. “És una satisfacció personal més que una feina”, assegura. El Fernando és una persona molt activa i quan no atén clients com a reflexòleg va al gimnàs, juga a tenis o va a classes de guitarra. També va fer un curs de grafologia. Quan es pensa jubilar del tot? “Jo diria que mai”, respon.

Fonts del ministeri de la Seguretat Social rebutgen aventurar quins plans té el nou executiu per als tres models vigents que combinen jubilació i feina o si considera que han de desaparèixer. Les fonts asseguren que qualsevol reforma ha de ser fruit del consens del Pacte de Toledo, la comissió parlamentària creada per acordar entre totes les forces polítiques del Congrés les reformes en matèria de pensions.

Jubilació parcial

La jubilació parcial comporta que el treballador redueixi la jornada entre un 25% i un 50%. Fins fa poc s’hi podien acollir treballadors a partir dels 60 anys, sempre que el nou contracte amb jornada reduïda estigués vinculat a un contracte de relleu. És a dir, que l’empresa havia de contractar un altre treballador. Si no hi havia contracte de relleu, l’edat per acollir-s’hi era superior. El 2019 es va elevar l’edat a gairebé 62 anys i anirà augmentant els anys vinents, cosa que pot condemnar a mort aquesta via de jubilació. La parcial pot anar més enllà dels 65 anys, però molts treballadors es jubilen quan compleixen l’edat mínima per deixar de treballar del tot. Actualment hi ha 93.617 persones jubilades parcialment a l’Estat, una xifra que té tendència a disminuir. Entre el 2018 i el 2019 les noves altes d’aquesta modalitat de jubilació van caure un 40% a causa de l’enduriment de les condicions per accedir-hi.

Jubilació activa

A la modalitat de jubilació activa només s’hi pot accedir quan ja s’ha complert l’edat ordinària de jubilació, i permet al pensionista tornar al mercat laboral ja sigui com a assalariat o amb una activitat per compte propi. Només s’hi poden acollir els pensionistes que hagin arribat al 100% de la base reguladora. Quan el pensionista comença a treballar perd el 50% de la pensió, que tornarà a recuperar quan deixi de treballar. Però hi ha una excepció: si el jubilat exerceix una activitat per compte propi i contracta almenys un treballador, en aquest cas continuarà cobrant el 100% de la pensió. Actualment hi ha 58.619 jubilats actius al conjunt de l’Estat. Igual que en el cas de la jubilació parcial, entre el 2018 i el 2019 les noves altes de jubilats actius també van experimentar una davallada important: si el 2018 s’hi van donar d’alta gairebé 11.000 pensionistes, la xifra va caure a 8.569 l’any següent.

Jubilació flexible

La jubilació flexible és una variant de l’activa i permet al pensionista tornar al mercat laboral amb un contracte parcial d’entre el 25% i el 50% de la jornada. Durant els mesos o anys que treballi, la seva pensió es reduirà proporcionalment a la jornada laboral: si té un contacte del 40% de la jornada, cobrarà un 60% de la pensió. A diferència de la jubilació flexible, aquesta alternativa només funciona per a pensionistes que aconsegueixin un contracte com a assalariats, però no s’hi poden acollir els que decideixin establir-se com a autònoms. També és incompatible amb una feina al sector públic. Una alternativa per als pensionistes que vulguin treballar com a autònoms és realitzar petites feines per compte propi. No hauran de cotitzar a la Seguretat Social si els seus ingressos com a autònoms no superen el sou mínim interprofessional. La jubilació flexible és una opció gairebé marginal: actualment només hi ha a tot l’Estat 3.426 pensionistes que s’hi hagin acollit.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF